El Premi Nobel J. M. Lehn participarà en el congrés multidisciplinari sobre mecànica estadística a la biologia molecular
En el congrés hi participaran científics de reconegut prestigi en l'àmbit de la biologia, la química i la física. En particular, hi participarà el Premi Nobel de Química el 1987, Jean-Marie Lehn. Entre les conferències plenàries s'inclou també la ponència de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO), que impartirà el professor C. M. Dobson de la Universitat de Cambridge.
El tema central de la trobada són els fenòmens que tenen lloc en sistemes biològics a escala molecular i que poden ser estudiats amb la metodologia de la mecànica estadística. Una de les molècules que susciten més interès són les proteïnes, formades per llargues cadenes d'aminoàcids i que, per complir la seva funció, necessiten plegar-se, és a dir, han d'aconseguir una estructura determinada. Una de les claus és conèixer, des del punt de vista molecular, de quina manera el sistema arriba a aquesta estructura.
Un altre dels temes que es tractaran és l'anomenat autoassemblatge (self-assembly), que està relacionat amb el descobriment que li va valer el Nobel a J. M. Lehn. L'autoassemblatge és el mecanisme pel qual les molècules s'uneixen o s'agreguen formant-ne d'altres més grans, la qual cosa dóna pas al que es coneix com a química supramolecular. Aquest fenomen, que aleshores va ser aplicat a molècules inorgàniques, actualment s'està utilitzant en l'estudi de sistemes moleculars biològics. Concretament, en una altra de les ponències del congrés, impartida per H. E. Stanley de la Universitat de Boston, guardonat amb la Medalla Boltzmann en Física Estadística, es discutirà l'agregació de proteïnes i la seva relació amb malalties com ara l'Alzheimer, el Parkinson o el mal de les vaques boges. En aquestes malalties es produeix un canvi a escala molecular que provoca que les proteïnes s'uneixin, de manera que deixen de dur a terme la seva funció biològica principal. El problema, en aquest cas, és entendre com es produeix aquest procés amb l'objectiu d'estudiar de quina manera podria corregir-se fins a eliminar-lo. Altres temes que es tractaran en el simposi estan relacionats amb l'estructura de l'ADN; la interacció de les proteïnes amb el mitjà en el qual estan suspeses, habitualment, aigua, o els mètodes computacionals utilitzats per fer simulacions dels sistemes biològics.
El comitè organitzador del congrés està format pels investigadors Miquel Rubí, Giancarlo Franzese i David Reguera, del Departament de Física Fonamental de la UB. Aquesta és la xxi edició de la conferència sobre mecànica estadística de Sitges, que s'organitza des de l'any 1969 i que tindrà lloc al Palau Maricel (Fonollar, s/n, Sitges).
J. M. Lehn (1939, Rosheim, França ), investigador de la Universitat Louis Pasteur (Estrasburg) i del Collège de France (París), va rebre el premi Nobel de Química el 1987 juntament amb Donald J. Cram, de la Universitat de Califòrnia, i Charles J. Pedersen, de l'empresa Du Pont, pel desenvolupament i l'ús de molècules amb interacció amb estructures específiques d'alta selectivitat, és a dir, molècules que en poden «reconèixer» d'altres i escollir amb quines poden formar complexos. L'estudi d'aquestes molècules va donar lloc a l'origen de la química supramolecular.