Entrevista a Johan Rooryck: «Els investigadors individuals no haurien de pagar el cost de les publicacions en accés obert»

Quines són les línies bàsiques del Pla S?
La idea base del Pla S és que totes les publicacions acadèmiques, que són el resultat de les beques de recerca i, en general, de recerca finançada amb diners públics, estiguin immediatament disponibles en accés obert amb una llicència de reutilització. Això es pot fer publicant els articles en revistes i plataformes dʼaccés obert, o fent que les publicacions estiguin disponibles immediatament a través de dipòsits en accés obert. No ens importa el color de lʼaccés mentre sigui immediat i sense embargament. En aquest sentit, la Coalició S ha desenvolupat una sèrie de polítiques, i convidem qualsevol universitat o organisme de recerca a formar part de la nostra tasca subscrivint els deu principis del Pla S. Una organització que se sumi a la Coalició S es compromet a implementar aquests principis durant els propers anys, i nosaltres li donem molta llibertat per fer-ho.

Quines entitats finançadores han subscrit aquest pla, que començarà lʼ1 de gener del 2021?
Actualment, són 24 organitzacions. Els finançadors nacionals europeus són el Fons Austríac per a la Ciència (FWF), lʼAcadèmia de Finlàndia, lʼAgència Nacional de Recerca Francesa (ANR), la Fundació Irlandesa per a la Ciència (SFI), lʼInstitut Nacional de Física Nuclear dʼItàlia (INFN), el Fons Nacional de Recerca de Luxemburg (FNR), el Consell Nacional de Recerca dels Països Baixos (NWO), el Centre Nacional de Ciències de Polònia (NCN), lʼAgència Eslovena de Recerca (ARRS), els consells de recerca suecs FORMAS, FORTE i VINNOVA, i lʼorganització de recerca i innovació UKRI (Regne Unit). A més dʼaquests, també hi ha la Comissió Europea i el Consell Europeu de Recerca, i fundacions com Welcome Trust, Bill & Melinda Gates, i ASAP. Per últim, comptem amb lʼOrganització Mundial de la Salut, el Consell Superior de Ciència i Tecnologia de Jordània (HCST), el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Zàmbia (NSTC), el Consell Sud-africà de Recerca Mèdica (SAMRC) i lʼAcadèmia Africana de Ciències.

No totes les organitzacions començaran a implementar les nostres polítiques el gener del 2021. Ho faran dʼuna manera gradual, perquè hi ha diverses limitacions segons els països. Tanmateix, cada una dʼelles sʼha compromès a fer-ho abans del 2024.

Qui pagarà les publicacions en accés obert?
Un dels punts principals del Pla S estableix que cap investigador individual hauria de pagar el cost de les publicacions en accés obert (principi 4). Diverses parts interessades pagaran per aquestes publicacions. Molts finançadors han acceptat pagar-les a les revistes i plataformes (gold open access). En altres casos, el cost de les publicacions es pagarà mitjançant acords transformatius (transformative agreements) entre el consorci de biblioteques de la universitat corresponent i les editorials. Aquests acords són un contracte per convertir les subscripcions en pactes pels quals els investigadors membres dʼun consorci universitari de biblioteques tinguin el dret de llegir tot el contingut de les revistes de les editorials i també puguin publicar-hi en accés obert. Aquest model està impulsat sobretot per lʼorganització alemanya OA2020, amb la qual col·laborem.

Com pot afectar aquest pla el sistema dʼavaluació de la recerca, tenint en compte que les revistes amb més impacte no fan servir lʼaccés obert? Hauria de canviar el sistema bibliomètric dʼavaluació?
En el principi 10, el Pla S aposta explícitament per canviar el sistema dʼavaluació de la recerca: «En lʼavaluació dels resultats de la recerca, els finançadors es comprometen a valorar el mèrit intrínsec del treball sense tenir en compte el canal de publicació, el seu factor dʼimpacte, o lʼeditorial». Les organitzacions que es comprometen amb el Pla S ja ho han fet, per exemple, adaptant els seus criteris dʼacceptació dʼexemplars, i sense demanar als sol·licitants cap llista de les seves publicacions amb els estàndards internacionals (IFS), sinó demanant-los només les seves cinc o deu millors publicacions i una explicació sobre per què ho són: una avaluació més qualitativa que no pas quantitativa. Tot això, en la línia dels principis DORA i les idees que es formulen en els Principis de Hong Kong per avaluar els investigadors. Moltes universitats ja estan canviant la seva avaluació en aquesta direcció. Tot això comporta temps, però estem al principi dʼuna petita revolució: dʼaquí a deu anys, probablement estarem en un món on el lloc on es publiquin les recerques serà menys important que el contingut del que es publiqui.

Sobre les revistes amb més impacte, penseu que aquestes també han dʼoptar per lʼaccés obert. Per exemple, Springer Nature, lʼabril del 2020, va decidir adoptar el marc de revistes transformatives per passar progressivament les seves revistes a lʼaccés obert. Un altre cas il·lustratiu és lʼacord entre la Universitat de Califòrnia i Springer Nature, també molt recent, que permet als investigadors de la Universitat poder publicar a les revistes de Springer Nature en accés obert.

Aquest pla també afecta les dades? Com hauria de ser el futur de la ciència oberta?
El Pla S no diu res específic sobre les dades, perquè primer hem optat per centrar-nos en els articles. Ho fem així perquè creiem que els articles són lʼentrada principal per arribar a les dades: la informació sense interpretació o sense anàlisi no ens serveix de res. Sí que creiem que les dades haurien de ser completament accessibles («tan obert com sigui possible, i tan tancat com sigui necessari»), és evident. Lʼaccés obert és part dʼun moviment de ciència oberta més ampli, en què tots els aspectes de la recerca científica haurien de ser al màxim dʼaccessibles possible.