Els partits que es presenten a les eleccions a Catalunya assumeixen els grans reptes de les universitats públiques
Representants dels principals partits polítics del Parlament Catalunya han participat en el debat «Coneixement, universitats, recerca i innovació», promogut per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que s’ha fet aquest dijous al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. El debat ha tingut com a fil conductor la Declaració de Calonge, que els rectors i els presidents dels consells socials de l’ACUP han fet pública aquesta setmana, i que ha de ser el full de ruta perquè les universitats públiques es consolidin definitivament com a motors de transformació, progrés i benestar del país.
Representants dels principals partits polítics del Parlament Catalunya han participat en el debat «Coneixement, universitats, recerca i innovació», promogut per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que s’ha fet aquest dijous al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. El debat ha tingut com a fil conductor la Declaració de Calonge, que els rectors i els presidents dels consells socials de l’ACUP han fet pública aquesta setmana, i que ha de ser el full de ruta perquè les universitats públiques es consolidin definitivament com a motors de transformació, progrés i benestar del país.
Els candidats han fet palès que coneixen el moment crític en què es troben les universitats catalanes, amb unes plantilles de personal docent i investigador (PDI) i de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS) en una situació límit. És un moment delicat, que dificulta decisivament engegar les transformacions necessàries perquè les universitats públiques catalanes continuïn a l’avantguarda europea i global. En aquest sentit, tant el PSC com ERC i JxC han reconegut que «és necessari un pla de xoc» pel que fa a les plantilles. El conseller en funcions Joaquim Nadal (ERC) hi ha afegit el compromís d’aconseguir «una aportació neta de recursos per part del Ministeri» per tal d’adaptar les plantilles a la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU).
Per part de Junts per Catalunya, Antoni Castellà ha apostat per una «revolució del coneixement», en què «més enllà d’un departament de govern, el reforç de la política universitària impliqui autonomia de veritat, finançament i estabilitat». Aquest objectiu enllaça amb la reclamació de les universitats catalanes d’assolir un finançament públic basal i recurrent de 1.400 M€ l’any 2025, i d’arribar a l’1 % del PIB de Catalunya en inversió pública en universitat l’any 2030. «Els rectors tenen raó en la demanda dels 1.400 milions de pressupost», ha admès Nadal, i hi ha afegit que «en comparació amb Salut o Educació, un petit increment de finançament seria extraordinari per a la universitat». Per a la socialista Alícia Romero, cal una política universitària ambiciosa: «si realment el coneixement i el talent són el que mouen el món, hem de ser capaços de generar el millor talent, i les universitats ho faran si els aportem recursos».
El sistema universitari representa, segurament, la política pública amb un retorn més gran a la societat en relació amb la inversió que rep. En aquest sentit, la recerca n’és un bon exponent. «Tenim un sistema universitari amb totes les universitats orientades a la recerca i amb un pol de captació de talent molt potent», ha afirmat Castellà, que ha defensat que aquest és el model que fa únic el sistema universitari català i, per tant, cal potenciar la recerca. Nadal i Romero hi estan d’acord, tot i que amb matisos. Per al conseller, «el sistema català de recerca és d’excel·lència» i ho serà sempre que no se separi la recerca que es fa a les universitats de la recerca singular dels centres CERCA. Romero, encara més contundent, considera que els recursos de què disposen les universitats catalanes per a la recerca «són pocs» i convé reforçar-los.