El catedràtic Julio Rozas és distingit amb el Premi Nacional de Genètica 2023

Enguany, el jurat també ha premiat —en la modalitat de recerca aplicada— el catedràtic Agustín Blasco, de la Universitat Politècnica de València, per les seves aportacions a la millora genètica animal. Els guardons es van lliurar divendres, en el marc del XLIII Congrés de la SEG, que va tenir lloc a València del 21 al 23 de juny.

Julio Rozas pertany al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB i dirigeix el Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica de la UB. Així mateix, és membre de la junta directiva de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB) i de la Xarxa Temàtica en Genòmica de l’Adaptació (AdaptNet), finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO), que aplega científics capdavanters en el camp de la genòmica a escala nacional i internacional.

Rozas ha contribuït al desenvolupament de diverses eines bioinformàtiques, com ara DnaSP (DNA Sequence Polymorphisms), DOMINO (Development Of Molecular markers In Non-model Organisms) o BITACORA: A pipeline for the identification and annotation of gene families in genome assemblies. I també ha fet aportacions rellevants a l’estudi de l’origen i l’evolució de famílies multigèniques del sistema quimiosensorial.

A més, mitjançant l’aplicació de tècniques de seqüenciació massiva, ha participat en la seqüenciació i l’anàlisi de la seqüència genòmica de diversos organismes, com ara 363 espècies d’aus d’arreu del món, en el marc del projecte The Bird 10,000 Genomes (B10K), que té com a objectiu seqüenciar el genoma de totes les espècies d’ocells del món (Nature, 2020). Entre aquests organismes hi havia la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), l’au marina endèmica d’Europa més amenaçada (Genome Biology and Evolution, 2022); la fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae), insecte causant de les plagues que van arrasar les vinyes europees al segle XIX (BMC Biology, 2020); l’aranya Dysdera silvatica Schmidt 1981, una espècie endèmica que habita als boscos de laurisilva de les illes de la Gomera, Hierro i La Palma, a les Canàries (Gigascience, 2019); la paparra (Ixodes scapularis), un paràsit que és vector de molts patògens (Nature Communications, 2016); el miriàpode Strigamia maritima, un centpeus comú a les costes del nord d’Europa (PLOS Biology, 2014), i el poll del cos humà (Pediculus humanus humanus), un petit insecte que s’alimenta de la sang de l’hoste (PNAS, 2010). Així mateix, ha estudiat el genoma de la planta del cafè (Science, 2014) i de dues varietats de la planta de l’alvocat (PNAS, 2019).

Els Premis Nacionals de Genètica, que la SEG atorga des del 2009, volen proporcionar reconeixement formal a genètics destacats per l’excel·lència de la seva contribució a la recerca en genètica i les seves aplicacions a qualsevol àrea d’interès social. Així mateix, amb aquests guardons —amb què també s’havia premiat els investigadors de la UB Montserrat Aguadé (recerca bàsica, 2010) i Manel Esteller (recerca aplicada, 2011)— es vol difondre el coneixement de la genètica i la importància dels progressos en aquesta disciplina en benefici de la societat.