Els ximpanzés de la sabana, un model per entendre lʼevolució humana

Ximpanzés caminant a la sabana de Fongoli (Senegal). Foto: U. Villalobos-Flores.
Ximpanzés caminant a la sabana de Fongoli (Senegal). Foto: U. Villalobos-Flores.
Recerca
(20/10/2021)

Per prosperar, la majoria dels grans simis necessiten franges de boscos frondosos, a lʼÀfrica (bonobos, ximpanzés i goril·les) o al sud-est asiàtic (orangutans), tret dʼalguns grups de ximpanzés que viuen a les sabanes, zones que es caracteritzen per un clima amb altes temperatures i amb precipitacions molt estacionals i escasses. Adriana Hernández, professora Serra Húnter de la Facultat de Psicologia de la UB, ha codirigit el treball dʼun equip internacional de primatòlegs que ha revisat la recerca existent sobre el comportament i lʼecologia dels ximpanzés a les sabanes per comprendre com sʼadapten a aquestes condicions extremes.

 

Ximpanzés caminant a la sabana de Fongoli (Senegal). Foto: U. Villalobos-Flores.
Ximpanzés caminant a la sabana de Fongoli (Senegal). Foto: U. Villalobos-Flores.
Recerca
20/10/2021

Per prosperar, la majoria dels grans simis necessiten franges de boscos frondosos, a lʼÀfrica (bonobos, ximpanzés i goril·les) o al sud-est asiàtic (orangutans), tret dʼalguns grups de ximpanzés que viuen a les sabanes, zones que es caracteritzen per un clima amb altes temperatures i amb precipitacions molt estacionals i escasses. Adriana Hernández, professora Serra Húnter de la Facultat de Psicologia de la UB, ha codirigit el treball dʼun equip internacional de primatòlegs que ha revisat la recerca existent sobre el comportament i lʼecologia dels ximpanzés a les sabanes per comprendre com sʼadapten a aquestes condicions extremes.

 

Segons els investigadors, les condicions mediambientals dʼaquests llocs poden explicar un tipus específic de comportaments i respostes fisiològiques en aquests ximpanzés —com ara descansar en coves o excavar per extreure aigua— que no es donen en els seus congèneres de les zones boscoses, on no han dʼafrontar unes condicions ambientals tan extremes.

«Lʼestudi sobre els ximpanzés a la sabana i el que nosaltres anomenem efecte de lʼambient de la sabana té implicacions importants a lʼhora de reconstruir el comportament dels primers humans que van viure en hàbitats similars i, per tant, ens ajuda a comprendre millor la nostra pròpia evolució», explica Adriana Hernández, que ha coliderat aquest treball, publicat a la revista Evolutionary Anthropology, juntament amb Stacy Lindshield, de la Universitat Purdue (Estats Units).

El parent evolutiu viu genèticament més pròxim als humans

Els ximpanzés (Pan troglodytes) són els parents evolutius vius més pròxims a la nostra espècie, ja que comparteixen el 98,7 % de lʼADN amb els humans i tenen en comú amb ells un ancestre que va viure fa entre aproximadament 4,5 i 6 milions dʼanys. Malgrat aquesta proximitat, no tenen alguns dels trets biològics i culturals amb què els humans sʼadapten a la calor extrema, com ara les nombroses glàndules sudorípares eccrines, la manca relativa de pèl o la capacitat de crear artefactes com recipients dʼaigua i barrets per al sol que mitiguen la deshidratació i la insolació.

Els ximpanzés que viuen a la sabana són taxonòmicament indistingibles de la resta de ximpanzés. Per aquest motiu, les comparacions de comportament, morfologia i ecologia amb els que viuen en paisatges més boscosos proporcionen una informació clau per generar hipòtesis o posar a prova teories sobre com es van poder adaptar els primers humans fa milions dʼanys a mesura que els boscos africans anaven retrocedint i deixaven pas a les sabanes.

«Sabem que els hominins primerencs es van adaptar a ambients de sabana similars als que ocupen els ximpanzés, i es pensa que les condicions de la sabana van causar adaptacions en els nostres avantpassats, com ara lʼexpansió del cervell o la tolerància a altes temperatures», explica Adriana Hernández, que també és codirectora de Recerca de lʼInstitut Jane Goodall Espanya. «Per tant —continua—, entendre com els nostres parents genèticament més propers sʼadapten a un medi ambient sec, calent, estacional i obert, molt similar als dels hominins primerencs, ens ajuda a analitzar com els nostres ancestres sʼhi podrien haver adaptat i com podrien haver sorgit les característiques que ens defineixen com a humans».

Estratègies per adaptar-se a les altes temperatures

Entre les característiques recollides per lʼestudi destaquen les estratègies dels ximpanzés de la sabana per tolerar les altes temperatures. «Entendre com fan front a la calor ens pot ajudar a comprendre com van sorgir les estratègies que tenim els humans per afrontar-la. Probablement, algunes són les mateixes per a ximpanzés i hominins, com lʼús de coves o submergir-se a lʼaigua per refrescar-se», explica la investigadora.

Un altre dels exemples que destaca Adriana Hernández són les vies per les quals aquests ximpanzés intenten hidratar-se durant lʼestació seca avançada, com ara excavar a terra per buscar aigua quan aquesta es redueix a només uns quants punts en el terreny. «Els hominins primerencs també van haver dʼafrontar lʼescassetat dʼaigua durant una part de lʼany», afegeix lʼexperta.

Grups distribuïts en àrees més extenses

El treball també ha confirmat que els grups socials de ximpanzés a la sabana es distribueixen en àrees inusualment grans, dʼuna extensió al voltant de 100 km2, mentre que els ximpanzés que habiten en zones més boscoses tenen àrees de distribució dʼentre 3 i 30 km2, aproximadament. «No obstant això —puntualitza la investigadora—, tot i que la mida dels grups és similar en els dos tipus de ximpanzés, a la sabana els ximpanzés tenen una densitat de població molt menor, cosa que es podria explicar per la baixa disponibilitat dʼaliments en aquest hàbitat».

Per bé que ara sabem molt més que mai sobre els ximpanzés de la sabana, encara seʼn desconeix el nombre exacte. Segons els investigadors, «nʼhi ha menys que no pas a les zones boscoses, ja que la superfície total que ocupen és molt més petita».

A més, ja que també tenen una densitat de població menor, en àrees de la mateixa extensió hi ha molts menys individus que al bosc. «Cal tenir en compte que hi ha molts menys llocs on sʼhan estudiat ximpanzés de sabana», explica Adriana Hernández. De fet, només hi ha dos llocs a la sabana on els ximpanzés estan habituats a lʼésser humà i seʼn pot observar el comportament directament. «En canvi —afegeix la primatòloga—, hi ha més llocs boscosos amb ximpanzés totalment habituats als investigadors, ambients en què sʼhan estudiat aquests primats durant dècades».

Claus per entendre lʼadaptació al canvi climàtic

Una altra de les aportacions rellevants dʼaquesta recerca és que contribueix a comprendre els possibles efectes del canvi climàtic en aquesta espècie. «Lʼadaptació dʼaquests ximpanzés als climes extrems ens pot ajudar a modelar com els que habiten actualment als boscos es podrien adaptar als canvis que, segons projecten els estudis climàtics, faran que els seus ambients siguin més secs i calents. Això és important, ja que lʼespècie està en perill i la subespècie de lʼoest dʼÀfrica (Pan troglodytes verus) està críticament amenaçada», assenyala Adriana Hernández.

En aquest sentit, els investigadors demanen «més recerca sobre els aspectes biològics i culturals que fonamenten lʼefecte de lʼambient de la sabana, atès que les projeccions climàtiques assenyalen que augmentaran les zones més calentes i seques en el futur», conclouen.

 

Article de referència:

Lindshield, S.; Hernandez-Aguilar, R. A.; Korstjens, A. H.; Marchant, L. F.; Narat, V.; Ndiaye, P. I.; Ogawa, H.; Piel, A. K.; Pruetz, J. D.; Stewart, F. A.; Van Leeuwen, K. L.; Wessling, E. G., i Yoshikawa, M. «Chimpanzees (Pan troglodytes) in savanna landscapes». Evolutionary Anthropology, setembre de 2021. Doi: https://doi.org/10.1002/evan.21924