Els suplements de te verd poden modular el desenvolupament facial en la síndrome de Down
Un nou estudi dirigit per investigadors belgues i espanyols i publicat a la revista Scientific Reports aporta evidències sobre els beneficis potencials dels extractes de te verd en la síndrome de Down. Lʼequip científic va observar que la ingesta dʼextractes de te verd pot reduir la dismorfologia facial en infants amb síndrome de Down quan aquest producte es pren durant els primers tres anys de vida.
Un nou estudi dirigit per investigadors belgues i espanyols i publicat a la revista Scientific Reports aporta evidències sobre els beneficis potencials dels extractes de te verd en la síndrome de Down. Lʼequip científic va observar que la ingesta dʼextractes de te verd pot reduir la dismorfologia facial en infants amb síndrome de Down quan aquest producte es pren durant els primers tres anys de vida.
A la part experimental de lʼestudi, feta amb ratolins, es van confirmar aquests efectes positius amb dosis baixes de consum. No obstant això, els experts van trobar que dosis elevades de lʼextracte poden alterar el desenvolupament facial i ossi en els animals de laboratori. Per això, caldrà fer més recerca per entendre quins efectes provoquen els extractes de te verd, un producte que sempre sʼha de consumir sota supervisió mèdica.
La síndrome de Down està causada per la presència dʼuna tercera còpia del cromosoma 21 (trisomia 21), una alteració genètica que ocasiona una sobreexpressió dels gens dʼaquest cromosoma i resulta en una sèrie de discapacitats físiques i intel·lectuals. Un dʼaquests gens, el DYRK1A, contribueix a alterar el desenvolupament cerebral i ossi en persones amb síndrome de Down, entre altres mecanismes dʼacció. A banda dʼaixò, se sap que un compost del te verd —lʼepigalocatequina-3-galat o EGCG— inhibeix lʼactivitat del gen DYRK1A. En aquesta línia, treballs anteriors (The Lancet, 2016) havien constatat el potencial de lʼEGCG per millorar les capacitats cognitives en infants i joves amb síndrome de Down.
En aquest estudi, sʼha estudiat lʼefecte dels suplements de te verd en el desenvolupament facial en la síndrome de Down. A la part experimental, es van analitzar els efectes dels suplements dʼEGCG a dosis diferents en ratolins que eren model de la síndrome de Down. En una segona part, es fa fer un estudi de tipus observacional sobre nens i nenes amb síndrome de Down i es va comparar amb infants que no presenten aquest desordre genètic (grup control). El treball està liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), la Universitat de Barcelona i la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), i és el resultat dʼuna col·laboració internacional en la qual també participen equips de la Universitat de Florida Central (Estats Units), La Salle - Universitat Ramon Llull i lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM), entre altres institucions.
En el cas de lʼestudi amb els ratolins, dut a terme a la Universitat Catòlica de Lovaina, els experts van iniciar el tractament abans del naixement —durant el desenvolupament embrionari de les cries a lʼúter— mitjançant la suplementació dʼextractes de te verd a lʼaigua potable en dosis baixes o altes. «El tractament amb dosis baixes va tenir un efecte positiu en ratolins que són models de la síndrome de Down», detalla la professora Greetje Vande Velde (Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica), coautora de lʼestudi. «El 60 % dʼaquests ratolins va presentar unes característiques facials similar a les del grup control».
«No obstant això, el tractament amb dosis elevades va aportar resultats molt heterogenis. Fins i tot en alguns casos va arribar a alterar el desenvolupament facial, de manera que va causar una dismorfologia addicional. Això es va produir en tots els ratolins, independentment de ser models de la síndrome de Down o no».
Efectes dependents de lʼedat
Lʼestudi observacional amb voluntaris es va dur a terme a Espanya i també va incloure participants procedents de lʼAmèrica del Nord. Hi van participar 287 infants i joves dʼentre 0 i 18 anys, inclosos els nens i nenes amb síndrome de Down que havien ingerit (n=13) o no (n=63) un suplement dʼEGCG en condicions dʼautoconsum i sense seguir un protocol prescrit. «
Tots els participants en lʼestudi van ser fotografiats des de diversos angles per crear un model 3D de les seves cares», explica Neus Martínez-Abadías, professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i coautora principal de lʼestudi. «Per comparar els trets facials dels participants, es van fer servir 21 marcadors antropomètrics i lʼanàlisi de distàncies facials. En el grup de menor edat —entre 0 i 3 anys— vam observar que quan comparàvem infants amb síndrome de Down que no havien rebut tractament amb infants que no pateixen aquesta trisomia, el 57 % per cent de les distàncies de la cara eren significativament diferents. Quan en la comparació consideràvem els infants que sí que havien rebut tractament amb EGCG, aquesta diferència era molt menor, només el 25 %. Així doncs, observem que després de la suplementació amb te verd, la dismorfologia facial disminueix i els nens i nenes amb o sense síndrome de Down sʼassemblen més».
«Ara bé, no vam identificar un efecte similar en el grup dʼadolescents», continua Neus Martínez-Abadías. «Fins i tot quan havien ingerit extractes de te verd, la diferència en els trets facials es mantenia al voltant 50 % si els comparàvem amb el grup control». Aquestes conclusions suggereixen que els suplements de te verd només afecten el desenvolupament facial quan sʼadministren en les primeres etapes de la vida, moment en què les estructures de la cara i del crani creixen més ràpidament.
Més recerca per conèixer millor els efectes dels EGCG
«Tot i els beneficis potencials que hem observat, les conclusions del treball són preliminars i cal considerar-les amb precaució, ja que es basen en un estudi observacional», alerta la professora Vande Velde. «És necessari impulsar noves recerques per avaluar amb més detall els efectes dels suplements dʼEGCG, la dosi adequada i el seu potencial terapèutic en general. També caldria considerar els seus possibles efectes en altres òrgans i sistemes, i no centrar-nos únicament en el desenvolupament de la cara. Això requereix primer una investigació més bàsica al laboratori amb ratolins i després estudis clínics amb més participants i amb un protocol de consum controlat dʼaquests suplements».
«Les nostres descobertes suggereixen que els efectes de lʼEGCG són molt dependents de la dosi», conclou la professora Martínez-Abadías. «Els productes que contenen EGCG estan disponibles comercialment i sʼutilitzen regularment per promoure una bona salut. Per això, és important seguir les recomanacions de lʼAutoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre les dosis màximes de consum i consultar sempre un metge abans de prendre els suplements», afegeix lʼexperta.
El treball constata els potencials efectes beneficiosos dels EGCG en dosis baixes en el desenvolupament facial de persones afectades per la síndrome de Down, però també sʼha vist que en dosis molt altes poden produir efectes imprevisibles en els ratolins. Cal impulsar noves recerques en humans per determinar la dosi òptima a cada edat que en maximitzi els beneficis potencials», conclou la investigadora.
El treball sʼha dut a terme amb el cofinançament de les fundacions privades BBVA, Marguerite-Marie Delacroix i la Fundació Jérôme Lejeune; el suport institucional del CRG, centre dʼexcel·lència Severo Ochoa; la Universitat Central de Florida i la Universitat Catòlica de Lovaina. També sʼha disposat de recursos de finançament públic de lʼAssociació Americana dʼAntropòlegs Físics (AAPA), la Fundació de Recerca Flandes i lʼanterior ministeri espanyol dʼEconomia i Competitivitat.
Article de referència:
Starbuck, J. M.; Llambrich, S.; González, R.; Albaigès, J.; Sarlé, A.; Wouters, J.; González, A.; Sevillano, X.; Sharpe. J.; De la Torre, R.; Dierssen, M.; Greetje Vande Velde, G.; Martínez‑Abadías, N. «Green tea extracts containing epigallocatechin-3-gallate modulate facial development in Down syndrome». Scientific Reports, febrer de 2021. Doi: 10.1038/s41598-021-83757-1