Descobrint el mecanisme d’acció del fàrmac més emprat per lluitar contra la diabetis de tipus 2

Metformina: com reduir la producció de glucosa?

La diabetis de tipus 2 és una malaltia metabòlica en què hi ha una quantitat excessiva de glucosa a la sang, a causa de la incapacitat del cos de respondre adequadament a les accions de la insulina —procés conegut com resistència a la insulina— o de produir aquesta hormona. Per lluitar contra aquesta malaltia se sol emprar la metformina, un fàrmac d’administració oral que redueix l’aportació de glucosa a la sang (hipoglucemiant) i en millora la circulació perifèrica.

«Històricament, s’ha pensat que el principal lloc d’acció de la metformina és el fetge, però les troballes recents confirmen que també té efectes notables en l’intestí», comenta el catedràtic Manuel Vázquez-Carrera, cap del Grup de Recerca de Dianes Farmacològiques en Inflamació i Malalties Metabòliques de la UB. «Per això, la majoria d’estudis més avançats se centren en els dos òrgans en què les accions de la metformina semblen ser més importants, que són el fetge i l’intestí», explica.

El treball destaca que un equip ha descrit recentment que, al fetge, la metformina és capaç d’augmentar els nivells del microRNA let-7, una molècula de senyalització en diverses funcions fisiològiques (PNAS, 2022). Aquesta via acaba reduint la producció hepàtica de glucosa, el procés que més contribueix a la pujada de la glucosa en els pacients amb diabetis de tipus 2.

«Aquests resultats obren la possibilitat d’activar l’expressió del microRNA let-7, que està reduït en els estats diabètics, com a nova estratègia per al tractament de la diabetis mellitus de tipus 2», indica Vázquez-Carrera.

En paral·lel, també s’han descrit els efectes de la metformina en l’intestí. En un dels estudis més recents, un altre equip ha demostrat que la metformina activa la conversió de glucosa en lactat i acetat en l’intestí (PNAS, 2023). «Aquests dos metabòlits arriben al fetge a través de la vena porta i desencadenen uns processos que redueixen la producció hepàtica de glucosa. Per tant, la metformina estableix una comunicació (crosstalk) entre l’intestí i el fetge que contribueix als seus efectes antidiabètics», apunta l’investigador.

Cal recordar que l’equip dirigit per Manuel Vázquez-Carrera també va determinar que la metformina requereix la presència del factor de diferenciació de creixement 15 (GDF15) per activar la seva principal diana farmacològica (AMPK) i tenir efectes antidiabètics (Pharmacological Research, 2022).

«En síntesi, tots els nous estudis revisats en aquest nou article ajuden a resoldre incògnites encara pendents i aporten dades per comprendre com la metformina redueix la producció hepàtica de glucosa, que és el principal efecte antidiabètic d’aquest fàrmac».

Article de referència:

Barroso, E.; Montori-Grau, M.; Wahli, W.; Palomer, X.; Vázquez-Carrera, M. «Striking a gut–liver balance for the antidiabetic effects of metformin». Trends in Pharmacological Sciences, maig de 2023. DOI: /10.1016/j.tips.2023.04.004