Gustavo Lins: «La descolonització és un procés de llarga durada»

La presentació va ser a càrrec del degà de la Facultat, Ricardo Piqueras, i de la catedràtica d’Antropologia Susana Narotzky, qui va subratllar «la rellevància acadèmica internacional de Lins en els camps de la descolonització, el postimperialisme, internet i les antropologies mundials». Així mateix, Narotzky va destacar que Lins escollís Barcelona «com a inici del seu període de reflexió per al nou llibre que està preparant sobre la desimperialització del món».

El pensador llatinoamericà va pronunciar una profusa i prolixa ponència en què va repassar l’origen acadèmic, l’evolució i la situació actual de l’antropologia en relació amb el fet colonial i l’imperialisme. «L’antropologia neix com a disciplina lligada al colonialisme, i lentament adquireix consciència de la naturalesa violenta i alienadora de l’imperialisme», va definir. «El colonialisme és una conseqüència de l’imperialisme, i el postcolonialisme i el postimperialisme estan enmig d’una lluita ideològica perquè encara no sabem com és un món sense imperialisme». «La descolonització de l’antropologia ha de ser entesa com una part de la lluita contra l’imperialisme cognitiu europeu», va defensar.

Així mateix, Lins va reconèixer la rellevància del pensament europeu: «La il·lustració és el primer moment en què es comença a generar un pensament que qüestiona l’esclavitud i la naturalesa mateixa dels imperis, però hi ha una ambivalència flagrant en això, ja que el pensament occidental és indispensable i alhora inadequat per abordar les qüestions relatives a aquest tema». ​​​​​​​L’expert també va parlar de l’existència d’una «hegemonia en la producció del coneixement i un oligopoli editorial que actua com a guardià, que també cal descolonitzar». «Això no es pot resoldre amb la participació esporàdica de certes individualitats, sinó que cal generar un nou sistema de relacions de confiança intel·lectual», va asseverar.