Comença l'excavació arqueològica de la batalla de Prats de Rei
El grup de recerca GRC-DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, Noves Tecnologies i Museografia Comprensiva) de la UB, que dirigeix el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc X. Hernández Cardona, amb la collaboració del Museu d'Història de Catalunya i l'Ajuntament de Prats de Rei, iniciaran a finals de maig la recerca arqueològica de la batalla de Prats de Rei (1711). Aquest combat va ser, pel nombre d'efectius i la durada, el més important de la Guerra de Successió Espanyola a la península Ibèrica. Hi van combatre 60.000 soldats durant quatre mesos, la batalla més important en terres catalanes abans de la batalla de l'Ebre (1938).
El grup de recerca GRC-DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, Noves Tecnologies i Museografia Comprensiva) de la UB, que dirigeix el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc X. Hernández Cardona, amb la collaboració del Museu d'Història de Catalunya i l'Ajuntament de Prats de Rei, iniciaran a finals de maig la recerca arqueològica de la batalla de Prats de Rei (1711). Aquest combat va ser, pel nombre d'efectius i la durada, el més important de la Guerra de Successió Espanyola a la península Ibèrica. Hi van combatre 60.000 soldats durant quatre mesos, la batalla més important en terres catalanes abans de la batalla de l'Ebre (1938).
Es tracta de la iniciativa més ambiciosa desenvolupada a l'Estat espanyol pel que fa a la investigació d'un camp de batalla. Hi participaran una vintena d'investigadors i especialistes en arqueologia, sistemes d'informació geogràfica, anàlisi espacial, història militar, iconografia didàctica i museografia. Els treballs arqueològics s'iniciaran a la zona de les posicions austriacistes, i s'ha previst que en els propers tres anys es vagi completant l'exploració del conjunt de l'àrea de combats. El finançament de la investigació anirà a càrrec dels recursos propis del grup de recerca, i se situarà al voltant dels 50.000 ¬ anuals.
El Grup de Recerca DIDPATRI ha treballat en els camps de batalla d'Almenar (1710), Cardedeu (1808), Talamanca (1714), Oravais (Finlàndia, 1808) i Ciudad Universitaria de Madrid (1936-1939), així com en diversos camps d'aviació republicans situats en territori català (1938).
Durant la tardor de l'any 1711 el municipi de Prats de Rei va ser testimoni directe d'una de les batalles més importants de la Guerra de Successió.
A mitjan mes de setembre arribaven a la vila, per una banda, les forces austriacistes comandades pel mariscal Guido von Starhemberg. Un mosaic de tropes imperials, austríaques, holandeses, portugueses i catalanes acamparen al sud de Prats de Rei, amb la torre de la Manresana com a punt de comandament de Starhemberg.
Per altra banda, al nord de la vila prengué posicions el contingent borbònic comandat pel mariscal francès Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme. Sota les seves ordres soldats espanyols i francesos ocuparen masos pròxims a Prats de Rei. Tot plegat els efectius sumaven uns 30.000 soldats per cadascun dels bàndols. Un contingent austriacista ocupà la vila i resistí fins al final dels combats el bombardeig continuat d'un setge en les formes que iniciaren els borbònics.
Fins al mes de desembre del mateix any la vila i els seus camps propers visqueren diverses operacions militars: amb els dos exèrcits situats davant per davant se succeïen els petits combats per prendre posicions o malbaratar peces de l'artilleria enemiga. Alhora, l'escenari bèllic de Prats de Rei tingué un paper essencial en la defensa de la fortalesa de Cardona, que rebé ajuda continuada des del campament austriacista i aconseguí rebutjar una gran ofensiva borbònica.
Finalment les tropes de Felip V desistiren en l'intent d'ocupar Cardona i fugiren cap a Lleida. El 22 de desembre van abandonar la base logística de Calaf i les seves posicions a Prats de Rei. A finals de mes, Starhemberg, ja sense perill, ordenà victoriosament l'aixecament del campament installat vora de la torre de la Manresana.