«La democràcia es construeix amb veritat i generositat»

L’acte, organitzat per la UB i el Consolat General i Centre de Promoció de la República Argentina a Barcelona, va incloure també parlaments del rector de la UB, Joan Guàrdia, i de l’ambaixador de la República Argentina a Espanya, Ricardo Alfonsín, fill de l’expresident Raúl Alfonsín. Així mateix, hi va participar la cònsol general de la República Argentina a Barcelona, Rossana Surballe, i entre el públic s’hi van aplegar membres de la comunitat argentina a Barcelona, persones del món de la cultura i autoritats com ara l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el delegat del govern d’Espanya a Catalunya, Carlos Prieto, i la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret.

La cultura popular, un espai d’aire fresc

Els músics van encetar la taula rodona recordant les seves vivències durant els anys de la dictadura de la junta militar: des de l’exili de Miguel Cantilo per fugir de la «persecució sistemàtica» fins a l’ús de l’enginy per escapar del control del poder i poder expressar-se, en el cas dels que es van quedar al país. Serrat va remarcar com la dictadura «va generar un sentiment popular de por». «Vam tractar de comunicar als nostres fills com n’és d’essencial la democràcia», va explicar Lito Vitale, qui va recordar «l’explosió d’alliberament» dels anys vuitanta, després de la dictadura. Els músics van reivindicar el paper de la cultura popular en tots aquests moments: «Ha estat un espai d’aire fresc; no ha estat només un relator del que succeeix sinó també un lloc de trobada».

La darrera part de la taula rodona es va dedicar als perills i reptes que avui afronta la democràcia a l’Argentina, i també a Europa. Miguel Cantilo va advertir que hi ha una minoria que vol posar en dubte els judicis que es van dur a terme a Argentina contra els delictes comesos durant la repressió dictatorial. Serrat va posar en relleu com les mancances dels polítics perjudiquen la democràcia, alhora que va fer una crida a la responsabilitat de la ciutadania.

L’ambaixador Ricardo Alfonsín va recordar la lluita per assolir la democràcia al final de la dictadura. També va remarcar que, quaranta anys més tard, cal avançar més cap a una democràcia «material», que atengui les necessitats de la població en àmbits bàsics.

El rector, Joan Guàrdia, va cloure l’acte remarcant el compromís de la UB «amb la llibertat i la democràcia», que comença pel mateix lema universitari: la llibertat defensa tot coneixement. Va afirmar: «Mantindrem ferma la llum que il·lumina el camí del coneixement bo i just».
​​​​​​​
​​Així mateix, durant el matí l’Edifici Històric va acollir diverses taules rodones en què es va analitzar el progrés de l’Argentina en diversos àmbits: cultura, drets humans, educació i comunicació. Hi van intervenir Daniel Rafecas, jutge federal de la Nació Argentina; Iñaki Rivera, director científic del màster oficial en Criminologia, Política Criminal i Sociologia Juridicopenal de la UB; Francisco Esteban Bara, professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB; María Celeste Adamoli, directora d’Educació per als Drets Humans, Gènere i Educació Sexual Integral del Ministeri d’Educació argentí, i l’escriptor i periodista Martín Caparrós, qui va conversar sobre democràcia i comunicació amb el professor de Filosofia Política de la UB Ander Errasti.