Un estudi de la UB identifica les restes de gespa artificial com una font important de contaminació del medi aquàtic

Restes de gespa artificial en la majoria de mostres marines

Els investigadors han analitzat 217 mostres d’aigua recollides a la costa de Barcelona i 200 del riu Guadalquivir, i han trobat fibres de gespa artificial en la major part de les mostres recollides al mar (62 %) i en una proporció important de les obtingudes al riu (37 %). Les concentracions trobades són, de mitjana, 50 vegades més altes a la superfície del mar que a les aigües fluvials. S’arriba a concentracions superiors a 200.000 fibres per km2 a la superfície marina i fins a 20.000 fibres al dia en aigües fluvials. 

Aquestes diferències es podrien deure, segons els investigadors, a una menor retenció de plàstics als rius —especialment durant les pluges estacionals— i a l’acumulació, a llarg termini, de les fibres de gespa artificial a la superfície marina de la zona costanera, on els plàstics alliberats anys o dècades enrere queden retinguts abans d’arribar a l’oceà obert.

Els investigadors també subratllen que, tot i que els resultats s’han obtingut en unes zones geogràfiques concretes, «és esperable que altres ciutats també aportin fibres de gespa artificial, però la quantitat que s’allibera al medi ambient depèn de molts factors, com ara la tipologia, l’ús i l’antiguitat dels camps o les superfícies de gespa artificial, la superfície total instal·lada i les mesures de prevenció implantades».

Una guia per identificar aquest material en el medi aquàtic

Davant aquests resultats, els investigadors es mostren «sorpresos de la ubiqüitat d’aquest tipus de contaminació i que alhora hagi passat desapercebuda en estudis que quantifiquen i caracteritzen els plàstics al medi aquàtic». En aquest sentit, assenyalen que, en estudis previs, les fibres de gespa artificial «podrien haver-se confós amb restes vegetals o amb filaments de pesca».

Per millorar la classificació d’aquest material, tota la informació obtinguda en la recerca s’ha recopilat en un web que serveix com a guia senzilla per identificar gespa artificial en el medi aquàtic, ja que mostra exemples de les característiques (colors, materials, formes, etc.) de les restes trobades durant la recerca.  

Greu impacte ambiental

Les repercussions ambientals detectades amb aquesta recerca són, per als investigadors, «múltiples i molt greus», ja que amplifiquen encara més l’impacte d’aquest material en el medi ambient. «El nostre estudi ha servit per determinar que, a banda de reduir la biodiversitat urbana, reduir l’escorrentia, sobreescalfar-se (fins a 50 ºC més que superfícies naturals) i contenir una gran quantitat de compostos químics perjudicials que hi donen durabilitat, les superfícies de gespa artificial alliberen fragments de plàstic al medi aquàtic», explica Anna Sanchez-Vidal.

Aquests plàstics els ingereixen els animals aquàtics i provoquen «el bloqueig de vies intestinals i la disminució de taxes de creixement i reproducció, entre altres problemes importants», recorda la investigadora.

Impuls de mesures polítiques

Davant aquesta situació, Anna Sanchez-Vidal subratlla la importància de prendre mesures polítiques i de gestió. «Si es vol acabar amb la contaminació per plàstic dels oceans (en poc més d’un any, les Nacions Unides han d’aprovar l’acord global i vinculant que ha de permetre acabar amb la contaminació per plàstic el 2040), cal actuar a tots els nivells, començant per repensar la instal·lació d’aquestes superfícies de plàstic verd en superfícies públiques, com per exemple patis d’escola o camps esportius, i privades, com festivals de música, gimnasos, jardins particulars o terrasses», subratlla. 

Avaluant la contaminació a la costa de Barcelona des del 2014

Aquesta recerca s’ha desenvolupat en el marc dels projectes TRACE, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Unió Europea, i Surfing for Science. En aquest projecte de ciència ciutadana, finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), grups de voluntaris duen a terme el mostreig mitjançant una xarxa especial que s’enganxa en taules de surf de rem o embarcacions similars.

Des del 2014, el Grup de Recerca en Geociències Marines analitza de manera recurrent mostres de microplàstics —plàstics de menys de 5 mil·límetres— que floten a la costa catalana. «Aquesta sèrie temporal de quasi una dècada és la que ens ha de servir per determinar, per exemple, si l’augment en la producció global de plàstic (aquests darrers anys ha augmentat prop d’uns deu milions de tones l’any) s’evidencia en un augment de la concentració de plàstic flotant prop de la costa», conclouen els investigadors.