Conferència sobre el bosc petrificat de San Ignacio

Argentina té un dels registres fossilífers més complets de tot el Paleozoic superior en regions australs que apareix distribuït al llarg del seu extens territori. Arran de l'activitat volcànica que va afectar el país fa milions d'anys, una gran extensió d'àrees de selves i boscos van quedar sepultades sota capes de cendres, cosa que va donar lloc a bona part de la riquesa paleontològica del país com ara els boscos petrificats. El procés de petrificació té lloc sota terra, i consisteix bàsicament en la desaparició de les parts toves de l'organisme i la substitució de matèria orgànica --molècules amb l'element carboni-- per molècules d'origen inorgànic. En els cas dels boscos fòssilitzats, la fusta petrificada pot conservar encara avui dia el seu típic aspecte exterior i diverses estructures que són estudiades amb detall pels científics (anells de creixement, etc.) i que proporcionen una informació privilegiada sobre els ecosistemes biològics del passat.

 
La xerrada prevista a la Facultat de Geologia s'integra en el marc del projecte de recerca PaleoAndes, que és una continuació d'altres projectes sobre geologia de la zona andina desenvolupats des del 1995. El projecte està dirigit per Nemesio Heredia de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), i a escala nacional hi participen els professors Ferran Colombo i Pere Busquets del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, i equips de l'IGME i la Universitat d'Oviedo. Des de la UB, el professor Ferran Colombo ha dirigit projectes anteriors (1994, 1998, 2002) i actualment dirigeix el subprojecte centrat en les investigacions sedimentològiques, estratigràfiques i paleontològiques. Per part de la Universitat d'Oviedo i l'IGME, els treballs  s'orienten a l'estudi de la geologia estructural, geofísica i petrologia endògena. L'equip internacional de PaleoAndes es completa amb experts de la Universitat de Buenos Aires, la Universitat Nacional de La Plata, el Museo Argentino de Ciencias Naturales i el Servicio Geológico Minero Argentino (SEGEMAR) i rep el suport del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Tecnicas, Argentina (CONICET).

 
Tradicionalment, els Andes han estat considerats per la comunitat científica com una serralada estructurada bàsicament en temps força recents. En l'actualitat, el progrés en el coneixement sobre els fonaments andins i les deformacions originades en temps paleozoics (300 milions d'anys) està obrint noves perspectives en aquest camp de la geologia. El projecte PaleoAndes, al seu torn, està contribuint a canviar aquesta percepció en l'àmbit científic internacional, posant-hi l'accent més en la importància geològica de les deformacions antigues, sovint superior a les que tenen lloc en períodes més recents. L'estudi pluridisciplinari dels Andes antics permet descobrir aspectes fins ara desconeguts de la història de la litosfera i de la biosfera. Per exemple, amb la descoberta de paleoboscos del Paleozoic superior a Amèrica del Sud, desconeguts fins ara. En aquesta línia, en el marc del projecte PaleoAndes s'han trobat importants registres d'arbres fossilitzats, una fita de rellevància científica tant en els camps de la geologia local com en els models d'evolució paleogeogràfica i paleoclimàtica del planeta.