El Centre d'Investigació en Salut de Manhiça, Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2008

El jurat ha premiat les organitzacions capdavanteres en la lluita contra la malària a l'Àfrica, tot destacant «els mèrits i la tasca dels quatre centres de recerca que lluiten per trencar la relació entre la malaltia i la pobresa», a més de l'aportació dels centres «per impulsar la recerca, aconseguir una vacuna eficaç i contribuir a la millorar assistencial en els països en què treballen. Així mateix, s'ha valorat especialment la tasca d'aquestes organitzacions en la formació del personal local per a la recerca biomèdica i el reforç institucional en la lluita contra la malària». Enguany, un total de 26 candidatures de 13 nacionalitats optaven al guardó, que arriba a la 28a edició i es concedeix «a persones o institucions que hagin contribuït de manera exemplar i rellevant al mutu coneixement, progrés o fraternitat entre els pobles».

La investigació biomèdica i la formació d'experts són factors clau per lluitar contra el cercle viciós de malaltia i misèria ens els països menys afavorits. En aquesta línia de cooperació al desenvolupament, la UB i l'Hospital Clínic de Barcelona col·laboren des de fa anys amb els governs espanyol i moçambiquès al Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM), codirigit pel professor del Departament de Salut Pública de la UB Pedro L. Alonso, cap del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB).

El CSIM, creat el 1996, es considera un centre de referència per contribuir a la recerca biomèdica i al desenvolupament al continent africà i a la millora de la salut nacional i internacional. El seu objectiu prioritari és estudiar l'epidemiologia, la presentació clínica i el cost econòmic i social de les malalties més freqüents en la població, així com dissenyar i assajar noves intervencions o eines per millorar la gestió clínica i les polítiques sanitàries a la regió per millorar la salut i el benestar social. La recerca biomèdica se centra en les malalties amb més impacte en els països de renda més baixa, malària, tuberculosi, pneumònies, diarrees, VIH-SIDA, etc., tant des del vessant de l'etiologia, epidemiologia, manifestacions clíniques, mètodes diagnòstics, eines de control, intervencions socials, com des de la projecció dels resultats de la recerca bàsica, clínica i epidemiològica a les polítiques sanitàries, i en especial, a la població més vulnerable, és a dir, infants, dones embarassades i malalts de sida.

El Centre està ubicat a Manhiça, una petita localitat rural a 80 quilòmetres al nord de Maputo, capital de Moçambic, i és fruit de la cooperació bilateral entre els governs de Moçambic i Espanya, representats pel Ministeri de Salut de Moçambic (MISAU) i la Facultat de Medicina de la Universitat Eduardo Mondlane (UEM), i per la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB) i l'Agencia Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Més recentment, la creació de la Fundacão Manhiça el febrer del 2008, contribuirà a potenciar i ampliar el marc d'activitats futures del CISM.

La lluita contra la malària, una malaltia parasitària causada per protozous del gènere Plasmodium, és una de les línies estratègiques de recerca del Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM). La malaltia, que causa d'un a tres milions de morts anuals (3000 menors de 5 anys per dia), afecta entre 300 i 500 milions de persones al món i representa una amenaça per al 40 % de la població mundial. Avui dia, la malària és un problema de salut púbica en més de 100 països i crea una espiral de pobresa que frena el desenvolupament social i econòmic dels països en via de desenvolupament.

Una de les fites científiques de més impacte en el setge a la malària es va publicar a la revista The Lancet (octubre, 2007), que es feia ressò del primer estudi per testar l'efectivitat i tolerància de la vacuna contra la malària de GlaxoSmithKline (RST, S/ASO2D) en nadons africans. L'estudi clínic, liderat pel professor Pedro L. Alonso, va ser conduït des del Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM) de Moçambic per científics de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Clínic de Barcelona i del Ministeri de Salut de Moçambic.

Els resultats mostraven que la vacuna era eficaç contra la malària, atès que reduïa en un 65 % les noves infeccions en nadons, un cop passats tres mesos d'haver rebut un tractament consistent en tres dosis. Els resultats, a més, mostraven que la vacuna reduïa els episodis de malària clínica en un 35 %, sis mesos després de la primera dosi de tractament. Aquestes dades, sense precedents en la lluita contra la malària, apunten el fet que la vacuna podria contribuir a reduir el pes intolerable de la malaltia i de les morts per malària. La PATH Malaria Vaccine Initiative, que va liderar les aportacions tecnològiques i econòmiques en el desenvolupament clínic de l'RTS, S, va finançar l'estudi mitjançant un donatiu de la Fundació Bill & Melinda Gates. L'RTS, S va ser inventada i inicialment desenvolupada per científics de la farmacèutica GlaxoSmithKline (GSK) l'any 1987.