GeoDebats: el canvi climàtic, un desafiament global
«Juguem a la ruleta russa amb el clima i ningú no sap ben bé què hi ha dins de la cambra del disparador», va afirmar el climatòleg Wallace S. Broecker el 1987. Aquesta és una coneguda metàfora que alertava sobre els efectes de l’escalfament global. Temperatures altes, sequera intensa i precipitacions extremes són components d’uns canvis que es van predir fa dècades; concretament el 1992, amb el primer informe sobre el canvi climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Però, quina dimensió té aquest canvi en comparació amb el d’altres períodes del passat? Com afectarà els ecosistemes naturals i els recursos hídrics? Podrem trobar neu al Pirineu el 2050? Hi ha prou eines polítiques i de gestió per fer front a un dels reptes més desafiants que encara el planeta?
«Juguem a la ruleta russa amb el clima i ningú no sap ben bé què hi ha dins de la cambra del disparador», va afirmar el climatòleg Wallace S. Broecker el 1987. Aquesta és una coneguda metàfora que alertava sobre els efectes de l’escalfament global. Temperatures altes, sequera intensa i precipitacions extremes són components d’uns canvis que es van predir fa dècades; concretament el 1992, amb el primer informe sobre el canvi climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Però, quina dimensió té aquest canvi en comparació amb el d’altres períodes del passat? Com afectarà els ecosistemes naturals i els recursos hídrics? Podrem trobar neu al Pirineu el 2050? Hi ha prou eines polítiques i de gestió per fer front a un dels reptes més desafiants que encara el planeta?
«Canvi climàtic: registre i acció» és el títol de la nova edició dels GeoDebats, impulsats per la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. La sessió, que té el suport de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), tindrà lloc el 28 de setembre a les 18:00, a l’Aula Magna Carmina Virgili de la Facultat de Ciències de la Terra. El debat, obert a tot el públic sense inscripció prèvia, també es podrà seguir en directe pel canal de Youtube d’aquesta facultat.
Per reflexionar sobre una temàtica tan complexa i de màxima actualitat, en aquesta sessió hi participaran els experts següents:
Leopoldo Pena, professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. És expert en l’estudi de la variabilitat dels oceans i del clima a partir de registres marins i en el desenvolupament de tècniques per reconstruir les característiques físiques i químiques dels mars en moments passats.
Encarni Montoya, investigadora de l’institut Geosciencies Barcelona (GEO3BCN) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i experta en palinologia i paleoecologia. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les respostes ecològiques de la biota al canvi climàtic i als riscos naturals —especialment en regions remotes tropicals— i en l’estudi de les relacions entre els humans, el clima i la vegetació davant el canvi climàtic.
Marc Oliva, professor del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la UB i expert en l’estudi dels processos geomorfològics i els paleoambients en ecosistemes polars i de muntanya mitjançant registres glacials i lacustres. Ha fet campanyes de recerca a l’Antàrtida i l’Àrtic i en diverses regions d’alta muntanya.
Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Ha treballat en la gestió dels recursos hídrics a Catalunya i actualment centra la seva activitat en el desplegament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic.