A la recerca del temple de l'emperador August a Tarragona
Tot indica que la construcció detectada al subsòl de la catedral de Tarragona devia ser el temple de culte erigit el s. i dC en honor a l'emperador Cèsar August (27 aC - 14 dC), i el primer que es construïa fora de Roma. Aquesta és la conclusió principal del projecte de prospecció geofísica al subsòl de la catedral de Tarragona, dut a terme el setembre de 2007 i dirigit per Albert Casas, catedràtic de la Facultat de Geologia de la UB; Josep M. Macias, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), i Andreu Muñoz, de l'Arquebisbat de Tarragona.
Tot indica que la construcció detectada al subsòl de la catedral de Tarragona devia ser el temple de culte erigit el s. i dC en honor a l'emperador Cèsar August (27 aC - 14 dC), i el primer que es construïa fora de Roma. Aquesta és la conclusió principal del projecte de prospecció geofísica al subsòl de la catedral de Tarragona, dut a terme el setembre de 2007 i dirigit per Albert Casas, catedràtic de la Facultat de Geologia de la UB; Josep M. Macias, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), i Andreu Muñoz, de l'Arquebisbat de Tarragona.
Cèsar August (27 aC - 14 dC), primer emperador romà, va instaurar una etapa d'esplendor i prosperitat a l'imperi, la Pax romana. A l'antiga Hispània, com a governador del territori de la Tarraconensis, va dirigir campanyes militars per protegir els límits de l'imperi. L'emperador, gran promotor de l'art i la cultura, va canviar el perfil urbanístic de la Roma imperial mitjançant la rehabilitació i la construcció d'obres monumentals. Però, del temple pagà dedicat al seu culte a Tarragona, les úniques referències conegudes eren les cròniques d'historiadors de l'època i les sèries monetàries que reproduïen la columnata de l'edifici.
La catedral gòtica de Tarragona s'ubica en l'espai més elevat de la topografia de la ciutat, on probablement hi havia les principals construccions romanes. Amb tècniques de prospecció geofísica no agressives, l'equip investigador ha analitzat el subsòl de les naus de la catedral i tres dels braços del claustre annex. Els resultats apunten el potencial arqueològic del subsòl de la catedral, que podria conservar vestigis de l'edifici de culte a l'emperador romà. «Hem obtingut una imatge virtual del que seria el basament del temple de culte imperial construït el s. i dC, que es trobaria uns 1,5-2 metres per sota del paviment de la nau central. De la resta del temple no se'n conserven vestigis: els materials van desaparèixer per construir noves edificacions arran de la gran transformació urbanística de la ciutat a partir del s. v.» comenta Albert Casas, catedràtic del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB. «Però parlem de resultats teòrics --continua-- obtinguts a partir de tècniques geofísiques que exigeixen una verificació per part d'equips arqueològics».
En la tasca investigadora també s'ha resolt una altra incògnita: la de la ubicació del temple central del recinte de culte a l'emperador a la ciutat, que se situaria al centre d'una gran plaça porticada en una àrea d'una extensió de prop de dues hectàrees. Segons els càlculs, devia ser un temple d'uns 25 metres d'altura, 40 d'amplada i amb vuit columnes a la façana principal. Els equips de prospecció de la Universitat de Barcelona s'han encarregat d'analitzar les dades --amb la participació del professor associat Mahjoub Himi i els becaris Yael Díaz i Raúl Lovera del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica--, la Universitat de Palerm (Itàlia) i l'empresa SOT Prospecció arqueològica.
Aplicant la tècnica de la tomografia de resistivitat elèctrica (ERT) i el radar de subsòl (GPR) amb antenes de 100 i 270 MHz, s'han obtingut perfils en 2D i 3D que han permès fer una visualització de l'estructura arquitectònica detectada sota la catedral. «Un dels elements més innovadors del treball és l'ús d'una xarxa de més de 350 elèctrodes instal·lats al terra i aïllats a través d'un gel conductor que protegia el paviment del recinte catedralici», comenta Albert Casas, expert en l'ús de tècniques no destructives per estudiar el subsòl, amb diverses aplicacions (arqueologia, recursos geològics, medi ambient, etc.).
Els treballs per localitzar el temple de culte imperial construït el s. i dC a la catedral de Tarragona encara no s'han enllestit. En un futur pròxim, la idea és dur a terme un seguit de sondatges arqueològics en punts predeterminats de l'edifici catedralici per corroborar les dades obtingudes per tècniques geofísiques i confirmar la descoberta arqueològica.