L’honoris causa Kristian Seip destaca que les matemàtiques són essencials per a la criptografia i la seguretat en línia
El professor de la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim, Kristian Seip.
Notícia
|
Institucional
|
Acadèmic
(19/04/2024)
Avui, la Universitat de Barcelona (UB) ha investit el professor de la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim (NTNU), Kristian Seip, com a doctor honoris causa, en un acte que ha tingut lloc al Paranimf i que ha presidit el rector, Joan Guàrdia. El padrí ha estat el catedràtic Joaquim Ortega-Cerdà, de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i membre de l’Institut de Matemàtica de la UB (IMUB).
El professor de la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim, Kristian Seip.
Notícia
|
Institucional
|
Acadèmic
19/04/2024
Avui, la Universitat de Barcelona (UB) ha investit el professor de la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim (NTNU), Kristian Seip, com a doctor honoris causa, en un acte que ha tingut lloc al Paranimf i que ha presidit el rector, Joan Guàrdia. El padrí ha estat el catedràtic Joaquim Ortega-Cerdà, de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i membre de l’Institut de Matemàtica de la UB (IMUB).
Trenta anys de relació amb Barcelona
El nou doctor honoris causa ha començat el discurs ressaltant la relació personal i científica amb Barcelona i la seva comunitat matemàtica. «Té un lloc especial al meu cor», ha dit. També ha ressaltat «la inspiració, el privilegi i el gran plaer» que ha significat per a ell participar tan activament en la «vívida i pròspera vida matemàtica» de la ciutat durant els darrers trenta anys.
Tot seguit, el professor de l’NTNU ha reflexionat sobre les matemàtiques, que ha descrit com «intel·lectualment la més gratificant de les activitats humanes», i ha subratllat que és «afortunat per dedicar-s’hi» en un món que «està profundament influenciat per la necessitat de matemàtiques cada cop més sofisticades per a la ciència i la tecnologia».
El professor Seip ha traçat una breu descripció del seu perfil científic, aprofitant les paraules del físic i matemàtic Freeman Dyson en la conferència AMS Einstein del 2008, en què diferenciava poèticament dos tipus de matemàtics: els qui se centraven en els detalls —granotes— i els qui tenien una visió més àmplia —ocells—: «Jo em classificaria com una granota, però també puc gaudir de la perspectiva de l’ocell», ha explicat.
Durant el discurs, també ha destacat dues publicacions del segle XIX «d’importància fonamental» en la major part de la seva recerca: el tractat del 1822 de Jean-Baptiste Joseph Fourier sobre la teoria analítica de la calor, que ha definit com un treball clau per al «desenvolupament de les matemàtiques i, al seu torn, per a la física i les modernes tecnologies de la informació i la comunicació».
La segona publicació que ha esmentat han estat les memòries de Bernhard Riemann, del 1859, sobre la teoria dels nombres, en què Riemann va introduir «idees radicalment noves» en l’estudi dels nombres primers. «Els nombres primers són ara vitals per a la criptografia i, per tant, per al comerç i la seguretat en línia. En altres paraules, confiem de manera crucial en les propietats dels nombres primers a la nostra vida quotidiana», ha afegit.
Treballs entorn del principi d’incertesa
Respecte dels desenvolupaments contemporanis que han inspirat i influït la seva recerca, el nou honoris causa ha ressaltat que bona part dels treballs en els quals ha estat involucrat es relacionen amb el principi d’incertesa, sorgit fa un segle en l’obra del premi Nobel Werner Heisenberg. En aquest sentit, ha mencionat la «revolució de les ondetes», que va donar impuls a les exploracions de «noves encarnacions» del principi d’incertesa. «Em vaig involucrar en aquest tipus de treballs a principis dels anys noranta, i també ho va fer el grup d’analistes de Barcelona liderat per Joaquim Bruna, un interès científic comú que va provocar la meva interacció perdurable amb els seus membres i amb Joaquim Ortega-Cerdà en particular», ha recordat.
Compartir i aprendre dels altres
En el discurs també ha reflexionat sobre la importància que té per a les matemàtiques «aprendre dels altres i compartir». Ha posat com a exemple els anomenats problemes difícils, per als quals cal «ser tossut i estar disposat a pensar-hi durant molt de temps». Tot i així, ha explicat que hi ha problemes difícils que requereixen «més que enginy i tossuderia», que demanen «una nova visió revolucionària, un desviament cap a un paisatge matemàtic inexplorat o encara desconegut per poder desbloquejar el seu misteri».
El nou doctor honoris causa ha començat el discurs ressaltant la relació personal i científica amb Barcelona i la seva comunitat matemàtica. «Té un lloc especial al meu cor», ha dit. També ha ressaltat «la inspiració, el privilegi i el gran plaer» que ha significat per a ell participar tan activament en la «vívida i pròspera vida matemàtica» de la ciutat durant els darrers trenta anys.
Tot seguit, el professor de l’NTNU ha reflexionat sobre les matemàtiques, que ha descrit com «intel·lectualment la més gratificant de les activitats humanes», i ha subratllat que és «afortunat per dedicar-s’hi» en un món que «està profundament influenciat per la necessitat de matemàtiques cada cop més sofisticades per a la ciència i la tecnologia».
El professor Seip ha traçat una breu descripció del seu perfil científic, aprofitant les paraules del físic i matemàtic Freeman Dyson en la conferència AMS Einstein del 2008, en què diferenciava poèticament dos tipus de matemàtics: els qui se centraven en els detalls —granotes— i els qui tenien una visió més àmplia —ocells—: «Jo em classificaria com una granota, però també puc gaudir de la perspectiva de l’ocell», ha explicat.
Durant el discurs, també ha destacat dues publicacions del segle XIX «d’importància fonamental» en la major part de la seva recerca: el tractat del 1822 de Jean-Baptiste Joseph Fourier sobre la teoria analítica de la calor, que ha definit com un treball clau per al «desenvolupament de les matemàtiques i, al seu torn, per a la física i les modernes tecnologies de la informació i la comunicació».
La segona publicació que ha esmentat han estat les memòries de Bernhard Riemann, del 1859, sobre la teoria dels nombres, en què Riemann va introduir «idees radicalment noves» en l’estudi dels nombres primers. «Els nombres primers són ara vitals per a la criptografia i, per tant, per al comerç i la seguretat en línia. En altres paraules, confiem de manera crucial en les propietats dels nombres primers a la nostra vida quotidiana», ha afegit.
Treballs entorn del principi d’incertesa
Respecte dels desenvolupaments contemporanis que han inspirat i influït la seva recerca, el nou honoris causa ha ressaltat que bona part dels treballs en els quals ha estat involucrat es relacionen amb el principi d’incertesa, sorgit fa un segle en l’obra del premi Nobel Werner Heisenberg. En aquest sentit, ha mencionat la «revolució de les ondetes», que va donar impuls a les exploracions de «noves encarnacions» del principi d’incertesa. «Em vaig involucrar en aquest tipus de treballs a principis dels anys noranta, i també ho va fer el grup d’analistes de Barcelona liderat per Joaquim Bruna, un interès científic comú que va provocar la meva interacció perdurable amb els seus membres i amb Joaquim Ortega-Cerdà en particular», ha recordat.
Compartir i aprendre dels altres
En el discurs també ha reflexionat sobre la importància que té per a les matemàtiques «aprendre dels altres i compartir». Ha posat com a exemple els anomenats problemes difícils, per als quals cal «ser tossut i estar disposat a pensar-hi durant molt de temps». Tot i així, ha explicat que hi ha problemes difícils que requereixen «més que enginy i tossuderia», que demanen «una nova visió revolucionària, un desviament cap a un paisatge matemàtic inexplorat o encara desconegut per poder desbloquejar el seu misteri».
Kristian Seip, una de les figures fonamentals en l’anàlisi matemàtica, ha fet contribucions molt influents en el món de les matemàtiques, tant des d’un vessant teòric —amb la teoria d’operadors i la teoria de nombres— com en les àrees més aplicades, entre les quals sobresurt la teoria del senyal.
Davant el repte de descobrir quina hauria de ser «aquesta nova visió desconeguda», el matemàtic ha subratllat que «tota mena de col·laboració, sigui entre col·laboradors propers o que travessi subcamps, és inestimable per al progrés de la ciència: sabem coses diferents, les nostres perspectives varien i, per tant, treballar junts gairebé sempre és productiu i gratificant». En aquest sentit, ha ressaltat que «és una cosa meravellosa quan t’adones que la clau per desbloquejar el misteri prové d’una part de l’escenari matemàtic per on no estàs acostumat a moure’t».
Aquestes col·laboracions també «a través de fronteres i continents» són un segell distintiu de les matemàtiques i «un regal meravellós», que s’ha beneficiat de les comunicacions digitals modernes, tot i que «no poden substituir mai les reunions presencials», ha conclòs.
Líder mundial en anàlisi matemàtica
D’altra banda, el padrí de la cerimònia, Joaquim Ortega-Cerdà, del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB, ha glossat la figura del professor Kristian Seip, a qui ha descrit com «un dels investigadors líders mundials en anàlisi matemàtica», amb una recerca que «combina nous punts de vista extremadament originals, idees profundes i una impressionant destresa tècnica».
Joaquim Ortega-Cerdà ha explicat que les «fonamentals contribucions» del professor Seip en les darreres dècades han estat «extremament influents i han esdevingut resultats clàssics dins de la recerca». Així mateix, ha destacat alguns dels seus treballs inicials, que van constituir un avenç, «el que en anglès s’anomena un breakthrough».
Recerques rellevants per al camp de la teoria del senyal
En aquest sentit, el catedràtic de la UB ha recordat com el nou honoris causa va traslladar tècniques que tenien l’origen en resultats del matemàtic Beurling, als anys seixanta, a problemes de teoria de funcions actuals i que havien tornat a esdevenir rellevants en el món tecnològic amb el desenvolupament de les ondetes. «D’aquesta manera, va resoldre un problema de digitalització de senyals analògics, un problema d’origen en l’enginyeria amb eines potents d’anàlisi complexa», ha recalcat.
El catedràtic de la UB ha desgranat com aquest «lideratge científic» ha estat reconegut, ja que el nou honoris causa ha estat president de la Comissió dels Premis Abel —el premi més prestigiós en matemàtiques, «equivalent al Premi Nobel en altres disciplines»— durant el període 2006-2010, i també «és o ha estat editor d’algunes de les revistes matemàtiques més prestigioses, com l’Acta Mathematica o el Journal of Functional Analysis».
Finalment, el padrí n’ha posat en relleu la relació especial amb Barcelona i la comunitat matemàtica catalana, recordant que és editor de Collectanea Mathematica —la revista de matemàtiques de la UB—; forma part també del Comitè Científic del Premi Ferran Sunyer i Balaguer, atorgat per la fundació del mateix nom, i ha estat membre del Consell Assessor Científic del Centre de Recerca Matemàtica. «La seva vinculació i compromís ha permès reforçar les estructures científiques en matemàtiques a Catalunya», ha subratllat.
A continuació, s’han lliurat els premis extraordinaris de grau del curs 2021-2022.
El president del Consell Social, Joan Corominas, ha destacat la gran transcendència de l’acte, que «posa en contacte la saviesa consolidada del doctor Kristian Seip amb el talent emergent dels premiats». Ha volgut fer palès també «l’esforç i la motivació, com els ingredients bàsics de l’excel·lència acadèmica i el coneixement, però sempre des de la perspectiva de la generositat i el saber compartit».
Finalment, el rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte reconeixent «la gran rellevància científica del treball del doctor Seip» i ha fet un esment especial de la seva «generositat com a element essencial del progrés». Així, ha volgut mostrar als premiats que «malgrat l’èxit, el compromís amb la generositat, que no sempre és senzill d’aconseguir, és l’únic camí perquè els que vinguin darrere arribin més lluny que nosaltres». «Contribuir és allò que ens fa realment grans», ha conclòs.
Aquestes col·laboracions també «a través de fronteres i continents» són un segell distintiu de les matemàtiques i «un regal meravellós», que s’ha beneficiat de les comunicacions digitals modernes, tot i que «no poden substituir mai les reunions presencials», ha conclòs.
Líder mundial en anàlisi matemàtica
D’altra banda, el padrí de la cerimònia, Joaquim Ortega-Cerdà, del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB, ha glossat la figura del professor Kristian Seip, a qui ha descrit com «un dels investigadors líders mundials en anàlisi matemàtica», amb una recerca que «combina nous punts de vista extremadament originals, idees profundes i una impressionant destresa tècnica».
Joaquim Ortega-Cerdà ha explicat que les «fonamentals contribucions» del professor Seip en les darreres dècades han estat «extremament influents i han esdevingut resultats clàssics dins de la recerca». Així mateix, ha destacat alguns dels seus treballs inicials, que van constituir un avenç, «el que en anglès s’anomena un breakthrough».
Recerques rellevants per al camp de la teoria del senyal
En aquest sentit, el catedràtic de la UB ha recordat com el nou honoris causa va traslladar tècniques que tenien l’origen en resultats del matemàtic Beurling, als anys seixanta, a problemes de teoria de funcions actuals i que havien tornat a esdevenir rellevants en el món tecnològic amb el desenvolupament de les ondetes. «D’aquesta manera, va resoldre un problema de digitalització de senyals analògics, un problema d’origen en l’enginyeria amb eines potents d’anàlisi complexa», ha recalcat.
El catedràtic de la UB ha desgranat com aquest «lideratge científic» ha estat reconegut, ja que el nou honoris causa ha estat president de la Comissió dels Premis Abel —el premi més prestigiós en matemàtiques, «equivalent al Premi Nobel en altres disciplines»— durant el període 2006-2010, i també «és o ha estat editor d’algunes de les revistes matemàtiques més prestigioses, com l’Acta Mathematica o el Journal of Functional Analysis».
Finalment, el padrí n’ha posat en relleu la relació especial amb Barcelona i la comunitat matemàtica catalana, recordant que és editor de Collectanea Mathematica —la revista de matemàtiques de la UB—; forma part també del Comitè Científic del Premi Ferran Sunyer i Balaguer, atorgat per la fundació del mateix nom, i ha estat membre del Consell Assessor Científic del Centre de Recerca Matemàtica. «La seva vinculació i compromís ha permès reforçar les estructures científiques en matemàtiques a Catalunya», ha subratllat.
A continuació, s’han lliurat els premis extraordinaris de grau del curs 2021-2022.
El president del Consell Social, Joan Corominas, ha destacat la gran transcendència de l’acte, que «posa en contacte la saviesa consolidada del doctor Kristian Seip amb el talent emergent dels premiats». Ha volgut fer palès també «l’esforç i la motivació, com els ingredients bàsics de l’excel·lència acadèmica i el coneixement, però sempre des de la perspectiva de la generositat i el saber compartit».
Finalment, el rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte reconeixent «la gran rellevància científica del treball del doctor Seip» i ha fet un esment especial de la seva «generositat com a element essencial del progrés». Així, ha volgut mostrar als premiats que «malgrat l’èxit, el compromís amb la generositat, que no sempre és senzill d’aconseguir, és l’únic camí perquè els que vinguin darrere arribin més lluny que nosaltres». «Contribuir és allò que ens fa realment grans», ha conclòs.
Galeria multimèdia
