La Universitat de Barcelona investeix doctor honoris causa Kristian Seip, un dels investigadors líders mundials en anàlisi matemàtica
Kristian Seip
Notícia
|
Institucional
(12/04/2024)
El 19 d’abril, a les 12:00, la Universitat de Barcelona investirà doctor honoris causa l’investigador i catedràtic del Departament de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim (NTNU) Kristian Seip. El catedràtic Joaquim Ortega hi prendrà part com a padrí. L’acte, durant el qual es lliuraran els premis extraordinaris de grau del curs 2021-2022, es podrà seguir en línia per UBtv.
Kristian Seip
Notícia
|
Institucional
12/04/2024
El 19 d’abril, a les 12:00, la Universitat de Barcelona investirà doctor honoris causa l’investigador i catedràtic del Departament de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim (NTNU) Kristian Seip. El catedràtic Joaquim Ortega hi prendrà part com a padrí. L’acte, durant el qual es lliuraran els premis extraordinaris de grau del curs 2021-2022, es podrà seguir en línia per UBtv.
Abans de la investidura, el dimecres 17 d’abril, a les 12:15, Kristian Seip impartirà un col·loqui organitzat per l’Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB).
Kristian Seip és una de les figures fonamentals en l’anàlisi matemàtica, una branca de les matemàtiques que analitza les funcions, és a dir, que les descompon en superposició de funcions més elementals. El seu camp d’expertesa inclou l’anàlisi real i complexa i les seves interaccions amb altres camps. Durant les darrers dècades ha fet contribucions que han estat extremament influents, tant des d’un vessant teòric —amb la teoria d’operadors i la teoria de nombres— com en les àrees més aplicades, entre les quals destaca la teoria del senyal.
Davant un problema bàsic en aquest camp, com és el dels límits de la capacitat de compressió eficient dels senyals analògics, el professor Seip va aconseguir exportar tècniques matemàtiques clàssiques, que tenien l’origen en resultats de Beurling dels anys seixanta, per establir quins eren aquests límits; en concret, amb les ondetes (wavelets) de Gabor, un sistema de digitalització de senyals analògics. A més, les seves solucions també es van aplicar posteriorment en altres sistemes de digitalització.
Obrir nous camins al voltant d’un dels problemes del Premi del Mil·lenni
El catedràtic de l’NTNU també ha estat un dels referents en la recerca sobre la funció de Riemann, que apareix en la hipòtesi de Riemann, una conjectura relacionada amb la distribució dels nombres primers en el conjunt dels naturals, que és un dels problemes oberts més complexos de la matemàtica contemporània. Anomenada familiarment «la bèstia», ha estat triat com un dels reptes del Premi del Mil·lenni per l’lnstitut de Matemàtiques Clay (CMI). Els seus treballs sobre la connexió dels zeros de la funció zeta de Riemann i les sèries de Dirichlet han introduït noves eines per millorar els resultats en l’estudi d’aquestes sèries, a més d’haver plantejat nous problemes i tècniques en un camp que ja estava molt treballat.
Més enllà de l’excel·lència científica, cal destacar el compromís del professor Seip amb les estructures científiques matemàtiques a Catalunya: és editor de Collectanea Mathematica, la revista de matemàtiques de la UB; forma part del Comitè Científic del premi Ferran Sunyer i Balaguer, que atorgat la fundació que té el mateix nom, i també ha estat membre del Consell Assessor Científic del Centre de Recerca Matemàtica.
Kristian Seip és una de les figures fonamentals en l’anàlisi matemàtica, una branca de les matemàtiques que analitza les funcions, és a dir, que les descompon en superposició de funcions més elementals. El seu camp d’expertesa inclou l’anàlisi real i complexa i les seves interaccions amb altres camps. Durant les darrers dècades ha fet contribucions que han estat extremament influents, tant des d’un vessant teòric —amb la teoria d’operadors i la teoria de nombres— com en les àrees més aplicades, entre les quals destaca la teoria del senyal.
Davant un problema bàsic en aquest camp, com és el dels límits de la capacitat de compressió eficient dels senyals analògics, el professor Seip va aconseguir exportar tècniques matemàtiques clàssiques, que tenien l’origen en resultats de Beurling dels anys seixanta, per establir quins eren aquests límits; en concret, amb les ondetes (wavelets) de Gabor, un sistema de digitalització de senyals analògics. A més, les seves solucions també es van aplicar posteriorment en altres sistemes de digitalització.
Obrir nous camins al voltant d’un dels problemes del Premi del Mil·lenni
El catedràtic de l’NTNU també ha estat un dels referents en la recerca sobre la funció de Riemann, que apareix en la hipòtesi de Riemann, una conjectura relacionada amb la distribució dels nombres primers en el conjunt dels naturals, que és un dels problemes oberts més complexos de la matemàtica contemporània. Anomenada familiarment «la bèstia», ha estat triat com un dels reptes del Premi del Mil·lenni per l’lnstitut de Matemàtiques Clay (CMI). Els seus treballs sobre la connexió dels zeros de la funció zeta de Riemann i les sèries de Dirichlet han introduït noves eines per millorar els resultats en l’estudi d’aquestes sèries, a més d’haver plantejat nous problemes i tècniques en un camp que ja estava molt treballat.
Més enllà de l’excel·lència científica, cal destacar el compromís del professor Seip amb les estructures científiques matemàtiques a Catalunya: és editor de Collectanea Mathematica, la revista de matemàtiques de la UB; forma part del Comitè Científic del premi Ferran Sunyer i Balaguer, que atorgat la fundació que té el mateix nom, i també ha estat membre del Consell Assessor Científic del Centre de Recerca Matemàtica.
Kristian Seip (Noruega, 1962) va obtenir el doctorat a l’Institut Noruec de Tecnologia (posteriorment, rebatejat amb el nom d’Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia) l’any 1988, i el 1993 es va convertir en catedràtic. Ha estat conferenciant convidat en el Congrés Internacional de Matemàtics a Berlín (1998) i va ser personal editorial de la revista Acta Mathematica entre els anys 2003 i 2012. També va presidir la Societat Matemàtica Noruega entre el 2003 i el 2007, mentre que del 2007 al 2010 va formar part del comitè del prestigiós Premi Abel, equivalent al Premi Nobel en altres disciplines. Actualment és membre, entre d’altres, de l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres i de la Societat Americana de Matemàtiques, i editor del Journal of Functional Analysis.