El rector Dídac Ramírez a la revista de la UB: «Volem un nou model de finançament que tingui en compte els fets diferencials de la Universitat de Barcelona»

Dídac Ramírez obre l'entrevista analitzant el tipus de canvi que vol liderar a la UB i, en una reflexió de caire global, exposa: «el que permet el canvi profund, canalitzat com cal perquè no ens porti al caos, és distingir els elements constants i basar-hi aquests canvis». Aplicat al cas concret de la UB, explica que «en quatre anys volem establir uns canvis que la comunitat universitària vegi com a necessaris, de manera que d'aquí a quatre anys, la mateixa comunitat universitària no consideri que s'ha de tornar a canviar». Ja en un altre apartat de l'entrevista, el nou rector compara els problemes de finançament de la Universitat de Barcelona amb els que té el conjunt de Catalunya i en aquesta línia afirma que la UB vol que es tinguin en compte «tots els seus elements diferencials». També sobre aquest tema situa el 2010 com la data en què «estarem ben orientats per superar les incerteses financeres».

El nou rector de la UB s'atura en un moment de l'entrevista en el concepte d' autonomia universitària, de la qual diu que forma «un binomi indestriable» amb la idea de responsabilitat. Ramírez explica que autonomia significa «que tinc l'encàrrec per part de la societat i la llei de complir unes funcions i perseguir unes finalitats de la manera que jo consideri més convenient d'acord amb els recursos que se m'assignen». «En el fons, hi ha molta gent que es queixa que perdrem autonomia però no es queixa de la poca autonomia que tenim a l'hora de prendre moltes decisions», afirma. També vincula conceptes com autonomia, responsabilitat o finançament, amb el d'excel·lència i reflexiona sobre quin model d'universitat vol, mentre sosté que si la Universitat manté l'equilibri entre la vessant cientificohumanística i la formació de riquesa «estarà fent el que ha de fer».

D'altra banda, el diàleg «La crisi econòmica omple les aules» recull les principals idees aportades en el debat celebrat el passat novembre a la Facultat d'Economia i Empresa pels catedràtics Eduard Berenguer, Antón Costas, Francesc Granell, Joan Hortalà i Joan Tugores. S'hi aborda des de l'inici de la crisi i les famoses hipoteques subprime a les diferències respecte a crisis anteriors, o les repercusions a escala internacional i en el cas espanyol concret.

En el reportatge «L'astronomia si muove» es presenten alguns dels darrers descobriments i projectes de futur en diferents àmbits de l'astrofísica. Consta d'apartats sobre el sistema solar i la predicció en meteorologia espacial; objectes còsmics com les estrelles en les diferents fases de l'evolució; astropartícules i matèria fosca, i les actuals teories sobre el futur de l'Univers.

La revista també informa de la composició del nou Equip de Govern de la UB, la investidura com a doctor honoris causa del polític i acadèmic John Brademas, la creació de la nova Facultat d'Economia i Empresa i el vintè aniversari dels Serveis Lingüístics, entre altres esdeveniments. El número es completa amb les seccions habituals «Apunts de ciència», amb un recull de recerques recents d'investigadors de la UB; «Publicacions», amb les novetats editorials més recents; «Agenda», calendari d'actes per als pròxims mesos, i «Som UB», notícies sobre els diferents col·lectius de la comunitat universitària.