Congrés internacional sobre modernisme a l’Edifici Històric
La Universitat de Barcelona és representada en el Congrés Internacional coupDefouet amb la professora de la Facultat de Belles Arts Teresa Montserrat Sala, directora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) i presidenta del Comitè Científic del Congrés, comitè del qual també forma part la catedràtica emèrita d’Història de l’Art Mireia Freixa.
En aquesta quarta edició del Congrés, l’eix temàtic són les noves perspectives sobre l’art nouveau en relació amb les identitats nacionals (art, societat i pensament). Alhora, es farà un èmfasi especial en les influències rebudes i en el mestratge exercit per Domènech i Montaner arreu del món.
El Congrés s’inaugurarà el 29 de juny, a les 12:00, amb la benvinguda del rector de la Universitat, Joan Guàrdia, qui donarà pas a la taula rodona «Rogent i Domènech, fundadors de l’arquitectura catalana moderna». La presentarà el vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro, i hi participaran Jordi Rogent i Albiol, arquitecte; Elies Rogent, descendent de l’arquitecte de l’Edifici Històric de la UB i primer director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i Lluís Domènech i Girbau, descendent del també arquitecte i segon director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Lluís Domènech i Montaner. Moderarà la sessió la professora Teresa Montserrat Sala.
Seguidament, a les 13:00, tindrà lloc la conferència inaugural del Congrés, titulada «La construcció de les identitats nacionals al tombant del segle XX», a càrrec d’Anne-Marie Thiesse, directora de recerca al Centre Nacional de Recerca Científica de França. La conferència, oberta al públic amb reserva prèvia (modernisme@bcn.cat | 933 177 652), s’oferirà amb traducció simultània al català.
La revista coupDefouet de la Ruta Europea del Modernisme, una associació de municipis i entitats locals per a la promoció i la difusió del patrimoni modernista, es va començar a publicar el 2003. Vint anys de publicació ininterrompuda, amb dos números anuals, l’han convertit en un element de referència indiscutible per al coneixement i la difusió d’aquest moviment artístic que defineix alguns conceptes centrals de l’Europa contemporània. Al cap i a la fi, el modernisme —o art nouveau, Sezession, Jugendstil, modern style, stile liberty, Glasgow style— va ser un clam de cosmopolitisme que alhora recuperava les tradicions més antigues, paradoxa que ha esdevingut una de les grans riqueses de la utopia europea actual.