Identificada a la cova Simanya la col·lecció de restes de neandertal més important de Catalunya

En l’estudi també hi han participat altres investigadors procedents de l’IPHES,  del SERP i del MNCN-CSIC, així com de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, de l’Institut Català de Paleontologia, del Madrid Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitat de Bolonya i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

​​​​​​​El conjunt trobat està format per 54 restes de neandertal

Les restes trobades corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona; un jove d’onze o dotze anys, i un infant de set o vuit anys. «De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços (hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa) i també dels peus, a més de diverses vèrtebres i costelles», comenta Antonio Rosas, director del Grup de Paleoantropologia del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a deu peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu jove i les vuit restants són compatibles amb l’adult, tot i que «no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus», afegeix.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. Aquests detalls no només ajuden a diferenciar aquests individus d’altres espècies del gènere Homo, sinó que, a més, permeten entendre millor la filogeografia dels neandertals que van poblar Europa abans de l’arribada de l’espècie Homo sapiens. Segons Rosas, «els fòssils de la cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals». En aquest sentit, aquest investigador, un dels millors experts internacionals en neandertals, explica: «Avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d’aquesta espècie extingida, però a hores d’ara encara no coneixem els motius de com i on es van originar». «Ibèria i la cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit», pronostica.

«Les primeres datacions realitzades indiquen que la presència de neandertals a la cova Simanya és més antiga que el límit del carboni 14, és a dir, anterior als 50.000 anys», assenyala Juan Ignacio Morales, codirector de les excavacions i investigador de l’IPHES i del SERP. L’investigador també explica que actualment s’estan aplicant tècniques de datació alternatives que haurien de permetre determinar l’antiguitat de les restes amb més precisió.

Els treballs de camp han permès constatar no només l’ús que van fer de la cova els neandertals, sinó també que la cavitat va servir de refugi d’hibernació tant per a l’os bru com per a l’os de les cavernes; un ús que es va allargar, com a mínim, fins fa 42.000 anys. Segons Morales, molt temps després la cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del Neolític fins a temps molt més recents.

La cova Simanya, un enclavament únic per conèixer els neandertals

La cova Simanya té més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya.

«Un dels objectius del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és aproximar els visitants al medi natural i al medi geològic i, alhora, oferir un espai per a la recerca», explica el director del parc, Àngel Miño. «La geomorfologia del parc, amb agulles, barrancs, parets, avencs i coves, és una de les característiques singulars de l’espai —continua—. Una de les cavitats més conegudes del massís de Sant Llorenç és la cova Simanya, que els visitants poden conèixer amb els itineraris guiats que organitzem des de la Diputació de Barcelona».

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions dels anys 1978 i 1979 va alertar els investigadors de la presència de restes de neandertal a la cova Simanya. Això va incentivar els investigadors a iniciar un projecte de recerca l’any 2020, amb l’objectiu principal d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes de neandertal, i recuperar-ne de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.

La Catalunya Central, un territori clau per als neandertals

La proximitat de la cova Simanya a altres jaciments arqueològics del Paleolític mitjà, com ara les coves del Toll (Moià), l’abric Romaní (Capellades) o la cova gran de Collbató, evidencia que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior.

En les properes campanyes d’excavació, l’equip de recerca té previst continuar els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la cova del Triangle i la cova de la Canal, situades a escassos cinquanta metres, amb l’objectiu de conèixer amb més profunditat el poblament prehistòric en aquest territori clau.

​​​​​​​Suport institucional i finançament

A l’acte hi han assistit representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de l’IPHES i de la UB, així com el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya Busquet, i el catedràtic de Prehistòria i director del SERP, Josep Maria Fullola, juntament amb els codirectors de l’excavació, Juan Ignacio Morales i Artur Cebrià, ​​i també Antonio Rosas, els quals han contextualitzat el jaciment de la cova Simanya i han presentat les restes de neandertal.

Des del punt de vista institucional, els resultats obtinguts són producte de les sinergies i del treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i el MAC, i la Diputació de Barcelona, a través del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

La recerca arqueològica a la cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya (ARQ001SOL-172-2022), vinculat al SERP i aprovat pel Departament de Cultura, i en el projecte Així mateix, les excavacions reben el suport i el finançament del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i hi han organitzat visites guiades.

Referència:

Morales, J. I.; Cebrià, A.; Soto, M.; Rodríguez-Hidalgo, A.; Hernando, R.; Moreno-Ribas, E.; Lombao, D.; Rabuñal, J. R.; Martín-Perea, D. M.; García-Tabernero, A.; Allué, E.; García-Basanta, A.; Lizano, E.; Marquès-Bonet, T.; Talamo, S.; Tassoni, L.; Lalueza-Fox, C.; Fullola, J. M.; Rosas, A. «A new assemblage of Late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)». Frontiers in Earth Science, vol. 11, 2023. DOI: 10.3389/feart.2023.1230707.