Alice Wairimu Nderitu, assessora especial a les Nacions Unides per a la prevenció del genocidi: «Hi ha una problemàtica creixent de discursos d’odi a tot el món»

La problemàtica dels discursos d’odi està creixent?

Sí que hi ha una problemàtica creixent de discursos d’odi a tot el món. La gent s’està tornant més intolerant amb els altres; intenten estar amb els que s’assemblen a ells i parlen com ells. Veiem com sovint aquests discursos d’odi es transformen en crims d’odi: la gent comença dient «odiem aquesta gent», i després els maten, o els intenten fer mal. Haig de dir que el discurs d’odi és més elevat avui a causa de les xarxes socials. Abans no es detecta que un missatge a les xarxes és incitació a l’odi i s’esborra, ja ha arribat a un gran nombre de persones.
 
Davant això, tenim eines de prevenció, com ara l’anàlisi del discurs. Podem detectar on ha tingut més impacte un discurs d’odi analitzant els mitjans de comunicació. També mirem els llibres de text, perquè moltes vegades només contenen una part de la història: si hi va haver una guerra, expliquen la història des d’una banda.

Quina és la millor política de prevenció?
 
Crec que l’educació és molt important tant des de la família (pares, avis o qui sigui el tutor, qui sigui que estigui amb l’infant) com des de les escoles. Els infants han d’aprendre que no hem de tenir por de les diferències, que en realitat la diferència afegeix valor, i si tots fóssim iguals el món no seria com és. Al mateix temps, s’han de complir les lleis. Els països tenen lleis contra aquesta incitació a l’odi, els insults... i hi hem de posar atenció. Moltes vegades, aquesta atenció se centra en crims més «forts»: robatoris amb violència, assassinats... Efectivament, hem de parar esment a aquests delictes, però alhora hem d’entendre que, si ignorem els insults, si ignorem el discurs d’odi, això en realitat ens porta a altres tipus de crims.

Quin és el paper de les dones a l’hora d’evitar aquests discursos d’odi i, en general, la violència?
 
Acabem de presentar un pla d’acció per a les dones. Sabem que elles estan a la primera línia de foc com a receptores d’incitacions a l’odi, inclosa la violència de gènere i la violència en línia. Sobretot les dones que ocupen càrrecs públics. Una de les coses que poden fer és ser conscients que han de desenvolupar un llenguatge que contraresti aquest discurs. Una altra qüestió és la feina que les dones poden fer des dels seus llocs de treball. Sabem que hi ha oficis, com el de mestra o infermera, en què la majoria són dones. Des d’aquests llocs les dones podem defensar-nos contra els discursos d’odi, i defensar-nos no només a nosaltres mateixes sinó al conjunt de la societat.