Com és el procés de formació de les estrelles massives?
El procés de formació de les estrelles massives en les etapes més inicials està regulat pels camps magnètics interestel·lars, un procés similar al de la formació d'estrelles com ara el Sol, segons un article publicat a la revista Science, en què participa l'investigador Robert Estalella, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB. Les estrelles massives de més de 8 masses solars representen únicament l'1 % de la nostra galàxia, però dominen l'aspecte i l'evolució del medi interestel·lar i, a més, són responsables de la producció dels elements pesants. Les estrelles es formen en núvols moleculars, però es desconeixia quin era el paper dels camps magnètics en el col·lapse d'aquests núvols; fins ara, la hipòtesi era que la turbulència regulava la formació de les estrelles massives.
El procés de formació de les estrelles massives en les etapes més inicials està regulat pels camps magnètics interestel·lars, un procés similar al de la formació d'estrelles com ara el Sol, segons un article publicat a la revista Science, en què participa l'investigador Robert Estalella, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB. Les estrelles massives de més de 8 masses solars representen únicament l'1 % de la nostra galàxia, però dominen l'aspecte i l'evolució del medi interestel·lar i, a més, són responsables de la producció dels elements pesants. Les estrelles es formen en núvols moleculars, però es desconeixia quin era el paper dels camps magnètics en el col·lapse d'aquests núvols; fins ara, la hipòtesi era que la turbulència regulava la formació de les estrelles massives.
L'equip científic, liderat per l'expert Josep Miquel Girart (CSIC-IEEC), ha fet servir el radiotelescopi Submillimeter Array (SMA), situat a 4.080 metres, prop del cim de Mauna Kea, a Hawaii, per analitzar un núvol de gas i pols, molt dens i calent, que allotja estrelles massives molt joves. El núvol, situat a la constel·lació de la Serp, està situat a 23.000 anys llum de la Terra.
L'equip ha dut a terme observacions a longituds d'ona submil·limètrica que han permès detectar amb molt detall les propietats físiques del núvol molecular G31.41+0.31 i, en particular, del camp magnètic. «A partir de l'emissió polaritzada de la pols detectada amb SMA, podem derivar la morfologia del camp magnètic interestel·lar que travessa el núvol. El camp magnètic té forma de rellotge de sorra, similar a la que vam trobar fa tres anys en un embrió estel·lar (un futur Sol). No obstant això, G31.41+0.31 és 20 vegades més gran, 200 vegades més massiva i 100.000 vegades més brillant», destaca l'investigador del CSIC. «A més, hem trobat que el camp magnètic és l'agent principal que controla el col·lapse del núvol. De fet, vam trobar que és més important que la turbulència, contràriament al que es creia», explica l'experta Maria Teresa Beltrán, de l'Observatori d'Arcetri (Itàlia).
Sobre l'evolució futura del núvol, Robert Estalella apunta que «encara queden molts interrogants. Però creiem que és molt probable que a partir d'aquest núvol es formin centenars d'estrelles, la majoria amb característiques similars al Sol, tot i que algunes seran molt massives. El que no tenim del tot clar és com succeirà això».
L'equip d'investigadors catalans ha col·laborat en la recerca amb Qizhou Zhang, del Centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica, i Ramprasad Rao, de l'Institut d'Astronomia i Astrofísica de l'Acadèmia Sínica de Taiwan.