Josep Antoni Bombí: «Avui hi ha grups de recerca dʼanatomia patològica de gran prestigi internacional a tots els hospitals universitaris de Catalunya»

Segons la definició de la Comissió Nacional dʼEspecialitats, lʼanatomia patològica humana és la branca de la medicina que sʼocupa de les causes, el desenvolupament i les conseqüències de les malalties. Per entendre una mica millor aquesta disciplina, podria explicar quina és la feina actual dʼun anatomopatòleg i quins reptes ha dʼafrontar?

La finalitat primordial és el diagnòstic correcte en autòpsies, biòpsies, peces quirúrgiques i citologies. En medicina, lʼàmbit fonamental de lʼanatomia patològica és el de les malalties humanes. No obstant això, no es poden oblidar altres àrees com la patologia experimental i la patologia comparada, en què també sʼindaga lʼetiologia, la patogènia i les seqüeles de les malalties, així com el mecanisme i els resultats de la terapèutica aplicada. Lʼanatomia patològica utilitza un conjunt de tècniques, mètodes i coneixements teòrics i pràctics per explicar lʼorigen, el desenvolupament i les conseqüències de la malaltia des dʼun punt de vista morfològic, entenent la morfologia com un espectre continu que inclou des de lʼanatomia macroscòpica, lʼorganografia, la histologia i la citologia, fins als confins moleculars de lʼestructura en què sʼassenta lʼactivitat vital.

En lʼevolució de la medicina podem considerar que una especialitat està consolidada quan ha aconseguit formar una estructura suficient, en alguna institució, principalment en el sector docent (càtedra dʼuniversitat, titulació oficial dʼespecialista) o en lʼassistencial (servei clínic), en algun gran hospital acreditat. Abans, però, hi pot haver un període, a vegades bastant llarg, en què ja trobem episodis sovint prou rellevants per ser recordats.

En la pràctica diària, els anatomopatòlegs, també anomenats patòlegs, fan els diagnòstics a partir de teixits o líquids, observant-los al microscopi amb tècniques histològiques i sovint treballant amb altres tècniques moleculars. Aquest material procedeix de les biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies clíniques. Recentment, el microscopi ha estat substituït moltes vegades per una pantalla dʼordinador, ja que les imatges histològiques o citològiques es poden digitalitzar. Aquest diagnòstic sovint serà la base per implementar un tractament adequat i un pronòstic. Al mateix temps, es participa en comitès interdisciplinaris per valorar, conjuntament amb cirurgians, oncòlegs, radioterapeutes, radiòlegs, internistes i altres especialistes, el millor tractament i pronòstic.

Actualment, els reptes principals són, dʼuna banda, aconseguir una bona digitalització de tot el procés, i això implica un finançament adequat. Dʼaltra banda, tenir uns metges anatomopatòlegs que siguin bons professionals, i que juntament amb altres experts, com biòlegs, bioquímics, bioinformàtics i tècnics, col·laborin en tots els procediments i per poder fer un diagnòstic integral anatomopatològic.

De quina manera es va començar a desenvolupar lʼanatomia patològica a Catalunya? Quines han estat les fites principals dʼaquesta especialitat?

A Catalunya, es va començar a desenvolupar en lʼàmbit universitari, quan es va crear la càtedra dʼHistologia i Anatomia Patològica a la nostra Universitat. El primer catedràtic que la va ocupar va ser Santiago Ramón y Cajal, entre el 1887 i el 1882, any en què va marxar a Madrid. El 1923, va arribar Ángel Ferrer Cagigal, que entre altres coses va muntar un important museu anatomopatològic, amb més de 6.000 peces interessants. El museu va tenir cert ressò nacional i internacional, però malauradament aquest interès va anar desapareixent amb el temps i es va acabar tancant el 1984. Justament, la plaça que hi ha davant de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, al carrer de Casanova, porta el nom del doctor Ferrer Cagigal.

Podem dir que lʼanatomia patològica sʼha desenvolupat especialment a partir de la sanitat pública, amb lʼaparició dels serveis dʼanatomia patològica, primer als grans hospitals i després a la major part de centres sanitaris públics i privats.

Quin ha estat el paper històric de la nostra Universitat en la formació i la recerca sobre aquesta disciplina?

La Universitat de Barcelona ha tingut un paper central en el seu desenvolupament, lligat en gran part al fet que inicialment era lʼúnica de Catalunya que tenia una càtedra en la matèria, i per això al començament tots els patòlegs sʼhavien format poc o molt en la càtedra dʼHistologia i Anatomia Patològica, que després de la Guerra Civil van dirigir els catedràtics Julio G. Sánchez-Lucas i Diego Ribas Mujal. Aquesta era la manera dʼobtenir el títol dʼespecialista. Posteriorment, amb la creació del programa MIR dʼespecialitats mediques, aquests experts es van començar a formar als grans hospitals. Avui podem dir que la formació i la qualitat científica dels nostres patòlegs és excel·lent a tots els hospitals i centres sanitaris catalans.

Lʼanatomia patològica sempre ha estat, i molt especialment en la actualitat, molt lligada a la recerca, i avui hi ha grups de recerca de gran prestigi internacional a tots els hospitals universitaris de Catalunya.

Quins altres aspectes es destaquen al llibre?

Del nostre llibre destacaria que, a més dʼatendre la història de les grans figures de lʼespecialitat, sʼhi ha esmerçat molta cura perquè quedi reflectida la important tasca que sʼha fet amb la creació dels serveis dʼanatomia patològica a la major part dels centres sanitaris del nostre país. Des dels més grans fins als mes petits, han estat fonamentals per donar una bona assistència sanitària a Catalunya. Igualment, sʼha volgut deixar constància de la creació de la Societat Catalana dʼAnatomia Patològica i de les seves juntes, així com de la Societat Catalana de Citopatologia, molt lligada a la nostra especialitat. També hi figura una petita relació de companys que han desenvolupat una important i reconeguda tasca a lʼestranger.