L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB identifica les accions de reparació colonial i racial a Espanya
NOTA DE PREMSA
- L’estudi recull 46 iniciatives i demandes de reparació per a les persones i famílies afectades.
L’adaptació del projecte al context europeu va materialitzar-se l’any 2022, amb la publicació del primer informe. Ara, l’EUROM l’ha desplegat de manera més completa i detallada.
L’estudi presenta una panoràmica global de totes les accions de reparació colonial o racial que s’han impulsat a Espanya des del segle xx fins a l’actualitat, independentment del resultat final. Es distribueixen en sis categories:
-
Iniciatives legislatives del Congrés dels Diputats o els parlaments autonòmics i declaracions polítiques sobre colonialisme i esclavatge a Espanya: per exemple, les discussions polítiques que s’han produït a Espanya sobre la qüestió de la nacionalitat sahrauí.
-
Manifestacions i declaracions polítiques de base: es documenten les manifestacions antiracistes del moviment Black Lives Matter, entre d’altres.
-
Iniciatives de reparació racial: per exemple, les accions de tipus legislatiu promogudes per prevenir els delictes d’odi.
-
Iniciatives de restitució patrimonial: un exemple d’acció catalogada en aquesta categoria és la repatriació del Negre de Banyoles.
-
Ressignificació de monuments, noms de carrers o vandalització: per exemple, el canvi de nom de la «plaça d’Antonio López» per «plaça d’Idrissa Diallo» l’any 2022.
-
Creació d’espais de memòria permanents o efímers: aquesta categoria se centra en exposicions temporals i memorials efímers no oficials. A diferència de països com el Regne Unit o França, a Espanya no han proliferat museus dedicats a l’esclavatge i el colonialisme.
Particularitats de l’estudi
Mentre que les reclamacions de reparacions en el context nord-americà es remunten a la Guerra Civil americana i aborden principalment greuges relacionats amb l’esclavitud i la població afroamericana, a Espanya els moviments crítics amb el passat colonial i els seus llegats estan liderats principalment per comunitats de la diàspora, vinculades a les trajectòries dels moviments antiracistes.
A través del relat d’una experiència comuna, aquestes comunitats es manifesten com a titulars dels drets de reparació i entenen que la violència colonial del passat persisteix en el present a través de mecanismes de discriminació racial i empobriment del Sud Global. Si bé no totes les seves iniciatives i demandes es poden considerar directament formes de reparació, l’estudi de l’EUROM les interpreta com una part del mateix fenomen que contribueix a crear noves memòries més democràtiques i inclusives, fomenta iniciatives de compensació i reconeixement, i advoca per legislacions específiques en la matèria.
Galeria multimèdia
La congressista Rita Bosaho acompanyada de representants de la comunitat africana i afrodescendent en la presentació del Projecte de llei per al reconeixement de la comunitat afro a Espanya el juliol de 2018.
Font: Africanidad.com.
Enllaços relacionats
Contacte
Comunicació Institucional