La UB consolida el lideratge en l’àmbit científic, segons L’estat de la ciència a Catalunya 2023
Notícia
|
Recerca
|
Divulgació
(07/05/2024)
L’informe L’estat de la ciència a Catalunya 2023, que s’ha publicat recentment, reconeix la Universitat de Barcelona (UB) com un dels principals motors de transformació del país i en posa de relleu el lideratge en l’àmbit científic.
Concretament, la UB destaca en recursos d’R+D captats, amb 89,4 milions d’euros l’any 2021, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 54,1. Quant a la producció científica, la UB acumula 30.470 articles durant el període 2016-2020, amb un impacte normalitzat d’1,64; el 59,9 % d’aquestes recerques s’han publicat en revistes d’alt impacte corresponents al quartil 1.
Concretament, la UB destaca en recursos d’R+D captats, amb 89,4 milions d’euros l’any 2021, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 54,1. Quant a la producció científica, la UB acumula 30.470 articles durant el període 2016-2020, amb un impacte normalitzat d’1,64; el 59,9 % d’aquestes recerques s’han publicat en revistes d’alt impacte corresponents al quartil 1.
Notícia
|
Recerca
|
Divulgació
07/05/2024
L’informe L’estat de la ciència a Catalunya 2023, que s’ha publicat recentment, reconeix la Universitat de Barcelona (UB) com un dels principals motors de transformació del país i en posa de relleu el lideratge en l’àmbit científic.
Concretament, la UB destaca en recursos d’R+D captats, amb 89,4 milions d’euros l’any 2021, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 54,1. Quant a la producció científica, la UB acumula 30.470 articles durant el període 2016-2020, amb un impacte normalitzat d’1,64; el 59,9 % d’aquestes recerques s’han publicat en revistes d’alt impacte corresponents al quartil 1.
Concretament, la UB destaca en recursos d’R+D captats, amb 89,4 milions d’euros l’any 2021, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 54,1. Quant a la producció científica, la UB acumula 30.470 articles durant el període 2016-2020, amb un impacte normalitzat d’1,64; el 59,9 % d’aquestes recerques s’han publicat en revistes d’alt impacte corresponents al quartil 1.
Així mateix, la UB obté bons resultats en innovació i transferència; en concret, en sol·licitud de patents, en què lidera la classificació de l’any 2021, amb 104 sol·licituds, seguida de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 54.
Coordinat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l’informe assenyala les universitats com «les principals organitzacions del país en matèria científica», ja que «prop de dues terceres parts de la producció científica catalana s’hi duu a terme». En aquest sentit, la publicació en destaca l’eficiència, atès que, tenint en compte els recursos escassos de què disposen aquests centres, els resultats són molt rellevants. La política d’incentius per a la ciència, la internacionalització de la ciència i el pla de doctorats industrials són altres aspectes relacionats amb les universitats que l’informe subratlla.
D’altra banda, l’informe apunta àrees de millora importants, com ara el finançament escàs que rep la recerca universitària, la rigidesa i burocratització del sistema universitari i científic, l’envelliment de les plantilles, la pèrdua de talent femení o la manca d’una aposta més decidida per la ciència oberta.
Coordinat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l’informe assenyala les universitats com «les principals organitzacions del país en matèria científica», ja que «prop de dues terceres parts de la producció científica catalana s’hi duu a terme». En aquest sentit, la publicació en destaca l’eficiència, atès que, tenint en compte els recursos escassos de què disposen aquests centres, els resultats són molt rellevants. La política d’incentius per a la ciència, la internacionalització de la ciència i el pla de doctorats industrials són altres aspectes relacionats amb les universitats que l’informe subratlla.
D’altra banda, l’informe apunta àrees de millora importants, com ara el finançament escàs que rep la recerca universitària, la rigidesa i burocratització del sistema universitari i científic, l’envelliment de les plantilles, la pèrdua de talent femení o la manca d’una aposta més decidida per la ciència oberta.