Antoni Segura explica la construcció del món actual en una obra de referència per a la historiografia
L’any 1945 va marcar l’inici d’un nou ordre internacional. Devastat per dues guerres mundials, el món emprenia una recuperació marcada per la rivalitat entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Al final del segle XX, amb l’acceleració dels processos de descolonització, la caiguda del bloc comunista i la transició política a l’Europa de l’Est, la globalització es va anar estenent fins a assolir un abast planetari. Des d’aleshores, el món ha basculat cada vegada més cap a l’Orient, que ha qüestionat progressivament el sistema liberal i l’hegemonia estatunidenca. Les guerres, i els nous i vells conflictes, han convertit la terra en un lloc més insegur, i el capitalisme financer desbocat ha esdevingut l’eix d’un sistema depredador que amenaça la supervivència de l’espècie.
L’any 1945 va marcar l’inici d’un nou ordre internacional. Devastat per dues guerres mundials, el món emprenia una recuperació marcada per la rivalitat entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Al final del segle XX, amb l’acceleració dels processos de descolonització, la caiguda del bloc comunista i la transició política a l’Europa de l’Est, la globalització es va anar estenent fins a assolir un abast planetari. Des d’aleshores, el món ha basculat cada vegada més cap a l’Orient, que ha qüestionat progressivament el sistema liberal i l’hegemonia estatunidenca. Les guerres, i els nous i vells conflictes, han convertit la terra en un lloc més insegur, i el capitalisme financer desbocat ha esdevingut l’eix d’un sistema depredador que amenaça la supervivència de l’espècie.
Però com hem arribat fins aquí? L’obra s’organitza en onze capítols que desgranen acuradament el decurs de la història del planeta des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat. A partir de la crònica detallada de l’època contemporània, El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global ofereix les claus per entendre el nostre passat immediat a fi de no repetir-ne els errors i de trobar noves vies per superar els reptes complexos que té la humanitat al segle XXI.
Antoni Segura i Mas (Barcelona, 1952) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, president del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) i membre del Consell Assessor de l’Institut Europeu de la Mediterrània. Ha estat director i subdirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i membre dels consells assessors de Casa Árabe, del Memorial Democràtic i de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau. En els últims anys ha publicat Estados Unidos, el Islam y el nuevo orden mundial. De la crisis de los rehenes de 1979 a la primavera árabe (2013) i ha coeditat Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century (2013) i Pro-Independence Movements in the Basque Country and Catalunya (2023). Ha impartit cursos i conferències en diverses universitats i col·labora habitualment en els mitjans de comunicació.
Aquest és l’últim títol de la col·lecció del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB), que té com a objectiu aprofundir en l’estudi de la història contemporània de Catalunya i Espanya mitjançant projectes de recerca, cursos i publicacions. Alguns dels darrers llibres publicats en aquesta col·lecció són Centenari de la revolució russa (1917-2017), amb edició a cura d’Andreu Mayayo, José Manuel Rúa i Antoni Segura, i La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim, dirigit per Antoni Segura, Andreu Mayayo i Teresa Abelló.
Galeria multimèdia
