L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB identifica les accions de reparació colonial i racial a Espanya

NOTA DE PREMSA

  • L’estudi recull 46 iniciatives i demandes de reparació per a les persones i famílies afectades.
L’acció «Esclavitud sin comillas» (2023) va denunciar el racisme institucional laboral vestint la peanya buida del monument a l’esclavista Antonio López a Barcelona amb fotografies de tres víctimes de l’explotació. L’acció es va fer en el marc del taller d’acció fotogràfica impulsat pel col·lectiu Enmedio, amb la col·laboració de Ruido Foto i SOS Racisme Catalunya. Font: Enmedio.
L’acció «Esclavitud sin comillas» (2023) va denunciar el racisme institucional laboral vestint la peanya buida del monument a l’esclavista Antonio López a Barcelona amb fotografies de tres víctimes de l’explotació. L’acció es va fer en el marc del taller d’acció fotogràfica impulsat pel col·lectiu Enmedio, amb la col·laboració de Ruido Foto i SOS Racisme Catalunya. Font: Enmedio.
Notícia | Solidaritat
05/04/2024
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB  ha publicat el segon estudi sobre iniciatives i demandes de reparació del colonialisme i l’esclavatge a Espanya. El document recull quaranta-sis iniciatives i demandes de reparació per a les persones, famílies o col·lectius que pateixen o han patit injustícies històriques de caràcter racial a Espanya. El treball és fruit del projecte Xarxa Transatlàntica de Reparació Racial, liderat per la Universitat de Colúmbia (Nova York) i el Centre de Drets Civils Thurgood Marshall de la Universitat Howard, que consistia a promoure accions de reparació als Estats Units.
L’acció «Esclavitud sin comillas» (2023) va denunciar el racisme institucional laboral vestint la peanya buida del monument a l’esclavista Antonio López a Barcelona amb fotografies de tres víctimes de l’explotació. L’acció es va fer en el marc del taller d’acció fotogràfica impulsat pel col·lectiu Enmedio, amb la col·laboració de Ruido Foto i SOS Racisme Catalunya. Font: Enmedio.
L’acció «Esclavitud sin comillas» (2023) va denunciar el racisme institucional laboral vestint la peanya buida del monument a l’esclavista Antonio López a Barcelona amb fotografies de tres víctimes de l’explotació. L’acció es va fer en el marc del taller d’acció fotogràfica impulsat pel col·lectiu Enmedio, amb la col·laboració de Ruido Foto i SOS Racisme Catalunya. Font: Enmedio.
Notícia | Solidaritat
05/04/2024
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB  ha publicat el segon estudi sobre iniciatives i demandes de reparació del colonialisme i l’esclavatge a Espanya. El document recull quaranta-sis iniciatives i demandes de reparació per a les persones, famílies o col·lectius que pateixen o han patit injustícies històriques de caràcter racial a Espanya. El treball és fruit del projecte Xarxa Transatlàntica de Reparació Racial, liderat per la Universitat de Colúmbia (Nova York) i el Centre de Drets Civils Thurgood Marshall de la Universitat Howard, que consistia a promoure accions de reparació als Estats Units.

L’adaptació del projecte al context europeu va materialitzar-se l’any 2022, amb la publicació del primer informe. Ara, l’EUROM l’ha desplegat de manera més completa i detallada.  

L’estudi presenta una panoràmica global de totes les accions de reparació colonial o racial que s’han impulsat a Espanya des del segle xx fins a l’actualitat, independentment del resultat final. Es distribueixen en sis categories: 

  • Iniciatives legislatives del Congrés dels Diputats o els parlaments autonòmics i declaracions polítiques sobre colonialisme i esclavatge a Espanya: per exemple, les discussions polítiques que s’han produït a Espanya sobre la qüestió de la nacionalitat sahrauí. 

  • Manifestacions i declaracions polítiques de base: es documenten les manifestacions antiracistes del moviment Black Lives Matter, entre d’altres. 

  • Iniciatives de reparació racial: per exemple, les accions de tipus legislatiu promogudes per prevenir els delictes d’odi. 

  • Iniciatives de restitució patrimonial: un exemple d’acció catalogada en aquesta categoria és la repatriació del Negre de Banyoles. 

  • Ressignificació de monuments, noms de carrers o vandalització: per exemple, el canvi de nom de la «plaça d’Antonio López» per «plaça d’Idrissa Diallo» l’any 2022. 

  • Creació d’espais de memòria permanents o efímers: aquesta categoria se centra en exposicions temporals i memorials efímers no oficials. A diferència de països com el Regne Unit o França, a Espanya no han proliferat museus dedicats a l’esclavatge i el colonialisme. 

A diferència de països com el Regne Unit o França, a Espanya no han proliferat museus dedicats a l’esclavatge i el colonialisme

Particularitats de l’estudi 

Mentre que les reclamacions de reparacions en el context nord-americà es remunten a la Guerra Civil americana i aborden principalment greuges relacionats amb l’esclavitud i la població afroamericana, a Espanya els moviments crítics amb el passat colonial i els seus llegats estan liderats principalment per comunitats de la diàspora, vinculades a les trajectòries dels moviments antiracistes. 

A través del relat d’una experiència comuna, aquestes comunitats es manifesten com a titulars dels drets de reparació i entenen que la violència colonial del passat persisteix en el present a través de mecanismes de discriminació racial i empobriment del Sud Global. Si bé no totes les seves iniciatives i demandes es poden considerar directament formes de reparació, l’estudi de l’EUROM les interpreta com una part del mateix fenomen que contribueix a crear noves memòries més democràtiques i inclusives, fomenta iniciatives de compensació i reconeixement, i advoca per legislacions específiques en la matèria.


Galeria multimèdia

La congressista Rita Bosaho acompanyada de representants de la comunitat africana i afrodescendent en la presentació del Projecte de llei per al reconeixement de la comunitat afro a Espanya el juliol de 2018.

Font: Africanidad.com.


Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic