Presentació dels darrers descobriments de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc
Notícia
|
Recerca
(06/02/2024)
Els dies 12, 19 i 26 de febrer, la Universitat de Barcelona acollirà, a l’aula Joan Maragall de l’Edifici Històric (Pati de Lletres, planta baixa), a les 19:00, la presentació dels resultats de l’última campanya d’excavacions de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc. Aquesta campanya es va desenvolupar entre el 7 de novembre i el 7 de desembre de 2023, i es va dedicar a excavar en els sectors 22, 40 i 41 de la Necròpolis Alta d’Oxirrinc (al Bahnasa, Egipte).
Notícia
|
Recerca
06/02/2024
Els dies 12, 19 i 26 de febrer, la Universitat de Barcelona acollirà, a l’aula Joan Maragall de l’Edifici Històric (Pati de Lletres, planta baixa), a les 19:00, la presentació dels resultats de l’última campanya d’excavacions de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc. Aquesta campanya es va desenvolupar entre el 7 de novembre i el 7 de desembre de 2023, i es va dedicar a excavar en els sectors 22, 40 i 41 de la Necròpolis Alta d’Oxirrinc (al Bahnasa, Egipte).
El dilluns 12 de febrer, les directores de l’expedició, Maite Mascort, doctora en Arqueologia per la UB, i Esther Pons, conservadora del Departament d’Antiguitats Egípcies i del Pròxim Orient del Museu Arqueològic Nacional —totes dues, membres de l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la UB—, parlaran dels sectors 40 i 41 de la necròpolis d’Oxirrinc, en una sessió que es podrà seguir en línia. Aquests dos sectors pertanyen a una nova zona de treballs arqueològics situada al nord de la Necròpolis Alta, i s’hi va descobrir un nou tipus d’enterrament: hipogeus excavats a la capa de roca natural.
A l’hipogeu 4 (sector 40) hi van accedir per un pou de 3,37 metres de profunditat, que tenia un brocal de pedra i que estava cobert de sorra, pedres petites i blocs. A 1,78 metres van trobar, al costat est, una porta de pedra amb llinda i brancals tancada amb tovots. Prop del pou hi havia un retall al paviment, cobert de sorra, pedres petites i blocs. Dins d’aquest retall es van localitzar cinc sarcòfags de pedra antropomòrfics: tres estaven oberts i buits, però els altres dos estaven totalment tancats. A l’interior es van descobrir dos individus momificats, un home i una dona, coberts amb cartonatges policroms (fig. 5). També es van trobar 23 individus momificats a l’exterior dels sarcòfags i algunes figures policromades de terracota representant la deessa Isis-Afrodita (fig. 6).
L’hipogeu 5 (sector 41) també tenia una vorada de pedra per protegir el pou d’accés, d’una profunditat de 3,10 metres i cobert de sorra, pedres petites i blocs. A 2,15 metres van trobar, també al costat est, una porta de pedra amb llinda i brancals, tancada amb maons de fang. Prop del pou també hi havia un retall al paviment, cobert de sorra, pedres petites, blocs, àmfores, un gran gerro de pedra i blocs de pedra calcària, molts amb decoració pintada de color blau, vermell, blanc, negre i groc. Alguns d’aquests blocs tenien una decoració que imitava les vetes del marbre, d’altres tenien una decoració floral, unes columnes amb decoració de vinyes (fig. 7), i d’altres tenien figures d’animals: llebres, coloms (fig. 8) i ureus (fig. 9). Aquí hi van localitzar quatre sarcòfags de pedra antropomòrfics, un dels quals amb dos individus momificats (fig. 10). També hi van trobar molts ungüentaris funeraris-votius de fang (fig. 11).
Mascort i Pons expliquen que les tasques arqueològiques d’aquest hipogeu no han finalitzat: «Estem segures que hi haurà un o dos sarcòfags més», avancen.
El dilluns següent, 19 de febrer, Núria Castellano oferirà una sessió sobre la tomba romana núm. 12, ubicada al sector 22 de la Necròpolis Alta. En aquesta tomba —l’excavació de la qual s’havia iniciat el 2020— s’hi van trobar diversos individus momificats, dos dels quals amb fines llengües d’or a la boca (fig. 1-2), ritual de protecció del difunt ben testimoniat a la necròpolis romana d’Oxirrinc. D’aquestes llengües se n’han trobat un total de setze al llarg de diverses campanyes. Altres cossos presentaven papirs màgics al pit, protegits amb un segell de llim decorat amb motius egipcis (fig. 3). Diverses d’aquestes mòmies estaven cobertes amb cartonatges policroms, i una tenia una màscara daurada (fig. 4).
El mateix dia 19, en una sessió en línia, José Javier Martínez presentarà els resultats de totes aquestes prospeccions arqueològiques. I, finalment, el 26 de febrer Bibiana Agustí resumirà els resultats dels treballs antropològics de 2023, i Bernat Burgaya i Delia Eguiluz exposaran les tasques de restauració d’aquesta campanya de novembre i desembre de 2023, en què també es van portar a terme treballs de prospecció arqueològica per delimitar sectors nous i conèixer millor l’entramat urbà de la necròpolis, així com treballs de topografia, fotogrametria i fotografia aèria.
A l’hipogeu 4 (sector 40) hi van accedir per un pou de 3,37 metres de profunditat, que tenia un brocal de pedra i que estava cobert de sorra, pedres petites i blocs. A 1,78 metres van trobar, al costat est, una porta de pedra amb llinda i brancals tancada amb tovots. Prop del pou hi havia un retall al paviment, cobert de sorra, pedres petites i blocs. Dins d’aquest retall es van localitzar cinc sarcòfags de pedra antropomòrfics: tres estaven oberts i buits, però els altres dos estaven totalment tancats. A l’interior es van descobrir dos individus momificats, un home i una dona, coberts amb cartonatges policroms (fig. 5). També es van trobar 23 individus momificats a l’exterior dels sarcòfags i algunes figures policromades de terracota representant la deessa Isis-Afrodita (fig. 6).
L’hipogeu 5 (sector 41) també tenia una vorada de pedra per protegir el pou d’accés, d’una profunditat de 3,10 metres i cobert de sorra, pedres petites i blocs. A 2,15 metres van trobar, també al costat est, una porta de pedra amb llinda i brancals, tancada amb maons de fang. Prop del pou també hi havia un retall al paviment, cobert de sorra, pedres petites, blocs, àmfores, un gran gerro de pedra i blocs de pedra calcària, molts amb decoració pintada de color blau, vermell, blanc, negre i groc. Alguns d’aquests blocs tenien una decoració que imitava les vetes del marbre, d’altres tenien una decoració floral, unes columnes amb decoració de vinyes (fig. 7), i d’altres tenien figures d’animals: llebres, coloms (fig. 8) i ureus (fig. 9). Aquí hi van localitzar quatre sarcòfags de pedra antropomòrfics, un dels quals amb dos individus momificats (fig. 10). També hi van trobar molts ungüentaris funeraris-votius de fang (fig. 11).
Mascort i Pons expliquen que les tasques arqueològiques d’aquest hipogeu no han finalitzat: «Estem segures que hi haurà un o dos sarcòfags més», avancen.
El dilluns següent, 19 de febrer, Núria Castellano oferirà una sessió sobre la tomba romana núm. 12, ubicada al sector 22 de la Necròpolis Alta. En aquesta tomba —l’excavació de la qual s’havia iniciat el 2020— s’hi van trobar diversos individus momificats, dos dels quals amb fines llengües d’or a la boca (fig. 1-2), ritual de protecció del difunt ben testimoniat a la necròpolis romana d’Oxirrinc. D’aquestes llengües se n’han trobat un total de setze al llarg de diverses campanyes. Altres cossos presentaven papirs màgics al pit, protegits amb un segell de llim decorat amb motius egipcis (fig. 3). Diverses d’aquestes mòmies estaven cobertes amb cartonatges policroms, i una tenia una màscara daurada (fig. 4).
El mateix dia 19, en una sessió en línia, José Javier Martínez presentarà els resultats de totes aquestes prospeccions arqueològiques. I, finalment, el 26 de febrer Bibiana Agustí resumirà els resultats dels treballs antropològics de 2023, i Bernat Burgaya i Delia Eguiluz exposaran les tasques de restauració d’aquesta campanya de novembre i desembre de 2023, en què també es van portar a terme treballs de prospecció arqueològica per delimitar sectors nous i conèixer millor l’entramat urbà de la necròpolis, així com treballs de topografia, fotogrametria i fotografia aèria.
Les recerques dutes a terme al llarg d’aquesta campanya arqueològica han estat possibles gràcies a l’IPOA, a la Fundació Palarq, a la Societat Catalana d’Egiptologia i a Baula Recerca Arqueològica, amb la col·laboració del Consell Suprem d’Antiguitats i la Universitat del Caire.
Galeria multimèdia
Figura 2.
Figura 3.
Figura 8.
Flickr
