La UB homenatja lʼescriptora Montserrat Roig pel 8-M

Escriptora i periodista de referència, Montserrat Roig va simultaniejar la comunicació, la creació literària i la docència, i va posar sempre al davant els seus principis, com ara la defensa dels drets de les dones i el compromís amb les llibertats, els quals són també principis de la Universitat. En aquesta línia, lʼhomenatge va arrencar amb unes paraules del rector Joan Guàrdia des del claustre de Ciències: «La universitat per definició, i la UB per voluntat i vocació, vol ser referència de tots els moviments reivindicatius que posin la dona en lʼeix dels seus arguments. No volem ni voldrem estar dʼesquena a aquesta realitat», va manifestar. A continuació, el rector va fer referència al programa dʼactivitats que ha organitzat la UB amb motiu del 8-M, i que respon a la voluntat de «transmetre als nostres estudiants, homes i dones, la necessitat de no oblidar mai el compromís futur per la igualtat i lʼequitat. No només de gènere, sinó també social, perquè, en el fons, els universitaris tenim lʼobligació de treballar i fer el possible per assolir un món més just i equilibrat».

A continuació, es va llegir el manifest unitari pel 8-M de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. I tot seguit es va fer una primera aproximació a la figura de Montserrat Roig amb la lectura de fragments extrets dʼalgunes de les seves obres més rellevants: Ramona, adéu (1972), Els catalans als camps nazis (1977), Lʼòpera quotidiana (1982), La veu melodiosa (1987), El cant de la joventut (1989) i Digues que mʼestimes encara que sigui mentida (1991). Les lectures van ser a càrrec de Laura González, graduada en Filologia Catalana per la UB; Alba Romanyà, estudiant predoctoral de la Facultat de Filologia i Comunicació; Gemma Márquez, professora de la mateixa Facultat i membre de la Unitat de Comunicació, i Carme Triadó, membre del Consell Directiu de lʼAteneu UB.

Montserrat Roig: periodista, historiadora i escriptora

La segona part de lʼhomenatge va tenir lloc a lʼAula Magna. Allà es va lliurar el II Premi Rosalind Franklin al millor treball final de màster (TFM) amb perspectiva de gènere, que va guanyar Tura Tusell, estudiant del màster dʼHistòria Contemporània i Món Actual, per lʼestudi «Anar a servir». Una aproximació al servei domèstic i al treball de les minyones a partir de fonts demogràfiques. Catalunya, 1848-1930.

Núria Vergés, delegada de la Unitat dʼIgualtat, va moderar a continuació una taula rodona en què Anna Ballbona, periodista i col·laboradora del diari Ara; Queralt Solé, professora de la Facultat de Geografia i Història, i Anna M. Villalonga, escriptora i professora de la Facultat de Filologia i Comunicació, van desgranar la figura de Montserrat Roig des de tres vessants: periodístic, historiogràfic i literari.

«Totes les generacions de periodistes que hem vingut després hem volgut ser la Montserrat Roig», assegurava Anna Ballbona a lʼinici de la seva intervenció. Segons ella, Roig va ser una periodista «tot terreny i amb una determinació enorme per fer el que volia fer, malgrat les dificultats». També va destacar com a constant en la seva trajectòria periodística la voluntat de fer de pont entre una generació dʼabans de la guerra que va conèixer totes les possibilitats que sʼobrien per a les dones i per al país (i que van quedar estroncades) i el moment actual. «Va tenir els ulls absolutament oberts a tot aquest segle XX per seguir-nos interpel·lant amb articles que, avui dia, continuen sent increïblement vigents, i això no és fàcil», va ressaltar.

Al seu torn, Queralt Solé va parlar de Montserrat Roig com a historiadora. «Ella feia historiografia, encara que no ho pretengués», va afirmar. I va posar dʼexemple algunes de les seves obres més reconegudes, com Els catalans als camps nazis (1977) o Lʼagulla daurada (1985), sobre el setge nazi a Sant Petersburg durant la Segona Guerra Mundial. «Va donar veu a aquesta memòria històrica i cultural que era desconeguda fins aleshores, i va donar a conèixer que el franquisme havia estat al costat del nazisme», va explicar. «Roig feia memòria històrica quan poca gent en feia, i sense cap organisme que li donés suport. La seva obra continua sent ara un referent», va assegurar.

Finalment, Anna M. Villalonga va repassar alguns apunts de la biografia de Montserrat Roig: «Les seves experiències vitals van tenir un paper molt important per crear un corpus dʼun alt nivell artístic i dʼun altíssim contingut històric i social», va afirmar. Villalonga va destacar el compromís ideològic i polític de Montserrat Roig, que havia participat en la Caputxinada o el tancament a Montserrat, esdeveniments que van donar lloc a lʼAssemblea de Catalunya, en la qual va intervenir activament. També va revisar la seva obra literària, i en va destacar les novel·les Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977) i Lʼhora violeta (1980). En aquestes obres, en què es posa en relleu la «dificultat de les dones per assolir un nou posicionament de vida en ple franquisme», culmina la construcció del pensament feminista de Roig. Villalonga va acabar la seva intervenció lamentant la mort prematura de lʼescriptora el novembre del 1991 a causa dʼun càncer de pit, i amb el convenciment que la seva escriptura hauria evolucionat cap als supòsits de la més estricta modernitat, «atenent al seu esperit inquiet i gens immobilista».

Lʼhomenatge va finalitzar amb unes paraules de la vicerectora dʼIgualtat i Gènere, Montserrat Puig: «Recordem que cada dia és 8 de març si volem una societat més justa i igualitària per a les dones».

La cronista de la memòria

Lʼescriptora i periodista barcelonina Montserrat Roig i Fransitorra (13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) va simultaniejar la creació literària, la comunicació i la docència. Roig va estudiar Filosofia i Lletres a la UB, on es va llicenciar el 1968 i es va doctorar dos anys més tard. Va escriure novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics que li van valdre diversos reconeixements i guardons, com ara el Premi Víctor Català el 1970 per Molta roba i poc sabó, el Premi Sant Jordi el 1976 per la seva primera novel·la, El temps de les cireres, i el Crítica Serra dʼOr de reportatge històric el 1978 per Els catalans als camps nazis, entre altres. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents, i va posar sempre al davant alguns dels principals valors universitaris, com ara la defensa dels drets de les dones i el compromís amb les llibertats.

Una efemèride per recordar

El 1975, les Nacions Unides van declarar el 8 de març Dia Internacional de les Dones. El seu origen es remunta a les protestes de les obreres del tèxtil nord-americanes de finals del segle XIX i principis del XX per reivindicar els seus drets laborals. El dia en concret rememora lʼincendi en una de les fàbriques, en què van morir més de cent treballadores. Naixia així lʼefemèride del 8-M, en què recordem aquestes i altres dones que van lluitar i lluiten per assolir la igualtat real i efectiva.

La Universitat de Barcelona, a través de la Unitat dʼIgualtat, i amb lʼimpuls dels vicerectorats dʼIgualtat i Gènere i de Patrimoni i Activitats Culturals, sʼha adherit un any més a lʼefemèride del 8-M. Ho ha fet amb una àmplia programació dʼactes als campus —enguany de caràcter virtual a causa de la pandèmia— que continuaran fins al 17 de març. Les activitats, organitzades per les comissions dʼigualtat de les diferents facultats, tenen lʼobjectiu de conscienciar la comunitat universitària de la importància dʼaconseguir la igualtat de gènere. Consulteu el programa complet dʼactivitats a la pàgina web del Dia Internacional de les Dones a la UB.

També podeu llegir el reportatge «Mai més invisibilitzades» que ha publicat el web de la UB amb motiu del 8-M.