David Bondia: «Autoritats i moviments socials hem de col·laborar per construir polítiques coherents en matèria de drets humans»
La Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Solidaritat UB, i NOVACT - Institut Internacional per a lʼAcció no Violenta, en coalició amb altres organitzacions dʼAndalusia, Madrid i el País Basc, han posat en marxa el projecte Defensar a qui Defensa. Per primer cop, sʼuneixen el món de la universitat, les ONG i els moviments socials per crear aquest primer observatori estatal sobre la vulneració dels drets humans en contextos de protesta social. Defensar a qui Defensa es va presentar públicament el mes dʼoctubre passat a la UB amb una primera formació adreçada a periodistes, juristes i activistes que es va dur a terme a la Facultat de Filologia. Després de Barcelona, les presentacions han continuat aquests mesos a Cadis, Bilbao i Madrid.
Parlem en aquesta entrevista amb David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la UB i coordinador acadèmic de Defensar a qui Defensa, que ens explica en què consisteix aquest observatori.
La Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Solidaritat UB, i NOVACT - Institut Internacional per a lʼAcció no Violenta, en coalició amb altres organitzacions dʼAndalusia, Madrid i el País Basc, han posat en marxa el projecte Defensar a qui Defensa. Per primer cop, sʼuneixen el món de la universitat, les ONG i els moviments socials per crear aquest primer observatori estatal sobre la vulneració dels drets humans en contextos de protesta social. Defensar a qui Defensa es va presentar públicament el mes dʼoctubre passat a la UB amb una primera formació adreçada a periodistes, juristes i activistes que es va dur a terme a la Facultat de Filologia. Després de Barcelona, les presentacions han continuat aquests mesos a Cadis, Bilbao i Madrid.
Parlem en aquesta entrevista amb David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la UB i coordinador acadèmic de Defensar a qui Defensa, que ens explica en què consisteix aquest observatori.
El projecte té com a objectiu crear una coalició dʼuniversitats públiques dʼàmbit estatal, despatxos dʼadvocats, periodistes i comunicadors, moviments socials i activistes que sʼestructurin al voltant dʼun observatori sobre les violacions dels drets humans en contextos de protesta social. La crisi —econòmica, política, social i de valors— ha donat pas a una emergència de la societat civil amb propostes i noves formes de construir polítiques de drets humans. En aquest context, el projecte pretén organitzar un espai segur perquè les campanyes i els moviments de la societat civil puguin desenvolupar la seva tasca essencial de transformació social.
Defensar a qui Defensa té, per tant, un abast estatal i multidisciplinari amb lʼobjectiu de sistematitzar casos de violacions de drets humans en el context de la protesta social i identificar els patrons de la criminalització dels moviments socials. A partir dʼaquesta informació, el projecte activa una triple estratègia dʼincidència formada per alertes comunicatives, defensa de casos que poden crear precedents i investigacions amb propostes concretes. Lʼobjectiu fonamental és crear marcs reguladors i polítiques públiques que garanteixin la seguretat ciutadana, tot respectant els drets humans i les llibertats fonamentals. És a dir, es vol potenciar el dret a la seguretat com un dret humà i la seguretat en lʼexercici i el respecte de tots els drets humans.
Per què aquest projecte ara i aquí, a Espanya?
El projecte neix com a reacció contra el procés de criminalització dels moviments socials a lʼEstat espanyol, que va des de la repressió violenta, en alguns casos, fins a lʼelaboració dʼun entramat legislatiu (Llei de taxes judicials, Llei de seguretat privada, reforma del Codi Penal i projecte de Llei orgànica de seguretat ciutadana) que pretén desarticular la protesta pacífica i reivindicativa de drets i llibertats.
Això no obstant, aquest projecte també proposa crear un nou concepte i marc regulador sobre el tema de la seguretat ciutadana, entesa des de la perspectiva dels drets humans. Són nombrosos els informes i pronunciaments emesos des dʼinstàncies nacionals i internacionals que alerten dʼuna davallada de la nostra democràcia i del nostre Estat de dret.
Per què la UB participa en aquest projecte i quin paper hi té?
Es tracta dʼun projecte que no va en contra de ningú, tot al contrari, pretén establir ponts de diàleg entre tots els actors que han de participar en la construcció de polítiques actives en matèria de drets humans i llibertats fonamentals: autoritats, forces de seguretat, partits polítics, moviments socials i persones individuals. Entenem que la Universitat de Barcelona, mitjançant la Fundació Solidaritat UB, pot desenvolupar un paper fonamental en la (re)construcció dʼaquest diàleg aportant la seva experiència en la reflexió, lʼanàlisi i la presentació de propostes per superar el clima dʼhostilitat que sʼha generat en els darrers temps i servir dʼeina per canalitzar la transformació que demana la societat civil. No ens podem quedar en silenci davant dʼuna deriva repressiva, privatitzadora i regressiva en matèria de drets humans, per part de les autoritats, i unes noves o renovades formes de lluita i de protesta constructiva, per part de la societat civil.
En aquest sentit, la UB té una participació molt destacada en dues de les branques fonamentals del projecte Defensar a qui Defensa: la formació i la recerca. La Fundació Solidaritat UB ha dissenyat el pla de formació i sʼencarrega de coordinar les diverses formacions que sʼestan fent per a juristes, activistes i comunicadors socials a Barcelona, Cadis, Madrid i Bilbao. Així mateix, la Universitat també coordina la recerca, en què participen diversos equips de recerca dʼuniversitats públiques de lʼEstat espanyol i investigadors vinculats a moviments socials.
Tota aquesta tasca de formació i recerca, de quina manera es traduirà en accions concretes de la Universitat?
Tal com ja he dit abans, la UB coordina la formació i la recerca en aquest projecte. La formació està tenint molt bona acollida. Sʼestructura en diversos mòduls: un de general (per a activistes, juristes, comunicadors socials) i un sobre com treballar plegats. Aquesta formació serveix per donar contingut i generar discurs dins dels diversos col·lectius que hi participen, però també per fomentar la interacció entre ells i veure la necessitat de treballar de manera conjunta per aconseguir el mateix objectiu: no callar i perdre la por a protestar quan es pretén buidar de contingut drets tan fonamentals com la llibertat dʼexpressió i els drets de reunió i manifestació.
Pel que fa a la recerca —teòrica i pràctica— sobre lʼintent que sʼestà fent de contraposar seguretat i llibertat per justificar determinades accions, la tasca de la UB, a més de la coordinació general, consisteix a reflexionar sobre la manca dʼadequació de les accions i de les lleis que hi ha a lʼEstat espanyol en relació amb els paràmetres consolidats en lʼàmbit internacional. Tot i que els informes que es generin no seran vinculants per les autoritats i les forces i cossos de seguretat de lʼEstat, sí que seran una eina imprescindible per utilitzar davant dʼinstàncies internacionals en el cas que no se sancionin o es corregeixin les vulneracions davant de les instàncies nacionals.
A quins objectius finals van adreçades aquestes accions?
Els objectius concrets són millorar els protocols de selecció, formació i actuació de les forces i cossos de seguretat de lʼEstat, sobretot en actuacions vinculades a contextos de protesta social; definir i executar polítiques públiques que assegurin la seguretat ciutadana respectant els drets humans i les llibertats fonamentals, i coordinar diferents sectors i actors en favor dʼun objectiu comú com és aturar la criminalització dels moviments socials i perdre la por a reivindicar drets. Així mateix, es pretén crear un debat, coherent, articulat i reflexiu, sobre temes de seguretat, i evitar que sʼadoptin lleis (com ara la proposta de Llei sobre seguretat ciutadana) que canvien la presumpció dʼinnocència de les persones detingudes en favor de la presumpció de veracitat dels agents de lʼautoritat i que pretenen una fugida de les garanties judicials cap a un model de control administratiu amb lʼestabliment dʼun dret administratiu sancionador de lʼenemic (on lʼenemic és qui protesta).
En definitiva, lʼobjectiu final és fer entendre que tots som Estat, autoritats i moviments socials, i que hem de col·laborar per construir polítiques coherents en matèria de drets humans.