El nivell educatiu de les famílies i l’aptitud lingüística dels alumnes són claus per a l’aprenentatge de l’anglès a l’escola

NOTA DE PREMSA

  • Les professores de la UB Carme Muñoz i Elsa Tragant han realitzat l’estudi longitudinal més gran fet mai sobre l’aprenentatge d’aquest idioma a l’escola catalana. 
Les professores de la UB Carme Muñoz i Elsa Tragant.
Les professores de la UB Carme Muñoz i Elsa Tragant.
Notícia | Recerca
24/01/2024
El nivell educatiu de les famílies, l’aptitud lingüística dels alumnes o les classes d’anglès com a activitat extraescolar durant l’educació secundària obligatòria (ESO) són factors rellevants per a l’aprenentatge amb èxit d’aquest idioma a l’escola. Aquesta és una de les conclusions de l’ambiciós estudi que han dut a terme les professores de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona Elsa Tragant i Carme Muñoz, que ara veu la llum en l’obra Ten years of English language learning at school (Palgrave Macmillan, 2023). 
Les professores de la UB Carme Muñoz i Elsa Tragant.
Les professores de la UB Carme Muñoz i Elsa Tragant.
Notícia | Recerca
24/01/2024
El nivell educatiu de les famílies, l’aptitud lingüística dels alumnes o les classes d’anglès com a activitat extraescolar durant l’educació secundària obligatòria (ESO) són factors rellevants per a l’aprenentatge amb èxit d’aquest idioma a l’escola. Aquesta és una de les conclusions de l’ambiciós estudi que han dut a terme les professores de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona Elsa Tragant i Carme Muñoz, que ara veu la llum en l’obra Ten years of English language learning at school (Palgrave Macmillan, 2023). 

Les investigadores han analitzat l’evolució, des de primer fins a sisè de primària, de les competències en anglès de 140 alumnes, i n’han seguit gairebé una trentena fins al final de l’ESO, en un total de tretze escoles de Catalunya, majoritàriament públiques. El resultat ha estat l’estudi longitudinal més gran fet mai a Catalunya sobre l’aprenentatge de terceres llengües. L’han dut a terme amb el suport del British Council, el programa Lifelong Learning de la Comissió Europea i RecerCaixa. 

L’entorn familiar, clau 

L’entorn familiar és un element rellevant a l’hora d’analitzar l’assimilació dels coneixements d’anglès: els estudiants amb pares més proclius a participar en el procés educatiu dels fills obtenen millors resultats en anglès. «Es demostra que les famílies amb un nivell educatiu alt que animen els infants a progressar en l’aprenentatge de l’idioma i que els acompanyen en el procés, ja sigui amb el visionat de sèries o la lectura de llibres en anglès o amb altres activitats, tenen una incidència evident en el rendiment positiu dels seus fills», afirma Carme Muñoz. En canvi, aquells alumnes que creixen en entorns familiars menys favorables i amb menys estudis es veuen menys incentivats a aprendre l’idioma: «Quan l’acompanyament i l’estimulació dels pares és reduït, els estudiants ho noten negativament. Aquesta diferència entre entorns familiars favorables i menys favorables s’eixampla a mesura que passen els cursos i és difícil d’abordar des de l’aula», complementa la professora Elsa Tragant. 

L’anglès com a extraescolar 

Les classes d’anglès fora de l’escola també són un factor clau per al seu aprenentatge. «La majoria d’alumnes que van obtenir les millors notes d’anglès a finals de secundària són els que van començar a fer anglès extraescolar (cursos en escoles d’idiomes o classes de conversa a casa) a partir de quart de primària o bé en algun moment de l’ESO», diu Tragant. «En canvi, cap dels alumnes amb notes més baixes d’anglès l’havia fet com a extraescolar durant l’ESO», afirma la professora de la UB. 

Per altra banda, hi ha una correlació molt important entre els resultats de les proves de competència en llengua catalana i castellana dutes a terme a sisè de primària amb els resultats de la prova de llengua anglesa d’aquest mateix curs. També es constata una forta correlació entre una prova que mesura l’aptitud per aprendre llengües estrangeres i els resultats de la prova de competències i d’altres proves de comprensió i producció d’anglès, així com les proves de competències de català i castellà.  

«Aquestes evidències confirmarien la hipòtesi que l’aprenentatge de primeres i segones llengües s’alimenta d’habilitats cognitives comunes. També indiquen que les habilitats verbals en les primeres llengües posteriorment poden predir les aptituds per aprendre llengües estrangeres; d’aquí la necessitat de potenciar-les des de ben petits a casa i a l’escola, amb activitats i rutines amb un fort component verbal», explica Carme Muñoz. 

Diferents perfils d’alumnes 

Les investigadores han establert quatre perfils d’alumnes, d’acord amb la percepció que aquests joves tenen de l’aprenentatge de l’anglès com a tercera llengua. En el primer grup hi ha els alumnes que consideren que aprendre anglès és un objectiu «inassumible»: ho viuen com una experiència frustrant, i es detecta una manca d’aptitud evident. En segon lloc els estudiants manca d’esforç per part seva, però que consideren que l’anglès és «necessari» per al futur. En el tercer perfil hi ha els alumnes que no utilitzen l’anglès de forma intensiva en el lleure i que tampoc no se senten atrets per aquesta llengua, però que estan ben predisposats per aprendre-la i treuen bones notes. Finalment, el quart perfil l’integren els estudiants que consideren que l’anglès és una font de satisfacció, perquè a l’acadèmia o a l’institut gaudeixen de l’assignatura i és una llengua que els atreu i que ja utilitzen amb regularitat en l’àmbit personal. 


Enllaços relacionats


Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic