Farmàcia: 50 anys d'història a la zona universitària
El proper 21 d'abril, a les 12 h, tindrà lloc l'acte de commemoració del cinquantè aniversari de l'inici de l'activitat docent a l'actual Facultat de Farmàcia, el primer edifici universitari construït a la zona universitària del Campus de Diagonal Portal del Coneixement. L'acte, en què participarà el degà de la Facultat Antoni Díez Noguera, serà el marc de presentació del llibre La Facultat de Farmàcia, avatars d'un projecte universitari escrit per la professora Maria Dolors Gaspar García, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i editat per Edicions i Publicacions UB. També es durà a terme la conferència «La Facultat retrobada: curt viatge sentimental» a càrrec de Joan Esteva de Sagrera, catedràtic del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i a continuació, es lliurarà el IX Premi a la qualitat lingüística de la Facultat de Farmàcia. Finalment, tindrà lloc el concert de Sant Jordi a càrrec de la Coral de la Facultat.
El proper 21 d'abril, a les 12 h, tindrà lloc l'acte de commemoració del cinquantè aniversari de l'inici de l'activitat docent a l'actual Facultat de Farmàcia, el primer edifici universitari construït a la zona universitària del Campus de Diagonal Portal del Coneixement. L'acte, en què participarà el degà de la Facultat Antoni Díez Noguera, serà el marc de presentació del llibre La Facultat de Farmàcia, avatars d'un projecte universitari escrit per la professora Maria Dolors Gaspar García, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i editat per Edicions i Publicacions UB. També es durà a terme la conferència «La Facultat retrobada: curt viatge sentimental» a càrrec de Joan Esteva de Sagrera, catedràtic del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i a continuació, es lliurarà el IX Premi a la qualitat lingüística de la Facultat de Farmàcia. Finalment, tindrà lloc el concert de Sant Jordi a càrrec de la Coral de la Facultat.
La Facultat de Farmàcia de la UB --l'únic centre universitari de Catalunya on s'estudia la llicenciatura-- inicia les primeres classes a la UB el 1845, a l'edifici universitari de l'antic convent del Carme. Durant el curs 1874-1875, la Facultat s'instal·la a l'ala dreta del Pati de Ciències, a l'Edifici Històric de Plaça Universitat. Durant la postguerra, hi ha una profunda reorganització de la universitat a l'Estat promoguda per la nova Llei d'ordenació de la universitat espanyola (1943), amb la creació del concepte de ciutat o zona universitària, i en particular, amb el Decret sobre ordenació de la Facultat de Farmàcia (1949). El paper dels col·legis majors universitaris, amb funcions educatives paral·leles als estudis a la Facultat, començarà a ser cabdal en l'organització de la vida universitària al país.
Edifici propi, nou campus
El nombre creixent d'alumnat i les exigències de la docència i les pràctiques obliguen a buscar un edifici propi per a la Facultat. La història d'aquest edifici, que s'ubicarà en un solar de 8.224 m 2 de l'antiga Riera Blanca, a Pedralbes, marca els orígens de la zona universitària de Barcelona com a gran projecte urbanístic de la ciutat. El Pla d'ordenació urbanística de l'actual avinguda Diagonal, força controvertit per a molts tècnics, transformarà la part alta d'aquesta artèria del traçat urbanístic de la ciutat en un entorn universitari. Inicialment, en l'espai de la Riera Blanca es pretén construir-hi el Col·legi Major Universitari Sant Raimon de Penyafort i cobrir la demanda d'estudiants, però un seguit de decisions ministerials canvien el seu destí: finalment, esdevindrà la seu de la Facultat de Farmàcia. El paper de la Junta d'Obres de la UB (JOUB), creada el 1950, és clau en tot el procés de transformació de l'àrea de Pedralbes. Al final de l'any 1957, després d'un llarg procés, l'edifici de la Facultat està pràcticament enllestit. L'obra té una superfície en planta de 2.298m 2 i hi destaca l'entrada porticada del disseny del Col·legi Major. Posteriorment, al davant de la Facultat s'hi edifiquen dos col·legis majors masculins: Fra Junípero Serra i Sant Raimon de Penyafort, que impedien la sortida directa de Farmàcia a l'avinguda Diagonal, tot un cas excepcional en la nova zona universitària.
La Facultat, avui
Farmàcia té com a logotip identificatiu la porta de Gaudí --porta de l'antiga finca Güell--, tot un símbol de l'obertura de la Facultat cap al conjunt de la societat. A la Facultat s'hi imparteixen els ensenyaments de Farmàcia; Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments, que va ser un ensenyament pioner el curs 2001-2002 en el procés d'adaptació a l'espai europeu d'educació superior. L'oferta formativa es completa amb els estudis de doctorat (sis programes, quatre dels quals tenen la menció de qualitat del Ministeri d'Educació i Ciència), la titulació d'especialista en Farmàcia Industrial i Galènica, els màsters propis i la implantació dels nous programes oficials de postgrau amb els màsters oficials corresponents. Tal com explica el degà Antoni Díez Noguera, «ara tenim el repte d'adaptar les noves titulacions al mapa de l'espai europeu d'educació superior per apropar els continguts de la llicenciatura a la realitat del món professional del farmacèutic». En la línia d'adequar-se al perfil d'exigències de la societat als nous llicenciats, la Facultat ha impulsat diversos canvis en els plans d'estudis.
Una altra novetat és la creació, el 2004, de les unitats de coordinació docent (UCD) d'estades en pràctiques tutelades, amb l'acord del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. Aquestes estades es consideren una activitat pràctica per aplicar els coneixements adquirits per l'alumnat i assolir la competència professional màxima en l'àmbit farmacèutic. El 1998 també va crear-se la Unitat de Laboratoris Docents (ULD) per tal de centralitzar i potenciar l'aplicació de criteris de qualitat en el funcionament dels laboratoris docents de la Facultat. En clau de futur, el pla més ambiciós de la Facultat de Farmàcia és el trasllat a un nou edifici situat en uns espais davant del Parc Científic de Barcelona (PCB). «El nou edifici» --comenta el degà Antoni Díez Noguera-- «haurà de donar resposta a les exigències de la docència i la recerca del futur, i estarà ubicat en un entorn estratègic que permetrà aprofitar les sinergies amb el PCB i el món de la indústria farmacèutica.»