El canvi climàtic arrasa amb els arquitectes del coral·ligen al Mediterrani
Les onades de calor marines estan afectant greument els ecosistemes marins dʼarreu del món i el Mediterrani no nʼés una excepció. A la Mediterrània, aquests esdeveniments climàtics extrems i els consegüents episodis de mortalitat massiva dʼespècies són cada cop més intensos i freqüents. Fins ara, la majoria dʼestudis han analitzat els efectes dʼaquestes pertorbacions en espècies i poblacions concretes, si bé encara es desconeix com afecten el funcionament dels ecosistemes afectats.
Les onades de calor marines estan afectant greument els ecosistemes marins dʼarreu del món i el Mediterrani no nʼés una excepció. A la Mediterrània, aquests esdeveniments climàtics extrems i els consegüents episodis de mortalitat massiva dʼespècies són cada cop més intensos i freqüents. Fins ara, la majoria dʼestudis han analitzat els efectes dʼaquestes pertorbacions en espècies i poblacions concretes, si bé encara es desconeix com afecten el funcionament dels ecosistemes afectats.
Un nou estudi coliderat per la Universitat de Barcelona i lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha constatat que les onades de calor marines estan tenint un fort impacte en el funcionament del coral·ligen, un dels hàbitats més emblemàtics del Mediterrani per lʼelevada diversitat dʼespècies que alberga i el gran nombre de serveis ecosistèmics que proveeix.
Lʼestudi constata la pèrdua de les poques espècies que atorguen complexitat estructural a aquestes comunitats del coral·ligen, és a dir, que són els arquitectes dʼaquests hàbitats. És el cas de les gorgònies, que actuen com els arbres als boscos i ofereixen refugi a una gran quantitat dʼorganismes marins. Segons lʼestudi, publicat a la revista Ecology Letters, les gorgònies sʼhan vist greument afectades durant els últims anys per diferents episodis de mortalitat massiva que han provocat a la Mediterrània les onades de calor marines.
«Les gorgònies són espècies molt sensibles al canvi climàtic. De fet, en alguns dels punts mostrejats on sʼhavien produït onades de calor, la seva abundància sʼha vist reduïda en un 93 %. Això és realment preocupant, ja que aquests organismes exerceixen una funció crítica dins el coral·ligen, proporcionant una estructura tridimensional única on poden viure més de 1.600 espècies», explica Daniel Gómez-Gras, investigador predoctoral de lʼICM-CSIC i de la UB.
«Gràcies al nou estudi hem pogut comprovar que el coral·ligen està perdent la dominància de funcions clau, que són precisament les que proporcionen les gorgònies», explica la professora ICREA Cristina Linares, que és catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. «Això implica la possible pèrdua de serveis ecosistèmics essencials com ara la disminució dʼalgunes espècies de gran valor comercial —per exemple, les escórpores o les llagostes—, la presència de les quals es veuria minvada per la desaparició dʼhàbitats estructuralment complexos», subratlla lʼexperta.
Augment de la vulnerabilitat de lʼecosistema
A diferència del que passa a les zones tropicals, on hi ha moltes espècies que poden actuar dʼarquitectes dʼaquest tipus dʼhàbitats, a la Mediterrània nʼhi ha molt poques i, per tant, és probable que la seva funció sʼacabi perdent, alerten els experts. Les més conegudes són el corall vermell (Corallium rubrum) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), que són les espècies en què sʼha centrat aquest treball.
«La pèrdua de la complexitat estructural fa que el coral·ligen sigui més vulnerable a les pertorbacions, ja que la desaparició dʼalgunes espècies dificulta la supervivència dʼaltres, i això accelera el procés de degradació de la comunitat. És com si en un edifici sʼenfonsa el sostre i es trenquen les finestres: si no sʼhi fan reparacions, lʼedifici sencer sʼacabarà enfonsant», apunta lʼinvestigador de lʼICM-CSIC Joaquim Garrabou, que també ha participat en la recerca.
Lʼinterior de les àrees protegides, també afectades
Per dur a terme lʼestudi sʼhan analitzat els resultats obtinguts en programes de seguiment al parc nacional de Port-Cros i a la reserva natural de Scandola (França), dues de les àrees marines protegides del Mediterrani més antigues i efectives en protecció i conservació dels recursos naturals. Aquests programes, desplegats des de fa més dʼuna dècada, han estat a càrrec del Grup de Recerca de Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (MedRecover).
A partir de lʼanàlisi dels trets demogràfics i funcionals de les espècies del coral·ligen, els experts han estudiat els efectes de diferents onades de calor en les funcions dʼaquestes comunitats a les dues zones protegides. En el treball també hi han col·laborat equips de la Universitat de Hawaii (Estats Units) i de la Universitat de Sant Andrews, a Escòcia (Regne Unit).
Els resultats de lʼestudi posen en relleu els efectes devastadors del canvi climàtic —tant dins com fora de les àrees marines protegides— en hàbitats tan essencials per a la vida marina del Mediterrani com el coral·ligen. Aquest «es veurà greument compromès en un futur proper per culpa de les onades de calor marines», avancen els autors.
Lʼestudi ha estat finançat per diferents projectes en què participen la UB i lʼICM. En concret, el projecte HEATMED (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) i els projectes europeus MPA-Engage (Interreg MED) i FutureMARES (programa Horitzó 2020). Lʼobjectiu dʼaquestes recerques és analitzar els efectes de lʼescalfament de lʼoceà en els ecosistemes marins costaners, i promoure lʼeficiència de les solucions basades en la natura com un dels pilars de lʼestratègia dʼadaptació al canvi climàtic i la seva mitigació.
Article de referència:
Gómez-Gras, D.; Linares, C.; Dornelas, M.; Madin, J. S.; Brambilla, V.; Ledoux, J. B.; López-Sendino, P.; Bensoussan, N.; Garrabou, J. «Climate change transforms the functional identity of Mediterranean coralligenous assemblages». Ecology Letters, març de 2021. Doi: 10.1111/ele.13718
Fotografies: Joaquim Garrabou (ICM-CSIC) i Cristina Linares (UB-IRBio)