La Universitat de Barcelona reivindica la vigència musical i humanística de Pau Casals
La solemne sessió, conduïda per l’actriu Txe Arana, ha començat amb la lectura de l’acta de nomenament com a doctor honoris causa, de l’any 1939, a càrrec de la secretària general de la Universitat, Marina Solé, qui ha dit que «amb aquest acte es corregeix un deute històric». Després d’un breu vídeo de presentació de Pau Casals, ha pres la paraula Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals, qui ha intervingut en representació del director d’orquestra Antoni Ros Marbà, qui finalment no ha pogut assistir a l’acte.
Pardo ha defensat que «Casals és un dels noms universals de la cultura catalana». «El seu compromís amb valors com la pau i la democràcia i la seva lluita contra les dictadures formen part indestriable del seu llegat, acompanyat pel seu triomf imparable a tot el món», ha dit. Així mateix, ha recordat que el músic va revolucionar la tècnica del violoncel, que va ser un gran mestre per als joves i que va destacar pel «caràcter analític» de les seves obres. «Casals innovava amb treball intens, rigorós i metòdic. Amb el pas del temps, la seva creació ha superat modes, sent capaç de crear peces atemporals», ha declarat Pardo, que ha rememorat la magnitud de l’obra compositiva del músic, amb més d’un centenar de treballs i dos-cents concerts a l’any.
A continuació, la pianista Yoko Suzuki i el violoncel·lista Biel Garriga, amb un violoncel de 1921 propietat de Pau Casals, han interpretat Après un rêve, de Fauré, i l’Intermezzo de l’òpera Goyescas, de Granados.
Tot seguit, el professor del Departament d’Història de l’Art de la UB Jaume Carbonell ha glossat els «actes de generositat i patriotisme» que va protagonitzar Casals, com ara la creació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona el 1920 i l’Associació Obrera de Concerts el 1926, amb l’objectiu de difondre la música entre les classes treballadores, o el suport als refugiats i de la Guerra Civil des de l’exili a Praga.
«La versió d’El cant dels ocells de Casals és un plany ple de significació, de denúncia i d’anhels de llibertat», ha dit Carbonell, que ha recordat el famós discurs del músic després de rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides l’any 1971: «Casals, pres per l’emoció, va reafirmar dos conceptes bàsics: la identitat catalana i el seu paper pioner en defensa de la pau, la democràcia i la llibertat». «La universitat d’avui en dia és molt diferent de la que va concedir el doctorat honoris causa a Casals, però els seus valors prevalen. Per això avui honorem l’obra i figura de Casals com a testimoni de la necessitat vigent del seu missatge», ha finalitzat el professor de la UB.
Després de la projecció d’un enregistrament històric de Pau Casals, el rector de la UB, Joan Guàrdia, ha lliurat un diploma commemoratiu al vicepresident de la Fundació Pau Casals, Narcís Serra, qui ha agraït a la UB el gest, que els reforça «en la defensa del llegat i la divulgació del coneixement musical i la trajectòria humana de Pau Casals a les noves generacions».
A la interpretació d’El cant dels ocells per part dels músics Garriga i Suzuki, han seguit les paraules de cloenda del rector: «Avui recuperem dos personatges històrics fonamentals per explicar la diversitat del país: Pau Casals i el rector Pere Bosch Gimpera». «Ocupar el lloc que hauria d’haver ocupat el rector Bosch Gimpera és un honor. Avui, que tornem a veure com la barbaritat humana es torna a fer present, és el moment de seguir reivindicant els valors de Pau Casals i la Universitat de Barcelona», ha manifestat Guàrdia.
L’acte ha finalitzat amb un minut de silenci en memòria de Pau Casals i per la pau al món, i amb la interpretació del Gaudeamus igitur.
Galeria multimèdia
El rector de la UB, Joan Guàrdia, durant el seu discurs.
Reproducció del diploma lliurat a Pau Casals amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la UB el 18 de gener de 1939.
Fons Pau Casals. Fundació Pau Casals.
Flickr
Fotos de l’acte
La Universitat de Barcelona recorda Pau Casals