«Les diferències són font d’alegria»
Com veieu la celebració del 8-M d’enguany? Quins principis creieu que haurien de regir la jornada en aquesta ocasió?
A mi m’agrada molt el lema «Juntes i diverses». Els feminismes sempre són pluralitat, i de les diferències sempre n’han sabut extreure un potencial de creació i energia. I d’alegria. A mi m’agrada veure aquesta pluralitat. Penso que la intersecció amb les qüestions de raça, classe i capacitats ens farà endinsar-nos més en el significat profund del feminisme i de la justícia social.
Evidentment, aquest any no podem evitar tenir el pensament en la guerra. De fet, el moviment feminista ha estat històricament molt lligat a l’internacionalisme i al pacifisme. Les feministes del tombant del segle xix al segle xx ja es van pronunciar en contra de les grans guerres del món. Sempre han intentat proposar una fórmula alternativa basada en la cura, en la interdependència, en la vulnerabilitat.
Com a filosofa, podeu entendre el pensament que hi ha rere una guerra?
Per a mi, com a filòsofa, el pensament de la guerra no és racional. La mitologia sempre ha parlat de forces del món que són constructores i de forces que són destructores: eros i tànatos, l’amor i la guerra, creació i destrucció. Per a mi el que és racional és fer tot allò que permeti que la vida sigui més llarga i més plena.
Al darrere de la guerra hi ha interessos espuris, que no són interessos democràtics. Crec que la guerra és el més gran fracàs polític i democràtic. Cal fer un gran esforç per redefinir la política internacional i connectar-la a la política d’altres nivells, com la local. Això ja ho deien feministes de la primera onada i ho han estat dient moltes altres en països del tercer món. L’imperialisme és una forma d’entendre el món que és predadora. En canvi, hauríem de veure el món com un bé comú. Evidentment, en aquests moments som pessimistes perquè sembla que està guanyant aquesta visió predadora: les elits no es preocupen de la població civil, de la violència, de la fam, de les malalties que vindran, del ressentiment que això originarà entre els pobles d’Europa. La violència només genera tristesa i pena.
Heu esmentat les feministes de la primera onada. Precisament com a investigadora, treballeu en figures històriques del feminisme. Podeu esmentar-ne algunes el llegat de les quals sigui especialment actual?
Pel motiu que acabo d’esmentar, Jane Addams: va connectar la pacificació social a escala municipal amb els grans moviments polítics internacionals. Va intentar definir la democràcia d’una forma més social. Crec que és un pensament no implementat mai encara. Per cert, a la UB tenim una sala amb el seu nom inaugurada per la Comissió d’Igualtat de Filosofia, Geografia i Història.
També vull destacar Angela Davis, que ha parlat molt de les opressions per qüestions de gènere, raça i classe. Ens ha ajudat a entendre més el poder.
Una de les meves favorites és Vandana Shiva i tot el moviment del sud global que reivindica altres cosmovisions, un tracte més amable i més integrat amb la natura, un sentiment d’interdependència entre tots els éssers vius. Jo vinc de l’àmbit rural, soc de Valls, i el camp se’ns està morint a tot arreu. Per a mi, el repte d’aquest segle és la qüestió de l’accés a les fonts de la vida, la sostenibilitat, els objectius de desenvolupament sostenible. I en aquest àmbit hi ha implicades moltíssimes dones, de tots els països del món, que tenen moltíssimes coses a dir en moviments ecofeministes i moviments indígenes.
Jo només puc dir que, en la meva disciplina, són el feminisme i les dones filòsofes els que estan fent les coses més excitants des del punt de vista polític i intel·lectual.
Finalment, parlem del vostre nomenament com a delegada del rector per a la direcció de la Unitat d’Igualtat de la UB. En quin punt es troba la tasca per a la igualtat, a la Universitat?
És un moment molt expansiu. Es poden fer moltes coses perquè l’equip de govern és molt receptiu, i als centres hi ha moltes iniciatives i molta diversitat i pluralitat.
Ara, entre les coses més urgents hi ha la represa de les negociacions sobre el tercer eix del Pla d’igualtat, relatiu a les condicions laborals, que no està del tot cobert. I també cal establir la comissió de seguiment dels altres eixos: moltes accions ja estan en marxa, sobretot en l’eix de la docència, i per tant s’han de començar a desenvolupar indicadors per avaluar la qualitat d’aquestes iniciatives i fer-ne de noves. D’altra banda, el protocol d’assetjament necessita també petits retocs. Estem en espera que la Conselleria d’Igualtat i Feminismes aporti les pautes per fer un protocol d’assetjament unificat per a totes les universitats catalanes. Pensem que serà una gran eina, que ens facilitarà molt la feina. I tenim altres grups de treball oberts: un sobre el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, un d’LGTBIQ+, i finalment un sobre treball de cures i pobresa menstrual.
Aquestes seran les línies prioritàries d’acció en els pròxims sis mesos, sense detriment que es vagi treballant també en la implementació, el seguiment i l’avaluació dels altres eixos del Pla d’igualtat.