La UB ret homenatge a Luisa Granero, celebrada referent de l’escultura femenina
El fill de Luisa Granero, Enric Galcerà.
Notícia
|
Institucional
(07/03/2024)
Ahir, 6 de març, el solemne Paranimf de l’Edifici Històric va acollir l’acte de commemoració del centenari del naixement de Luisa Granero, escultora i professora de la UB que va ser la primera dona a esdevenir catedràtica d’Escultura de l’Estat, l’any 1964.
La Universitat de Barcelona, amb motiu del 8 de març, va retre un reconeixement institucional a una dona de destacada contribució a la docència i l’art.
La Universitat de Barcelona, amb motiu del 8 de març, va retre un reconeixement institucional a una dona de destacada contribució a la docència i l’art.
El fill de Luisa Granero, Enric Galcerà.
Notícia
|
Institucional
07/03/2024
Ahir, 6 de març, el solemne Paranimf de l’Edifici Històric va acollir l’acte de commemoració del centenari del naixement de Luisa Granero, escultora i professora de la UB que va ser la primera dona a esdevenir catedràtica d’Escultura de l’Estat, l’any 1964.
La Universitat de Barcelona, amb motiu del 8 de març, va retre un reconeixement institucional a una dona de destacada contribució a la docència i l’art.
La Universitat de Barcelona, amb motiu del 8 de març, va retre un reconeixement institucional a una dona de destacada contribució a la docència i l’art.
Va obrir l’acte, des del faristol, Anna Llauradó, familiar de Luisa Granero. La periodista va expressar que, amb l’acte d’homenatge, «es posa en valor l’obra i la vida d’una artista i dona extraordinària, que va lluitar en un món d’homes, de postguerra i de gana per arribar a ser escultora».
Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, va donar la benvinguda als assistents en representació del rector. En el seu discurs va destacar tres facetes clau de l’escultora: «la dona, amb gran capacitat de treball i superació; la professora, i l’artista». Per commemorar l’efemèride, la UB ha batejat amb el nom de Luisa Granero una de les aules de la Facultat de Belles Arts, a més d’haver organitzat i amfitrionat una interessant jornada al voltant de les dones en l’art.
A continuació, també va intervenir Joan Anton Maragall, director de la Sala Parés, que va tractar sobre el llegat artístic de l’homenatjada. «Granero va fusionar elements del passat, del naturalisme escultòric, amb elements innovadors com ara la seva manera d’expressar el gest, el moviment i les textures. Va saber trobar l’essència de la forma des de l’autenticitat i la llibertat».
La professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Cristina Rodríguez, va oferir una dissertació al voltant de la figura de Luisa Granero, a qui va considerar «l’escultora figurativa més important del segle XX a Catalunya». Rodríguez va recordar que l’artista va assumir la docència de les assignatures de modelatge i composició durant més de trenta anys. «Va ser l’ànima de la Facultat de Belles Arts, i els seus alumnes en destaquen l’aportació com a docent, sempre esperonant l’aprenentatge i acompanyant els estudiants en la pràctica professionalitzadora, perquè poguessin construir el seu propi llenguatge».
Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, va donar la benvinguda als assistents en representació del rector. En el seu discurs va destacar tres facetes clau de l’escultora: «la dona, amb gran capacitat de treball i superació; la professora, i l’artista». Per commemorar l’efemèride, la UB ha batejat amb el nom de Luisa Granero una de les aules de la Facultat de Belles Arts, a més d’haver organitzat i amfitrionat una interessant jornada al voltant de les dones en l’art.
A continuació, també va intervenir Joan Anton Maragall, director de la Sala Parés, que va tractar sobre el llegat artístic de l’homenatjada. «Granero va fusionar elements del passat, del naturalisme escultòric, amb elements innovadors com ara la seva manera d’expressar el gest, el moviment i les textures. Va saber trobar l’essència de la forma des de l’autenticitat i la llibertat».
La professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Cristina Rodríguez, va oferir una dissertació al voltant de la figura de Luisa Granero, a qui va considerar «l’escultora figurativa més important del segle XX a Catalunya». Rodríguez va recordar que l’artista va assumir la docència de les assignatures de modelatge i composició durant més de trenta anys. «Va ser l’ànima de la Facultat de Belles Arts, i els seus alumnes en destaquen l’aportació com a docent, sempre esperonant l’aprenentatge i acompanyant els estudiants en la pràctica professionalitzadora, perquè poguessin construir el seu propi llenguatge».
«Va ser l’ànima de la Facultat de Belles Arts».
Després de la projecció d’un audiovisual al voltant de l’obra de l’homenatjada, produït per la Generalitat de Catalunya, en la segona part de l’acte el fill de Luisa Granero, Enric Galcerà, va posar en relleu «la comunió tan especial que va aconseguir la mare entre l’ensenyament als seus deixebles i la confecció de les seves magnífiques obres».
La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere de la Universitat de Barcelona, Montserrat Puig, va defensar la figura de Granero com a «dona pionera, innovadora i referent en tot el món». Puig va anunciar que, amb motiu del centenari del naixement de l’artista, s’exhibeix a l’escala noble de l’Edifici Històric l’escultura Bust de noia, obra de Luisa Granero, del 1944. L’obra, que és un retrat de la seva germana Aurora, forma part de la Col·lecció Belles Arts i presidirà l’escala fins al 31 de maig de 2024.
Finalment, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va cloure l’emotiu acte remarcant i celebrant, en nom del Govern de la Generalitat, «la resiliència i la capacitat de superació que expressa el perfil biogràfic de Luisa Granero, la intensitat de l’aprenentatge i la formació, i la transformació del magisteri après en un magisteri propi».
La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere de la Universitat de Barcelona, Montserrat Puig, va defensar la figura de Granero com a «dona pionera, innovadora i referent en tot el món». Puig va anunciar que, amb motiu del centenari del naixement de l’artista, s’exhibeix a l’escala noble de l’Edifici Històric l’escultura Bust de noia, obra de Luisa Granero, del 1944. L’obra, que és un retrat de la seva germana Aurora, forma part de la Col·lecció Belles Arts i presidirà l’escala fins al 31 de maig de 2024.
Finalment, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va cloure l’emotiu acte remarcant i celebrant, en nom del Govern de la Generalitat, «la resiliència i la capacitat de superació que expressa el perfil biogràfic de Luisa Granero, la intensitat de l’aprenentatge i la formació, i la transformació del magisteri après en un magisteri propi».
Luisa Granero (Barcelona, 1924-2012) va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona quan tenia setze anys. L’any 1964 es va convertir en la primera dona de l’Estat espanyol a obtenir la Càtedra de Modelatge i Composició de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, futura Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i en la qual va impartir docència fins que es va jubilar. Va ser guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona el 1966 i membre de la Reial Acadèmia de Sant Ferran (Madrid) i de la Reial Acadèmia de Santa Isabel d’Hongria (Sevilla) des de 1969, de la Societat Nacional de l’Escultura (Nova York) des del 1973 i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 2006, entre altres distincions i reconeixements.
Galeria multimèdia
