La UB commemora el nomenament de Pau Casals com a doctor honoris causa

Pau Casals fumant una pipa al mirador de la casa de Sant Salvador, al Vendrell [Fotografia química], Puig Farran, Joan Andreu, [01/01/1936 - 31/12/1936]. Arxiu família Puig Ferran. Fons Pau Casals. Fundació Pau Casals
Pau Casals fumant una pipa al mirador de la casa de Sant Salvador, al Vendrell [Fotografia química], Puig Farran, Joan Andreu, [01/01/1936 - 31/12/1936]. Arxiu família Puig Ferran. Fons Pau Casals. Fundació Pau Casals
Notícia | Cultura
(06/10/2023)
El 18 de gener de 1939, una setmana abans de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista, el darrer Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona (nom amb què es coneixia la UB durant el període republicà) va aprovar la concessió del títol de doctor honoris causa, màxima distinció de la institució, al músic Pau Casals, a proposta del Patronat de la Universitat, amb el rector Pere Bosch i Gimpera al capdavant, i a petició d’un nombrós grup de professors de diverses facultats. La majoria van marxar a l’exili, amb Casals i Bosch al capdavant, en els dies successius. No es pot confirmar si Casals va arribar a rebre personalment el títol a la Universitat o si se li va enviar al domicili. En tot cas, la situació d’excepcionalitat no va permetre organitzar l’habitual acte solemne de lliurament de la distinció, que el mestre va conservar sempre i que avui custodia la Fundació Pau Casals.
Pau Casals fumant una pipa al mirador de la casa de Sant Salvador, al Vendrell [Fotografia química], Puig Farran, Joan Andreu, [01/01/1936 - 31/12/1936]. Arxiu família Puig Ferran. Fons Pau Casals. Fundació Pau Casals
Pau Casals fumant una pipa al mirador de la casa de Sant Salvador, al Vendrell [Fotografia química], Puig Farran, Joan Andreu, [01/01/1936 - 31/12/1936]. Arxiu família Puig Ferran. Fons Pau Casals. Fundació Pau Casals
Notícia | Cultura
06/10/2023
El 18 de gener de 1939, una setmana abans de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista, el darrer Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona (nom amb què es coneixia la UB durant el període republicà) va aprovar la concessió del títol de doctor honoris causa, màxima distinció de la institució, al músic Pau Casals, a proposta del Patronat de la Universitat, amb el rector Pere Bosch i Gimpera al capdavant, i a petició d’un nombrós grup de professors de diverses facultats. La majoria van marxar a l’exili, amb Casals i Bosch al capdavant, en els dies successius. No es pot confirmar si Casals va arribar a rebre personalment el títol a la Universitat o si se li va enviar al domicili. En tot cas, la situació d’excepcionalitat no va permetre organitzar l’habitual acte solemne de lliurament de la distinció, que el mestre va conservar sempre i que avui custodia la Fundació Pau Casals.

La Universitat de Barcelona corregeix aquest deute històric, 84 anys després i en el marc del cinquantè aniversari de la mort de Pau Casals, commemorant el nomenament del músic com a doctor honoris causa. L’acte, que serà retransmès en línia, tindrà lloc el dimarts 17 d’octubre, a les 12:00, al Paranimf de l’Edifici Històric, coorganitzat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Pau Casals. 

La cerimònia, que començarà amb la lectura de l’expedient de l’acta de nomenament com a doctor honoris causa de 18 de gener de 1939, abordarà les dimensions humanística i artística de Casals: Jaume Carbonell, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història, en glossarà la dimensió humanística, i el compositor i director d’orquestra Antoni Ros Marbà parlarà de la dimensió artística.  

L’acte abordarà les dimensions humanística i artística de Pau Casals

Com a homenatge i reconeixement, la Universitat de Barcelona lliurarà un diploma commemoratiu a la Fundació Pau Casals. En l’acte, el violoncel·lista Biel Garriga, que tocarà amb un cello de 1921 propietat de Pau Casals, i la pianista Yoko Suzuki interpretaran peces musicals relacionades amb l’obra de Casals. 

Pau Casals, català universal 

Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973), violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, ha sigut un dels músics més influents del segle XX. El seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau.

Galeria multimèdia

Cartell de l’acte.

Per veure el vídeo has d’acceptar les galetes de màrqueting.

Vídeo de l'acte.

Enllaços relacionats