Doctorat honoris causa per a José Antonio Pascual Rodríguez

El professor José Antonio Pascual és una de les figures més rellevants de la filologia hispànica i romànica del món actual. Ha investigat sobre diferents camps de la filologia, com ara la llengua de les traduccions d’autors italians medievals, aspectes diversos dels textos del segle XV i del Siglo de Oro, el Quixot i el període modern. És un destacat estudiós de la història del castellà; concretament, de la fonètica i la morfologia històriques, la història externa de la llengua, l’etimologia i la història del lèxic, la norma i el canvi lingüístic.

Va tenir una estreta relació científica i humana amb Joan Coromines, fet que va propiciar la seva familiarització amb la llengua i la cultura catalanes. D’aquesta col·laboració amb el mestre, va sortir-ne el gran Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico obra de referència de l’etimologia romànica.

José Antonio Pascual és membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1997. Ha participat en diverses ocasions en tribunals de tesis doctorals presentades a la Facultat de Filologia de la UB. En aquesta facultat, són molts els professors, especialment dels departaments de Filologia Romànica, Hispànica i Catalana, que poden acreditar-ne la participació en nombroses activitats, com ara taules rodones, conferències, màsters o cursos de doctorat.
​​​​​​​

José Antonio Pascual Rodríguez (Salamanca, 1942) és lingüista i membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2002 (seient k), de la qual va ser vicedirector entre el 2007 i el 2015. Actualment, també n’és el vicesecretari. Així mateix, és membre d’honor de l’Instituto Caro y Cuervo de Colòmbia. Va dirigir el Nuevo diccionario histórico del español i va ser fundador i primer director de la Revista española de lingüística aplicada.

Doctor en Llengua Espanyola per la Universitat de Salamanca (1971), ha estat catedràtic d’institut, professor titular i catedràtic a la Universitat de Salamanca (de la qual també va ser vicerector), a la de Sevilla i, finalment, a la Carlos III de Madrid. Durant uns anys també va exercir el càrrec de director de la seu de l’Institut Cervantes de París.