El catedràtic Jordi Alberch i Vié ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a acadèmic electe

«Cervell humà: un error evolutiu origina una meravella de la naturalesa, però fràgil» és el títol del discurs que va impartir Jordi Alberch i Vié, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i director de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro), amb motiu de l’ingrés com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Durant la cerimònia, que va tenir lloc el 22 de febrer, el nou acadèmic va ser contestat per l’acadèmic numerari Xavier Bellés, que és vicepresident de la RACAB.

Van presidir la sessió institucional el president de la RACAB, Jordi Isern, i el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, que va destacar la important tasca de la RACAB i el reconeixement que fa dels valors científics d’altres institucions acadèmiques com la Universitat de Barcelona.

Jordi Alberch, que és catedràtic del Departament de Biomedicina, ha centrat la trajectòria investigadora en l’estudi de la fisiopatologia i el tractament de les malalties neurodegeneratives, en especial de la malaltia de Huntington, una activitat que ha dut a terme principalment a la Universitat de Barcelona i altres centres de recerca dels Estats Units i d’Europa. Va ser vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la Universitat de Barcelona (2008-2016) i rector en funcions el 2016.

Alberch, que és cap de grups de recerca a l’IDIBAPS i el CIBERNED, va ser president de la Societat Espanyola de Neurociències (SENC) del 2013 al 2015. Des del 2017, és director de l’UBneuro, una institució que ha estat distingida dues vegades amb el reconeixement com a Unitat d’Excel·lència María de Maeztu pel Ministeri de Ciència i Innovació. A banda de dirigir diversos projectes científics i tesis doctorals, ha publicat més de 185 articles científics en revistes de gran prestigi internacional, com ara Nature Medicine, Nature Neuroscience, Nature Communications i Brain, entre d’altres.

El nou acadèmic, que va esmentar, entre altres experts, la figura científica de la catedràtica Mercè Durfort —traspassada el 2022—, va centrar el discurs d’ingrés en la manera com el procés de l’evolució i el desenvolupament (Evo-Devo) ens ha portat a desenvolupar el cervell humà amb una gran complexitat i unes grans capacitats cognitives, però al mateix temps amb una alta fragilitat (Evo-Devo-Patho). En concret, al cervell humà es va produir una gran hipertròfia en un període evolutiu molt curt. Aquest creixement no va ser proporcional en totes les regions cerebrals per igual, sinó que el neocòrtex va ser la part que més va créixer amb la formació de solcs i circumvolucions.

Els canvis en els patrons de desenvolupament van ser molt rellevants per crear aquesta estructura tan singular amb unes funcions cognitives extraordinàries. Ara bé, per poder aconseguir-ho, hem hagut de renunciar a alguns mecanismes neuroprotectors i reparadors. Així doncs, el catedràtic Alberch vincula la fisiopatologia d’algunes malalties neurodegeneratives —per exemple, la malaltia d’Alzheimer, la malaltia de Parkinson o la corea de Huntington— amb els canvis evolutius que van potenciar aquest creixement desmesurat del cervell humà. Per tant, tenim un cervell únic amb unes patologies úniques.