Ciència i arts escèniques contra els estereotips
Els estereotips són estructures de coneixement integrades en la nostra representació del món, que impacten en les decisions que prenem i que són molt difícils de canviar. Un equip de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col·laboració amb la Fundació Èpica de La Fura dels Baus, ha analitzat com una experiència artística podria tenir un impacte beneficiós en reduir els prejudicis de la població contra les malalties físiques. Aquesta experiència artística és pionera, ja que combina formació científica i representació teatral en una mateixa plataforma de treball.
Lʼestudi, publicat en la revista Frontiers in Psychology, mostra que la participació en un programa en arts escèniques de catorze dies redueix aquests biaixos cognitius implícits. Segons els investigadors, aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies per ajudar a tractar aquesta problemàtica social en la població general amb arts escèniques. En el treball hi han participat Josué García-Arch (IDIBELL-UB), com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼIDIBELL i de lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro). També signen lʼarticle Cèlia Ventura-Gabarró, de la Universitat Pompeu Fabra, i Pedro Lorente i Pep Gatell, de la Fundació Èpica de La Fura dels Baus.
Els estereotips són estructures de coneixement integrades en la nostra representació del món, que impacten en les decisions que prenem i que són molt difícils de canviar. Un equip de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col·laboració amb la Fundació Èpica de La Fura dels Baus, ha analitzat com una experiència artística podria tenir un impacte beneficiós en reduir els prejudicis de la població contra les malalties físiques. Aquesta experiència artística és pionera, ja que combina formació científica i representació teatral en una mateixa plataforma de treball.
Lʼestudi, publicat en la revista Frontiers in Psychology, mostra que la participació en un programa en arts escèniques de catorze dies redueix aquests biaixos cognitius implícits. Segons els investigadors, aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies per ajudar a tractar aquesta problemàtica social en la població general amb arts escèniques. En el treball hi han participat Josué García-Arch (IDIBELL-UB), com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼIDIBELL i de lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro). També signen lʼarticle Cèlia Ventura-Gabarró, de la Universitat Pompeu Fabra, i Pedro Lorente i Pep Gatell, de la Fundació Èpica de La Fura dels Baus.
El repte de modificar els estereotips
Recerques prèvies mostren que les estructures de representació de les quals deriven els estereotips són mal·leables, però que aconseguir canviar-les a través dʼuna intervenció és molt difícil. «Els estudis en neurociència cognitiva indiquen que un record (o estructura de representació) pot ser alterat si es reactiva de manera eficaç en el cervell. A més, si el record està acompanyat dʼun context emocional, aquest pot incrementar el canvi derivat de la reactivació», explica Lluís Fuentemilla, coordinador de lʼestudi.
«Dʼaltra banda —continua lʼinvestigador—, també sabem que les persones tendim a comprendre i integrar com són els altres si som capaços de simular-los en primera persona, és a dir, com si nosaltres fóssim els altres».
La Fundació Èpica ha dissenyat una experiència artística que conté precisament aquests ingredients: la capacitat per simular artísticament un concepte mitjançant arts escèniques que es desenvolupen en un context dʼemoció intensa. Els participants van ser setze amateurs reclutats expressament per a lʼactivitat que van haver de preparar una peça teatral sobre diverses malalties. Amb aquest objectiu, durant dues setmanes, van rebre assessorament de científics experts en càncer i trastorns degeneratius de lʼInstitut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), que els van ajudar a interioritzar la malaltia i comprendre-la des dʼun vessant multidimensional (fisiològic, psicològic, impacte social, etc.). Per exemple, a partir dʼaquests intercanvis amb els investigadors, van simular lʼactivitat diària de pacients amb malalties degeneratives o la de les persones que els cuiden. El taller va finalitzar amb una representació pública davant de més de 300 persones.
«Aquest protocol de treball reuneix moltes de les característiques que permeten pensar que lʼactivació de les estructures de coneixement que són a la base dels estereotips els podria fer mal·leables: emoció, continuïtat, vivència en primera persona. Aquestes característiques són molt difícils de treballar en condicions de laboratori o en pràctiques diverses en altres programes, ja que limiten la motivació i el compromís dels participants amb la tasca, complicant així la possibilitat de fer canvis fiables en el biaix implícit individual», destaca Lluís Fuentemilla.
Els efectes de la intervenció es van mesurar amb el test dʼassociació implícita o IAT (de lʼanglès implicit association test), una tasca experimental que permet computar el temps que triga un individu a fer associacions entre un ítem, per exemple una paraula o imatge, i una categoria conceptual: a més temps de reacció, més dificultat per establir lʼemparellament entre conceptes. «Per exemple, sabem que es triga més a emparellar la imatge dʼuna persona fent esport amb la categoria «dolent» que amb la categoria «bo», i que passa el contrari amb la imatge dʼuna persona que porta una bata de pacient dʼun hospital. Aquesta diferència en el temps de reacció mostra que tenim assignada una categoria com a «bo» i «dolent» integrada amb una categoria vinculada a persones «sanes» i «malaltes», un fenomen que, com era esperable, es va trobar en els actors abans del taller», explica Josué García Arch, investigador del projecte.
Finalitzat el programa, les diferències en el temps de reacció havien disminuït en els participants, la qual cosa indica que lʼassignació dels conceptes també havia disminuït. A més, aquesta disminució no es va produir en dos experiments de control que es van realitzar amb persones dʼedat, sexe i nivell educatiu equivalent. Un dʼaquests grups va rebre fins i tot la mateixa informació medicocientífica, però sense la part artística, i tampoc va mostrar un canvi en els temps de reacció respecte al test inicial. «Aquesta resposta indica que la part vivencial aportada per lʼactivitat artística va ser fonamental per aconseguir la reducció de lʼestereotip negatiu cap a persones malaltes», destaquen els investigadors.
Una estratègia potencial per tractar altres prejudicis
Aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies basades en aquesta experiència artística per tractar problemes relacionats amb estereotips en la població general. «La manera en què la societat fa front als estereotips està basada en processos derivats de lʼeducació i la sensibilització per tractar dʼevitar des de bon principi que es generin aquestes estructures de coneixement. Tot i això, el problema dels estereotips és que aquest coneixement és inherent a moltes situacions de la nostra societat i fer-hi front només mitjançant lʼeducació pot resultar insuficient. El protocol plantejat en aquest estudi permet obrir una finestra dʼoportunitat per revertir aquest problema mitjançant les arts escèniques», ressalta lʼinvestigador.
A més, segons els autors del treball, aquest protocol també es podria fer servir per abordar altres problemàtiques. «En aquesta ocasió sʼha treballat lʼestereotip associat a la malaltia, però el programa permet plantejar que es podria tractar qualsevol estereotip, per exemple el gènere o la raça, adequant la temàtica de les arts escèniques», descriu Lluis Fuentemilla.
Una plataforma única per generar nou coneixement
Aquest estudi sorgeix en el marc de la plataforma desenvolupada per la Fundació Èpica de La Fura dels Baus, en què les arts escèniques, la ciència i la tecnologia sʼintegren per generar nou coneixement. Lʼobjectiu dʼaquesta iniciativa és crear una obra escènica basada en les qüestions de recerca dels investigadors per generar resultats a partir de les interaccions entre creatius, científics i audiència. «El coneixement es pot aprendre a través del llenguatge o a través dʼexperiències, i en les arts escèniques hi conflueixen tots dos. A més, en el llenguatge de La Fura, en el qual prima la interacció amb el públic per sobre de quasi tot, lʼexperiència és viscuda per actors, creadors i públic alhora. Així, en el nostre espai, es poden crear falses realitats que el públic percebrà com a reals i, per tant, la seva reacció sempre serà més espontània que als laboratoris o espais de prova dels grups de recerca que participin en els tallers», expliquen des de la Fundació Èpica.
Lʼequip de la UB-IDIBELL ha participat en dos dʼaquests tallers: Informació vs memòria, en què es va analitzar lʼimpacte dʼaquest espectacle en la memòria, i el taller Sistemes complexos, que és lʼorigen dʼaquest treball. A més, també forma part de lʼEuropean Performing Science Night, una iniciativa cofinançada per les accions Marie Skłodowska Curie i liderada per la Fundació Èpica en què sʼaplicarà aquesta mateixa metodologia de treball. El resultat seran diferents esdeveniments de divulgació que tindran lloc a Badalona el setembre del 2021 en el marc de la Nit Europea de la Recerca.
Article de referència
J.García-Arch, C. Ventura-Gabarró, P. Lorente Adamuz, P. Gatell Calvo i Ll. Fuentemilla. «Reducing implicit cognitive biases through the performing arts». Frontiers in Psychology, maig de 2021. Doi: 10.3389/fpsyg.2021.614816