El fenomen de les cascades submarines a l'últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient
Les recerques liderades pel Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB sobre l'impacte de les cascades submarines d'aigües costaneres denses (cascading) que s'enfonsen a causa dels canyons i els talussos submarins del Mediterrani nord-occidental, són un dels elements que destaca l'informe In dead water. Merging of climate change with pollution, over-harvest, and infestations in the world's fishing grounds, del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
Les recerques liderades pel Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB sobre l'impacte de les cascades submarines d'aigües costaneres denses (cascading) que s'enfonsen a causa dels canyons i els talussos submarins del Mediterrani nord-occidental, són un dels elements que destaca l'informe In dead water. Merging of climate change with pollution, over-harvest, and infestations in the world's fishing grounds, del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
L'informe, que es va fer públic el passat mes de febrer en un fòrum científic de l'United Nations Environment Programme (UNEP) a Mònaco, afirma que l'escalfament global, sumat a la contaminació i l'explotació excessiva, impactaran les principals pesqueres del món. Segons les conclusions, el canvi climàtic es perfila com l'amenaça més recent de les existències d'espècies d'interès pesquer al món, el 80 % de les quals són explotades més enllà de la seva capacitat de captura. L'informe conté per primer cop el mapa dels múltiples impactes que la contaminació, les plagues exòtiques, la sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic sobre mars i oceans, i es basa en una àmplia gamma d'informació científica que inclou l'últim informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, el panel de més de 2.000 científics que va establir el PNUMA i l'Organització Meteorològica Mundial. Altres contribucions provenen d'entitats com ara la Universitat de Princenton (Estats Units), la Universitat de Plymouth (Regne Unit), l'Institut Noruec d'Investigació per a la Natura (Noruega) i la Universitat de Barcelona, entre d'altres.
El fenomen d'enfonsament hivernal d'aigües denses en forma de cascades als canyons submarins del Mediterrani nord-occidental al golf de Lleó, al nord de Catalunya, va ser presentat en un article de la revista Nature el 2006 i signat pels investigadors Miquel Canals i Joan Fabres, del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB; Pere Puig i Albert Palanques, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb Xavier Durrieu de Madron i Serge Heussner, del Centre de Formation et de Recherche sur l'Environment Marin (CEFREM) de Perpinyà. En concret, l'informe In dead water destaca la importància de les troballes del GRC de Geociències Marines en un capítol titulat «Slowing down of thermohaline circulation and continental margin dense-water exchange mechanisms», que subratlla el paper de les cascades en aspectes relacionats amb el segrestament de carboni, la injecció ràpida d'aliment altament nutrititu a l'ecosistema profund, la influència sobre pesqueres, el transport de sediment groller i el modelatge de formacions erosives en canyons submarins.
L'enfonsament d'aigües denses és un procés oceanogràfic conegut des de fa temps en determinades regions oceàniques --especialment en latituds altes-- i de rellevància en els models de circulació oceànica. Actualment, es coneixen diversos punts del planeta on té lloc la formació d'aquestes cascades, un fenomen els impactes del qual són encara força desconeguts i que podria veure's seriosament afectat per l'escalfament global del planeta. En concret, el golf de Lleó és una de les tres úniques àrees del mar Mediterrani on aquest fenomen ha estat observat regularment. El cascading i la formació d'aigua densa en alta mar origina les aigües intermèdies i profundes del Mediterrani occidental.
«Les cascades submarines que sobreïxen de la plataforma continental i es desplacen talús avall, preferentment a través de canyons submarins, fins a la conca situada a milers de metres de fondària» explica Miquel Canals, investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB i primer autor de l'estudi que va publicar Nature. Com a conseqüència de la rapidesa del transport, les cascades poden aportar grans quantitats de matèria orgànica fresca produïda per una explosió o bloom fitoplanctònic en les aigües costaneres. Aquest fet pot transformar, de manera temporal, autèntics «deserts» biològics de l'oceà profund en veritables «oasis».
La recerca que va donar lloc a la descoberta de les conseqüències del cascading és el resultat de la col·laboració dels grups investigadors dels diferents autors, amb el suport de la Comissió Europea (projectes EUROSTRATAFORM i EURODOM, el Vè Programa marc, i projecte HERMES, del VIè Programa marc), l'Oficina d'Investigació Naval de la Marina dels Estats Units, el CNRS-INSU francès, el PN R+D+i, i la Generalitat de Catalunya.
Imatges: Cortesia del GRC Geociències Marines UB, Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), CEFREM-CNRS Universitat de Perpinyà