Edicions UB presenta noves col·leccions de teatre i poesia a la Setmana del Llibre en Català
Després d’instal·lar-se definitivament al Moll de la Fusta, davant del mar, la Setmana del Llibre en Català reuneix les novetats publicades als territoris de parla catalana, coincidint amb l’inici del curs acadèmic. Edicions de la Universitat de Barcelona, amb estand propi (mòdul 49) i també amb la Xarxa Vives d’Universitats (mòdul 57), hi presenta novetats en biologia, història, literatura, teatre, art i urbanisme. A continuació us n’oferim un tast. Destaquen dues col·leccions noves, de teatre i poesia.
Després d’instal·lar-se definitivament al Moll de la Fusta, davant del mar, la Setmana del Llibre en Català reuneix les novetats publicades als territoris de parla catalana, coincidint amb l’inici del curs acadèmic. Edicions de la Universitat de Barcelona, amb estand propi (mòdul 49) i també amb la Xarxa Vives d’Universitats (mòdul 57), hi presenta novetats en biologia, història, literatura, teatre, art i urbanisme. A continuació us n’oferim un tast. Destaquen dues col·leccions noves, de teatre i poesia.
El llibre És aquí que fan comèdia? El teatre breu català a les darreries de l’Edat Moderna, d’Anna Maria Villalonga, inaugura la sèrie Biblioteca Càmar dins de la col·lecció Filologia UB, dirigida per Joan Santanach. El volum radiografia la dramatúrgia catalana de la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, que, malgrat que va ser menystinguda per la intel·lectualitat il·lustrada i va patir l’oposició de l’Església, va tenir un èxit popular extraordinari i va establir les bases de la comèdia de costums posterior. El llibre ofereix, per primera vegada, un corpus complet d’aquest gènere —amb un catàleg de més de cent cinquanta obres, la majoria desconegudes i inèdites— i en defineix les característiques, els temes principals i les constants al voltant de personatges, trames, motius, i recursos humorístics i lingüístics.
L’edició capiculada L’ombra desigual / Partes del fuego enceta la primera col·lecció de poesia d’Edicions UB, Reversos, vinculada a l’Aula Poètica de la Universitat de Barcelona. Aquest volum inclou dues obres: L’ombra desigual, de Susanna Rafart, i Partes del fuego, de Lorenzo Oliván. No és casualitat que les dues obres s’articulin a partir de línies de pensament semblants, atès que l’objectiu d’aquesta flamant col·lecció és, en paraules de la seva directora, Noemí Montetes-Mairal, «vincular obra i poètiques de dos autors afins: comprovar com, en enllaçar-los, els seus versos creen una nova veu».
Destaca, fruit d’anys de treball i amb actualitzacions fins a última hora —amb la pandèmia de covid i la guerra d’Ucraïna al mig—, el manual El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura, una obra essencial de la historiografia contemporània. Des de la Segona Guerra Mundial, el panorama global ha evolucionat a un ritme vertiginós amb l’esclat del Tercer Món, la Xina després de Mao, l’Amèrica Llatina sota la influència dels Estats Units, la implosió comunista a l’URSS, el Japó i els BRICS o el terrorisme, entre d’altres. El darrer volum de la Col·lecció Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB) abraça el període comprès entre el 1945 i l’actualitat, i permet resseguir i analitzar els episodis que ens han portat fins a l’escenari internacional del món actual.
Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, de Jordi Casanova i Roca, afirma que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l’existència d’animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Quina relació hi ha entre el sexe biològic i el gènere social? Per combatre els rols de gènere, cal negar l’existència de característiques sexuals diferenciades? Per què gairebé totes les societats humanes són patriarcals? El camí del transgènere porta a la transsexualitat? L’objectiu del darrer llibre de la col·lecció de divulgació científica Catàlisi no és donar respostes tancades, sinó fer una aproximació al que ens plantegen aquestes preguntes.
La col·lecció Figura demostra que, al nostre país, la literatura comparada té una tradició que es pot considerar lògica i paradoxal alhora: tot i que els crítics principals han mostrat una actitud implícitament comparatista, no s’han sotmès a les pautes marcades oficialment des de les càtedres universitàries. Amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás, Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya presenta les aportacions d’una quinzena d’investigadors que escriuen sobre autors de gran talent i mirada europea, com Ventura Ametller, Ferenc Olivér Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palàcios, Jaume Pérez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga.
En l’àmbit artístic es presenten dues novetats. D’una banda, Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896) (col·lecció Singularitats), de Montserrat Comas i Güell, que descobreix la xarxa social de Balaguer des de la perspectiva femenina —habitualment invisible—, dona a conèixer la tasca intel·lectual de les dones que formaven part del seu entorn liberal i mostra les dificultats que la gran majoria d’elles van haver de vèncer en silenci. De l’altra, el tercer títol de la col·lecció Quaderns d’Art i Natura, Història d’un Gaudí ocult, de Xavier Jové i Teresa-M. Sala, recompon el procés creatiu de l’estendard de l’Orfeó Feliuà, projectat per Antoni Gaudí l’any 1902 i que és d’una bellesa singular. Tot i que en les arts decoratives és habitual desconèixer l’autoria de les obres, la plaqueta metàl·lica del revers de l’ensenya ha permès interpretar-la en clau simbòlica i constructiva en el context de l’època, i elaborar-ne una història integral.
En l’àmbit de l’urbanisme, acaba d’arribar de la impremta una coedició amb la Universitat Politècnica de Catalunya, Caminant la ciutat. Barcelona com a experiència urbana, d’Estanislau Roca, Inés Aquilué i Renata Gomes (ed.), traducció al català de Walking the city. Barcelona as an urban experience, que també es va publicar en castellà. L’objectiu d’aquest volum, basat en un projecte docent i de recerca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), és aprofundir en el coneixement de Barcelona a través de diversos recorreguts per la ciutat que aproximin el lector a l’arquitectura, la sociologia, la història i la resta de factors que defineixen la capital catalana.
I com a darrera novetat, es presenta el vuitè número de la revista de cultura contemporània Compàs d’amalgama, que conté un dossier monogràfic dedicat a les ruralies i presenta fotografies del neerlandès Yurian Quintanas Nobel. Aquesta revista, dirigida per Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala, aplega articles i entrevistes dels àmbits literari, artístic, filosòfic, pedagògic, científic i urbanístic.