Identifiquen un gen potencialment modificador com a causa d’una patologia ciliar en un pacient amb retinosi pigmentària

Una ciliopatia respiratòria que pot aparèixer comunament combinada amb alteracions en altres teixits amb cilis mòbils és la discinèsia ciliar primària (DCP). No obstant això, de manera excepcional, en algunes famílies aquesta patologia també es pot presentar conjuntament amb la retinosi pigmentària, una malaltia hereditària de la visió.

Ara un article publicat a la revista Cells ha identificat un gen potencialment modificador causant de la DCP, a través de l’estudi d’una família en què la mare i dos fills barons estan afectats de retinosi pigmentària lligada al cromosoma X (XLRP), i un dels fills també té discinèsia ciliar primària (DCP).

El treball el coordinen la catedràtica Gemma Marfany, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i Núria Camats-Tarruella, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); totes dues, membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER). La recerca, en la qual col·labora un equip de la Fundació Pública Andalusa Progrés i Salut d’Andalusia, s’ha dut a terme en el marc d’una acció cooperativa i complementària intramural (ACCI) del CIBERER.

La variant genètica causant de la retinosi pigmentària a la família

Les mutacions en el gen RPGR causen més del 70 % dels casos de retinosi pigmentària lligada al cromosoma X (XLRP). Aquest gen presenta un splicing alternatiu (tall i unió de material genètic) que és específic de la retina, però també produeix una isoforma proteica —una de les diferents formes de la mateixa proteïna— expressada a totes les cèl·lules ciliades.

En el nou estudi, l’equip va estudiar si una variant missense —mutació amb error de sentit— en el gen RPGR —potencialment causant de la retinosi pigmentària en els dos fills i la mare— podria explicar la DCP només en un dels homes, o bé si hi podria haver altres variants en gens modificadors que expliquessin la variabilitat fenotípica a la família.

La immunofluorescència de les mostres de l’epiteli nasal dels germans i la mare portadora va demostrar que l’expressió de l’al·lel mutat es correlacionava amb una localització menor del gen RPGR a la zona de transició del cili i la seva deslocalització al citoplasma. Això va ser corroborat per assajos in vitro d’expressió. La recerca de noves variants en la persona afectada per la DCP va permetre identificar variants missense en heterozigosi en el gen CEP290, que també és causant de la ciliopatia sindròmica. La localització de la proteïna CEP290 a la zona de transició ciliar també es veia afectada en els pacients, de manera que la variant en el gen RPGR es podia relacionar amb una alteració en el trànsit i la localització de proteïnes ciliars.

Aquestes descobertes revelen una relació funcional entre les dues proteïnes, «motiu pel qual caldria analitzar el gen CEP290 com a potencial modificador del fenotip respiratori en casos de famílies amb casos de DCP i XLRP», conclou l’equip.

Article de referència:

Baz-Redón, Noelia; Sánchez-Bellver, Laura et al. «Primary Ciliary Dyskinesia and Retinitis Pigmentosa: Novel RPGR Variant and Possible Modifier Gene». Cells, març de 2024. Doi: 10.3390/cells13060524.