Edicions UB publica l’inèdit diari de joventut del crític Antonio Vilanova
Diario de un joven lector (1938-1939), amb edició a cura d’Alba Guimerà Galiana, recull el centenar de lectures i les vivències de joventut d’un dels crítics literaris més importants del segle XX.
Entre el 16 de maig de 1938 i el 23 de gener de 1939, enmig del desconcert d’una Barcelona sota les bombes i amb els insurrectes avançant des del sud, Antonio Vilanova, un adolescent de només quinze anys, va començar un dietari per deixar constància de la situació d’escassetat, por i incertesa que es vivia a la ciutat, i també per fer el que més li agradava: escriure sobre el que llegia. Gràcies al privilegi de tenir un oncle llibreter, durant vuit mesos van passar per les seves mans més de cent títols d’autors com ara Thomas Mann, Virginia Woolf, Joseph Conrad o Henrik Ibsen, sobre els quals el jove va redactar ressenyes i comentaris que anava intercalant en el relat de les seves vivències.
Diario de un joven lector (1938-1939), amb edició a cura d’Alba Guimerà Galiana, recull el centenar de lectures i les vivències de joventut d’un dels crítics literaris més importants del segle XX.
Entre el 16 de maig de 1938 i el 23 de gener de 1939, enmig del desconcert d’una Barcelona sota les bombes i amb els insurrectes avançant des del sud, Antonio Vilanova, un adolescent de només quinze anys, va començar un dietari per deixar constància de la situació d’escassetat, por i incertesa que es vivia a la ciutat, i també per fer el que més li agradava: escriure sobre el que llegia. Gràcies al privilegi de tenir un oncle llibreter, durant vuit mesos van passar per les seves mans més de cent títols d’autors com ara Thomas Mann, Virginia Woolf, Joseph Conrad o Henrik Ibsen, sobre els quals el jove va redactar ressenyes i comentaris que anava intercalant en el relat de les seves vivències.
Diario de un joven lector (1938-1939) (Edicions UB, 2023) presenta aquest dietari, un testimoni biogràfic, històric i literari. El contingut reflecteix no només l’aprenentatge intel·lectual d’un lector precoç que es va acabar convertint en un dels crítics més rellevants de les lletres espanyoles i catalanes de la segona meitat del segle XX, sinó també la rica tradició cultural i literària de tota una generació de joves que va quedar truncada amb la instauració de la dictadura. Precedeixen la transcripció una biografia acadèmica del professor Antonio Vilanova a càrrec d’Adolfo Sotelo Vázquez, i una contextualització del Diari, per Alba Guimerà Galiana.
Aquest llibre forma part de la col·lecció Filologia UB, amb títols com De clérigos, pícaros y caballeros. Textos hispánicos medievales y de la Edad de Oro (3a ed.), de M. del Mar Cortés Timoner (coord.), Marta Cristina Carbonell i Noemí Montetes-Mairal; Bibliotecas de escritores, d’Ana Rodríguez Fischer i M. José Rodríguez Mosquera (ed.); Barcelona romántica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad (1833-1843) (2. ed.), de Celia Romea Castro; Barcelona, ciudad de novela, de Marisa Sotelo Vázquez (ed.), i Un duelo de labores y esperanzas. Don Francisco Giner en su centenario (1839-1915), de Raquel Velázquez Velázquez (ed.).
Antonio Vilanova Andreu (Barcelona, 1923-2008) va estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, on, a partir de 1946, va exercir com a professor i mestre de diverses generacions de filòlegs. El 1975 va obtenir la càtedra d’Història de la Llengua i de la Literatura Espanyoles, i l’any 1988 va ser nomenat professor emèrit. La seva faceta de crític literari va néixer en les revistes universitàries i es va consolidar el 1950 en el setmanari Destino. Jurat en nombrosos premis literaris (entre els quals hi ha el Premi Nadal), va dirigir les cosmopolites col·leccions Palabra en el Tiempo, de l’editorial Lumen, des de 1966, i Palabra Crítica, a partir de 1987. Els seus darrers anys van ser especialment prolífics, amb la publicació de La crisis española de fin de siglo y la generación del 98 (Publicacions i Edicions de la UB, 1999), Nueva lectura de La Regenta de Clarín (Anagrama, 2001), Emili Vilanova i el seu temps (Quaderns Crema, 2001) i Auge y supervivencia de una cultura prohibida: literatura catalana de posguerra (Destino, 2005). El 2005 va donar a la UB la seva biblioteca, que constava de més de 22.000 volums, i que està organitzada en tres estadis cronològics: els llibres de l’oncle-avi, l’escriptor Emili Vilanova (1840-1905); els del seu pare, i els d’ell mateix.
Alba Guimerà Galiana és doctora en Filologia Hispànica. S’ha especialitzat en literatura espanyola moderna i contemporània, i actualment és professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Com a investigadora, forma part de grups acreditats d’R+D, ha editat diversos volums i ha publicat articles en editorials i revistes d’un prestigi considerable en l’àmbit de la literatura.
Galeria multimèdia
