El Premi Nobel de Medicina Louis J. Ignarro va impartir la Lliçó Santiago Ramón y Cajal a la UB

Nobel IGnarro-1
Nobel IGnarro-1
Cultura
(19/02/2008)

El professor Louis J. Ignarro , Premi Nobel de Medicina el 1998, va impartir la Lliçó Santiago Ramón y Cajal 2008 sota el títol «Nitric oxide as a unique signaling molecule in Biology» el divendres 22 de febrer a les 9.30 h a l'aula Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina. L'acte va estar presentat per Josep Brugada, professor del Departament de Medicina de la UB i director de l'Institut Clínic del Tòrax de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Nobel IGnarro-1
Nobel IGnarro-1
Cultura
19/02/2008

El professor Louis J. Ignarro , Premi Nobel de Medicina el 1998, va impartir la Lliçó Santiago Ramón y Cajal 2008 sota el títol «Nitric oxide as a unique signaling molecule in Biology» el divendres 22 de febrer a les 9.30 h a l'aula Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina. L'acte va estar presentat per Josep Brugada, professor del Departament de Medicina de la UB i director de l'Institut Clínic del Tòrax de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Louis J. Ignarro (Nova York, 1941) va compartir el Premi Nobel de Medicina amb els investigadors Robert F. Furchgott i Ferid Murad pels seus descobriments «sobre l'òxid nítric com a molècula de senyalització en el sistema cardiovascular». Doctor en Farmacologia per la Universitat de Minnesota (1966), Ignarro va impartir docència a la Universitat Tulane de Louisiana, on es va dedicar a estudiar la producció i modulació de l'òxid nítric i la seva acció sobre els vasos sanguinis i altres estructures biològiques.

Des del 1985, és professor al Departament de Farmacologia Mèdica i Molecular de l'Escola de Medicina de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). És, així mateix, membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències i de l'Acadèmia Americana de Ciències i Arts i, entre altres distincions, ha rebut el Premi a la Investigació Bàsica de l'Associació Americana del Cor pels avenços en ciència cardiovascular (1998), i és també fundador i president de la Societat d'Òxid Nítric (1996).

L'òxid de nitrogen (NO) va ser identificat a mitjan anys vuitanta com el factor relaxant derivat de l'endoteli (EDRF). Considerada com la «molècula de l'any» per la prestigiosa revista Science el 1992, el NO té una important funció preventiva en les patologies endotelials i en la regulació de la pressió sanguínia. Aquesta molècula produeix una relaxació de la musculatura vascular que indueix una vasodilatació arterial i, per tant, una reducció de la resistència vascular i de la pressió arterial. A més de potenciar l'acció vasodilatadora arterial i la regeneració del teixit endotelial, el NO té acció antitrombòtica, regula mecanismes de mort cel·lular (apoptosi), participa en la transmissió sinàptica del sistema nerviós, és un inhibidor de la funció plaquetària i té una funció protectora de l'endoteli enfront de l'estrès oxidatiu.

 La descoberta del paper del NO com a mediador químic dels mecanismes de vasodilatació ha modificat el concepte de patologia vascular, obrint camí a noves vies d'interpretació de les malalties cardiovasculars i dels processos inflamatoris i també d'estratègies que apunten a l'ús terapèutic d'aquesta molècula en el tractament de les patologies.