Acte en record del catedràtic Lluís Argemí d'Abadal
El dijous 24 d'abril tindrà lloc a les 11 h a l'Aula Magna de la Facultat d'Econòmiques un acte en record del catedràtic Lluís Argemí d'Abadal. En l'homenatge hi intervindran el degà, Antonio Alegre; l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el degà de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid, Luis Perdices; el professor de l'Institut Superior d'Economia de la Universitat Tècnica de Lisboa, José Luís Cardoso, i els professors de la Facultat d'Econòmiques Jordi Pascual i Ramón Sánchez Tabares.
El dijous 24 d'abril tindrà lloc a les 11 h a l'Aula Magna de la Facultat d'Econòmiques un acte en record del catedràtic Lluís Argemí d'Abadal. En l'homenatge hi intervindran el degà, Antonio Alegre; l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el degà de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid, Luis Perdices; el professor de l'Institut Superior d'Economia de la Universitat Tècnica de Lisboa, José Luís Cardoso, i els professors de la Facultat d'Econòmiques Jordi Pascual i Ramón Sánchez Tabares.
El mateix dia de l'homenatge s'inaugurarà al vestíbul de l'Aula Magna d'Econòmiques una exposició organitzada per la Biblioteca de la Facultat, que aplegarà una mostra de l'obra del professor Argemí i que estarà oberta al públic durant dues setmanes. A partir del 24 d'abril, la Biblioteca també oferirà una exposició virtual a la seva pàgina web (http://www.bib.ub.edu/biblioteques/economiques/ ), que inclourà bibliografia i imatges de Lluís Argemí, així com recordatoris dels seus companys.
Lluís Argemí, mort el 14 de març de 2007, va cursar els estudis d'Enginyeria Agrònoma i es va doctorar a l'Escola d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de Madrid. Després va cursar un postgrau a la New School for Social Research de Nova York orientant la seva activitat docent i de recerca cap al camp de la història del pensament econòmic. Era un dels membres més actius de les xarxes internacionals, especialment europees, del sector de la història del pensament econòmic, i una persona dotada d'unes notables qualitats de tracte i sensibilitat, atès que posseïa una àmplia base cultural i erudita, a més de ser un reconegut bibliòfil. Cap a la meitat dels anys setanta va ingressar al PSUC, encara a la clandestinitat, i posteriorment ho va fer a Iniciativa per Catalunya. En el marc d'aquestes formacions polítiques, va participar en grups d'economistes i va publicar diversos articles a la revista Nous Horitzons o per a la Fundació Utopia. Després de ser secretari i vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB durant el període 1980-1981, el 1984 va ser escollit degà juntament amb un equip de professorat progressista, càrrec que va ocupar fins a l'any 1988. El 1997 va guanyar la plaça de catedràtic d'universitat i va esdevenir, amb Ernest Lluch, l'especialista en història del pensament econòmic més significatiu de la Universitat de Barcelona.
El seus coneixements d'agronomia i economia van orientar la seva recerca cap a les doctrines fisiocràtiques. El 1985 va publicar amb Ernest Lluch el llibre Agronomía y fisiocracia en España. L'any 1988 va compilar el volum Agricultura e ilustración i el 1993 va presentar La revolución agrícola en España, a més de diversos articles sobre aquest mateix tema en revistes com ara History of Political Economy o Economies et Sociétés. També va interessar-se per l'anàlisi comparada dels esquemes d'equilibri general de Marx, Walras i Sraffa, i per les relacions entre el canvi tècnic agrari i el desenvolupament del pensament agrarista a l'Espanya contemporània. Va ressenyar o prologar l'obra de multitud d'economistes, entre d'altres, destaca l'edició catalana de Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner, de Keynes. Amb Alfons Barceló va escriure o prologar diversos treballs sobre teoria i història econòmica. Mereixen una menció especial els diversos textos treballats conjuntament amb Ernest Lluch sobre la difusió a Europa, Espanya i Catalunya del pensament de la fisiocràcia, la il·lustració i l'enciclopedisme, els industrialismes i el krausisme econòmic (alguns dels quals amb la participació de Salvador Almenar i José Luís Cardoso). També va dedicar diversos estudis a l'obra d'Ernest Lluch posteriorment al seu assassinat l'any 2000.