Més enllà de les fotografies: els annals de l’Arxiu Mas

Adolf Mas (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) va ser un fotògraf destacat. La seva obra, desenvolupada principalment durant les dues primeres dècades del segle XX, es distingeix per la qualitat compositiva, però el que el va convertir en una figura de referència per a l’estudi de la història de l’art va ser l’excepcional visió empresarial, que el va portar a crear l’Arxiu Mas, un dels principals tallers fotogràfics especialitzats en art espanyol. Al llibre Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas s’analitzen la concepció i l’estructura productiva d’aquesta empresa, així com la tasca dels diversos professionals que hi van treballar per reunir un fons fotogràfic sobre l’Espanya artística i monumental, entre els quals destaca el seu fill, Pelai Mas.

El llibre, obra de la historiadora Carmen Perrotta, inclou un pròleg de la historiadora de l’art María de los Santos García Felguera, que reuneix una biografia d’Adolf Mas, «un procurador que va voler ser fotògraf», i la narració del recorregut de l’Arxiu Mas cap a l’èxit comercial. Basant-se en la documentació inèdita custodiada per l’Institut Amatller d’Art Hispànic, Perrotta ressegueix el fons fotogràfic, les eines de treball i l’equip humà de l’empresa, així com els encàrrecs institucionals que el van portar a fotografiar el patrimoni i les campanyes dutes a terme per crear el conegut Repertori Iconogràfic d’Espanya. Clou el volum un capítol dedicat al rumb que va prendre l’arxiu durant la Guerra Civil, després de la defunció d’Adolf Mas.

Aquest títol forma part de la col·lecció Memoria Artium, que ofereix llibres basats en recerques originals, escrits per professionals rigorosos, però sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art de Catalunya. La col·lecció és el resultat de la coedició entre les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Politècnica de Catalunya i Rovira i Virgili; el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i el Museu del Disseny de Barcelona. Les últimes obres publicades són El retaule tabernacle de Santa Maria de l’Estrella de la catedral de Tortosa, de Licia Buttà (ed.), Josep Alanyà Roig i Voravit Roonthiva, i El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, de Francesc Miralpeix Vilamala.

Carmen Perrotta és llicenciada en Història i Conservació dels Béns Artístics i Arqueològics per la Universitat de Calàbria i doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral, centrada en l’Arxiu Mas, li va valdre el premi extraordinari de doctorat 2018-2019. Ha fet estades de recerca relacionades amb la història de la fotografia, la seva àrea d’especialització, en diverses institucions amb seu a Roma. Així mateix, ha comissariat l’exposició «Adolf Mas. Els ulls de Barcelona», organitzada pel Centre de Fotografia KBr Fundació MAPFRE (Barcelona, 2022). Les seves principals publicacions se centren en la relació entre el mitjà fotogràfic i el patrimoni historicoartístic. Des del 2018 desenvolupa la tasca professional a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.