La UB, la primera universitat de Barcelona que oferirà assignatures interdisciplinàries vinculades als ODS

NOTA DE PREMSA

  • A més, el Consell de Govern de la UB ha acordat, dins l’any que Universitat dedica a l’art, concedir el doctorat honoris causa a quatre figures destacades de l’àmbit: J. A. Bayona, Lita Cabellut, Núria Espert i Jaume Plensa. 
Foto del Consell de Govern celebrat avui.
Foto del Consell de Govern celebrat avui.
Notícia | Institucional
28/02/2024
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha anunciat avui, durant la reunió ordinària del Consell de Govern, que la UB oferirà a partir del curs vinent un catàleg d’assignatures optatives relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). D’aquesta manera, la UB es convertirà en la primera universitat de Barcelona que incorpora en els plans docents continguts que permetran adquirir competències transversals relacionades amb els ODS. Les assignatures són les següents: Bioètica; Gènere, Ciència i Tecnologia; Creativitat, Innovació i Emprenedoria; Aprenentatge Servei, Compromís i Transformació Social; Dret i Política de Gènere; Dret i Polítiques Mediambientals i de Sostenibilitat; Pau, Justícia i Seguretat en les Societats Globalitzades, i Fonaments Científics del Canvi Climàtic. De moment, aquesta formació s’ofereix en graus, però amb la intenció de consolidar-la i oferir-ne també en els màsters i postgraus. 
Foto del Consell de Govern celebrat avui.
Foto del Consell de Govern celebrat avui.
Notícia | Institucional
28/02/2024
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha anunciat avui, durant la reunió ordinària del Consell de Govern, que la UB oferirà a partir del curs vinent un catàleg d’assignatures optatives relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). D’aquesta manera, la UB es convertirà en la primera universitat de Barcelona que incorpora en els plans docents continguts que permetran adquirir competències transversals relacionades amb els ODS. Les assignatures són les següents: Bioètica; Gènere, Ciència i Tecnologia; Creativitat, Innovació i Emprenedoria; Aprenentatge Servei, Compromís i Transformació Social; Dret i Política de Gènere; Dret i Polítiques Mediambientals i de Sostenibilitat; Pau, Justícia i Seguretat en les Societats Globalitzades, i Fonaments Científics del Canvi Climàtic. De moment, aquesta formació s’ofereix en graus, però amb la intenció de consolidar-la i oferir-ne també en els màsters i postgraus. 

En aquesta sessió, el Consell de Govern ha aprovat la concessió del doctorat honoris causa a quatre figures clau de les arts a Catalunya: el cineasta J. A. Bayona, l’artista Lita Cabellut, l’actriu de teatre Núria Espert, i l’artista plàstic i escultor Jaume Plensa. D’aquesta manera, la UB reforça la vinculació de la institució amb l’àmbit artístic i la projecció social, en atorgar el seu màxim reconeixement a referents que són exemples de superació, èxit i representants de prestigi de Catalunya al món. 

Enguany la inauguració del curs ja es va centrar en aquesta disciplina, sota el lema «La Universitat és art». De fet, el padrí del curs va ser el cineasta J. A. Bayona, i el novembre del 2023 es va instal·lar una obra de Jaume Plensa al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB. 

Modificació en el Codi ètic de la UB 

L’òrgan també ha decidit modificar el Codi ètic de la UB per incorporar-hi com a «mala praxi professional» les relacions sexoafectives entre el personal docent i investigador (PDI) i l’alumnat. D’aquesta manera, l’article 6.4 bis considera aquest tipus de relacions, «en tots els casos, clarament asimètriques, amb un evident component de superioritat del primer col·lectiu envers el segon». Per evitar «situacions d’abús i/o de conflicte d’interès en el procés d’avaluació i supervisió», s’estableix que les relacions entre professors i estudiants són contràries al Codi ètic de la UB. 

La modificació, proposada per la Direcció de la Unitat d’Igualtat de la UB i fonamentada en el Protocol guia d’àmbit universitari de la Generalitat de Catalunya, pretén vetllar per la integritat de la interacció professorat-alumnat, i prevenir i reparar amb la diligència deguda possibles situacions de violència masclista, assetjament sexual o altre supòsits. 

L’any 2018 la Universitat de Barcelona va ser capdavantera en l’aprovació d’un codi ètic aplicable a tota la comunitat universitària. Tres anys després, la institució va crear dos mecanismes per garantir la integritat institucional i el desplegament efectiu d’aquest codi: la Bústia ètica i el Comitè d’Ètica.

L’òrgan també ha decidit modificar el Codi ètic de la UB per incorporar-hi com a «mala praxi professional» les relacions sexoafectives entre el personal docent i investigador (PDI) i l’alumnat

Pla de xoc del PTGAS 

L’òrgan també ha donat el vistiplau al pla de xoc del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS) de la UB. La Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha destinat cinc milions d’euros de finançament a les universitats públiques catalanes, 1,45 dels quals corresponen a la UB, per a «millora de l’organització, relleu i tecnificació de les plantilles de PTGAS» de les universitats. Aquest pla de xoc consta d’una primera etapa que consisteix a crear places (29) per dotar les unitats bàsiques i, així, donar compliment a les previsions de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU). 

D’altra banda, el Consell de Govern de la UB ha ratificat que, per tal de no perjudicar els estudiants, la UB assumirà la gestió i despesa associada a la inclusió dels estudiants en el sistema de la Seguretat Social en el cas de les pràctiques curriculars no remunerades de graus i màsters oficials i de les extracurriculars no remunerades. En el cas de les pràctiques curriculars i extracurriculars remunerades, serà l’entitat que acull l’estudiant la que es farà càrrec de les obligacions davant la Seguretat Social. 

En l’àmbit de recerca, s’ha aprovat una nova normativa reguladora del doctorat de la Universitat de Barcelona, que substitueix la vigent. Arran de la modificació del Reial decret 99/2011, la Universitat ha introduït canvis  que afecten àmbits com el règim de permanència o la simplificació de processos en relació amb el dipòsit i l’autorització de defensa de la tesi doctoral. D’acord amb la nova normativa, ara és la comissió de doctorat de la facultat la que resol el dipòsit i autoritza la defensa de la tesi, a partir dels informes dels directors, del tutor i de la comissió acadèmica. 

En l’àmbit del professorat, s’ha aprovat l’oferta pública d’ocupació de PDI de 2024, que consta de 142 places de torn lliure i 46 de promoció interna. 

Informe del rector 

El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha informat els membres del Consell de Govern de la primera proposta del programa INTEGRA, que preveu crear 4.200 places de PDI en quatre anys, i les discussions que hi ha al voltant del model de finançament. També ha donat compte de l’acord per flexibilitzar l’aplicació de la LOSU fins al juny del 2028. 

Per un altre costat, Guàrdia també ha explicat que el 29 de gener es va signar al palau de la Generalitat el conveni per a la construcció del nou Campus Diagonal Clínic.  Aquest conveni fixa el marc conjunt de col·laboració entre totes les institucions per promoure el desenvolupament urbanístic i edificar les noves instal·lacions al servei d’Esports de la Universitat de Barcelona, sempre que els òrgans de la UB ho acordin així. 

En l’àmbit econòmic, el Consell de Govern ha aprovat el pressupost per a l’exercici 2024, que s’eleva fins als 501,8 milions d’euros, un 3,3 % més respecte del 2023. Els comptes, que s’han elaborat en un context de pròrroga pressupostària i en un entorn clarament inflacionista, els ha de ratificar el Consell Social el pròxim 7 de març. 


Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic