Llibres per pensar el món

Novetats de Sant Jordi 

Aquest 2024 s’ha inaugurat la col·lecció Ciutats per Pensar Europa, que reflexiona sobre el paper de les ciutats en la formació de la idea d’Europa des de la literatura comparada. La col·lecció neix amb dos títols: Capitals culturals: entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, i Trieste. Una ciutat a plec de mapa, de Joan Benesiu. La concepció d’Europa no s’escriu només des dels grans centres de poder econòmic o polític, sinó que també es troba en les geografies culturals. Des d’aquesta cartografia alternativa, ciutats com Trieste han fet contribucions insubstituïbles a la literatura europea. 

Coincidint amb el tricentenari del naixement d’Immanuel Kant, la col·lecció Filosofia UB publica l’esperada primera traducció catalana, a càrrec de Miquel Montserrat Capella, de la Crítica de la raó pura, una de les obres cabdals de la història de la filosofia. L’edició d’aquesta obra és una fita editorial, fruit d’anys de dedicació i compromís intel·lectual, que, més enllà de posar fi a una greu mancança en la nostra cultura, ens apropa a un pensador fonamental de la modernitat. Tal com llegim al pròleg de Salvi Turró: «Per a nosaltres segueix sent tant o més rellevant que en la Il·lustració entendre el paper i els límits del coneixement i la seva deriva tecnològica, la relació entre el moment teòric i les exigències de la praxi ètica, social i política». D’altra banda, Filòsofes de la contemporaneïtat, la genealogia que ha escrit Núria Sara Miras Boronat sobre sis de les pensadores més destacades de l’actualitat, celebra que ara arriba a la tercera edició. 

El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del CIDOB - Barcelona Centre for International Affairs, és l’últim títol de la col·lecció CEHI-UB. Es tracta d’un llibre de referència obligada per als estudis del món contemporani: parteix del 1945 i arriba fins als nostres dies resseguint i analitzant els episodis de la història que han conduït a l’escenari internacional actual, més globalitzat i complex que mai.  

En l’àmbit de la comunicació, la col·lecció Periodismo Activo arriba al vint-i-unè títol amb la publicació de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, que aborda la tasca d’acostar-se a la veritat de la informació, una activitat que en l’última dècada ha esdevingut difícil per diversos fets que han generat grans onades emocionals. El llibre reivindica un periodisme responsable, honest i compromès amb els drets humans, amb l’objectiu, en darrer terme, de salvaguardar la llibertat i la justícia. 

Amb relació a l’educació i en el marc de la col·lecció Pedagogies UB, Núria Obiols ha editat l’obra col·lectiva Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, en què es planteja si és una bona decisió evitar el contacte de les noves generacions amb alguns continguts d’un passat que han esdevingut qüestionables en els temps actuals. També es pregunta on se situa la frontera entre el que és convenient i el que no ho és en l’àmbit de la ficció infantil i qui ha de determinar aquesta frontera i sota quins paràmetres ho ha de fer. Una altra novetat de la col·lecció és Fer-se a la mar. Narratives d’una descoberta pedagògica, d’Oriol Brugarolas, Èric Ortega i Àngel Pascual (eds.), que s’endinsa en l’interès educatiu pel mar des d’una perspectiva històrica. 

La col·lecció Filologia UB – Biblioteca Càmar ha publicat un títol d’una rellevància especial: Cartas (1949-1955). La filología románica en la posguerra, amb edició i estudi a cura d’Isabel de Riquer, presenta l’epistolari entre dos grans filòlegs romanistes, Martí de Riquer i Istvan Frank. En acabar la Segona Guerra Mundial, van sortir a la llum els treballs dels medievalistes que, malgrat les dures circumstàncies personals, no havien aturat les seves recerques. Les més de cent cinquanta cartes que es van enviar Riquer i Frank —així com l’evolució del to dels seus escrits i la relació entre ambdós estudiosos— en són un bon testimoni. 

Per als amants de la botànica, acaba de sortir de la impremta Manual práctico de botánica. Morfología de las plantas vasculares, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal, la traducció al castellà d’una guia plena d’imatges de gran bellesa que en català ja té publicada la segona edició. El llibre inclou una part descriptiva de prop de quatre-centes espècies de plantes vasculars —o cromòfits— i un glossari de termes botànics per acostar al lector el vocabulari propi d’aquesta ciència i una bibliografia específica. Aquest títol s’afegeix a les obres de la mateixa temàtica elaborades per Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart: L’herbari: mates, herbes i falgueres (2019); Guia il·lustrada per a conèixer els arbusts i les lianes (2020), i Guia il·lustrada per a conèixer els arbres (2021). Tots tres títols estan editats també en castellà.