Bona acollida del servei de suport psicològic a la comunitat UB

 
 
Institucional
(29/04/2020)

El suport psicològic que la Universitat de Barcelona ofereix a la seva comunitat davant la crisi sanitària derivada de la COVID-19 està tenint molt bona acceptació. El servei de contenció que va activar la Unitat de Teràpia de Conducta (UTC) de la Facultat de Psicologia al començament del mes dʼabril registra ja més dʼuna trentena de consultes dels col·lectius UB. Del total de les persones que han demanat lʼatenció dʼaquests professionals, aproximadament la meitat continua en seguiment.

Carmina Saldaña, catedràtica de la Facultat de Psicologia i directora de la UTC, fa un primer balanç positiu del programa: «Quan el vam plantejar com una intervenció de xoc en moments de crisi i no com una teràpia, pensàvem que tindria molta demanda i, encara que rebem sol·licituds de suport psicològic cada dia, és a poc a poc, i això ens permet donar millor resposta a tothom. Som una unitat amb experiència en intervenció de crisis i estem preparats per atendre tot el que vingui». Per això, Saldaña anima a no esperar al punt de pànic per demanar ajuda. En principi, estima que aquest servei per a la comunitat UB, que donen els vuit experts que ella coordina, continuarà funcionant almenys fins a lʼestiu.

 
 
Institucional
29/04/2020

El suport psicològic que la Universitat de Barcelona ofereix a la seva comunitat davant la crisi sanitària derivada de la COVID-19 està tenint molt bona acceptació. El servei de contenció que va activar la Unitat de Teràpia de Conducta (UTC) de la Facultat de Psicologia al començament del mes dʼabril registra ja més dʼuna trentena de consultes dels col·lectius UB. Del total de les persones que han demanat lʼatenció dʼaquests professionals, aproximadament la meitat continua en seguiment.

Carmina Saldaña, catedràtica de la Facultat de Psicologia i directora de la UTC, fa un primer balanç positiu del programa: «Quan el vam plantejar com una intervenció de xoc en moments de crisi i no com una teràpia, pensàvem que tindria molta demanda i, encara que rebem sol·licituds de suport psicològic cada dia, és a poc a poc, i això ens permet donar millor resposta a tothom. Som una unitat amb experiència en intervenció de crisis i estem preparats per atendre tot el que vingui». Per això, Saldaña anima a no esperar al punt de pànic per demanar ajuda. En principi, estima que aquest servei per a la comunitat UB, que donen els vuit experts que ella coordina, continuarà funcionant almenys fins a lʼestiu.

Fins ara, bona part de les consultes estan relacionades amb el compliment de les tasques acadèmiques (dificultats per planificar-les i concentrar-se, canvi de model dʼaprenentatge, canvis en els plans docents, etc.), però també sʼhan atès temes com ara ansietat, estrès, insomni, tristor, falta dʼànim i dol, entre dʼaltres.

La sol·licitud dʼajuda entre dones i homes ha estat molt equitativa: un 60 % davant un 40 %, respectivament. Pel que fa als col·lectius UB, la majoria de consultes provenen dels estudiants, però no dels més joves: «La mitjana dʼedat és de 28 anys, però també hem atès estudiants de fins a 44 anys. Potser són el col·lectiu més afectat perquè els costa estudiar, ja que estan confinats amb la família i tenen dificultats de planificació i concentració i això els provoca estrès, frustració i molta ansietat. A més, sʼha de tenir en compte que alguns han tingut pèrdues familiars properes. Per tant, si es barreja tot amb el procés de dol, i a vegades també amb problemes econòmics, angoixa, etc., són situacions molt complicades», explica Saldaña. Malgrat això, subratlla que «els estudiants són el més decidits i menys estigmatitzats per demandar lʼajuda dʼun psicòleg, almenys en aquesta situació que vivim, ja que curiosament durant el curs a la UTC sí que atenem més personal del PDI i del PAS». Entre els estudiants, també destaca lʼatenció a cinc estrangers: alguns Erasmus que sʼhan quedat a Barcelona perquè no han pogut tornar a casa, i alguns estudiants de països asiàtics i llatins, que han marxat i veuen com el seu rendiment ha disminuït i temen perdre les beques.

El format més utilitzat per a les consultes ha estat el de les sessions en línia, videoconferències de 30 a 40 minuts «amb la finalitat dʼoferir un tracte més proper, que difícilment es pot fer per telèfon o correu electrònic. No obstant això, algunes persones no volen aquest format perquè estan confinades en un lloc sense privacitat o perquè parlar amb un desconegut per primera vegada els costa molt». En aquests casos, «no passa res perquè els atenem com estiguin més còmodes», assegura la catedràtica. A més dels dos contactes establerts en el protocol dʼactuació, a totes les persones que fan consultes seʼls dona pautes dʼajuda, enviant-los per correu electrònic documents i tècniques de relaxació, pautes de planificació específiques, etc. Els professionals controlen si les persones ateses són capaces de treballar individualment i, si ho consideren necessari, deriven el cas a especialistes.

Malgrat que les conseqüències emocionals provocades per la crisi sanitària són ja molt evidents, Saldaña està convençuda que «augmentaran quan en sortir de lʼestat dʼalarma es vegi que no es pot continuar com abans, encara que, previsiblement, també hi haurà molta agorafòbia, i segur que creixerà la demanda psicològica quan acabi el confinament».

Per finalitzar, lʼespecialista recomana sobretot flexibilitat i donar valor al temps: «No estem en condicions normals i tothom ho ha de tenir en compte. No hem de tenir por dʼexpressar i compartir emocions en situacions de dol, demanar ajuda i normalitzar-ho. Ens hem de conscienciar que la sortida dʼaquesta situació no serà fàcil i estarem obligats a viure controlats durant molt temps».