Arbres i boscos en el llenguatge: les paraules no et deixen veure la regla?
La facultat del llenguatge sempre ha suscitat un gran interès en la comunitat científica, ja que pot revelar la clau de la naturalesa humana. No obstant això, el llenguatge, sense entrar en qüestions evolutives, no és una entitat uniforme. No comporta solament la capacitat de memoritzar llistes de paraules —cosa que alguns animals també poden fer sorprenentment bé—, sinó també la capacitat de conèixer les regles implícites que regulen com hem de combinar i transformar les paraules per formar una frase amb lʼobjectiu de transmetre un missatge específic. Per exemple, saber que nit, convidar i sopar són paraules del català és un bon començament, però si no les transformem i ordenem en una frase com ara «aquesta nit en Pere ha convidat la Maria a sopar» no podrem comunicar exactament el que pretenem. I és que les regles són molt més complexes que les paraules i els aprenents dʼuna segona llengua en són totalment conscients: fins i tot després dʼanys de pràctica, sʼequivoquen amb més facilitat amb les regles que amb lʼús de les paraules adequades.
La facultat del llenguatge sempre ha suscitat un gran interès en la comunitat científica, ja que pot revelar la clau de la naturalesa humana. No obstant això, el llenguatge, sense entrar en qüestions evolutives, no és una entitat uniforme. No comporta solament la capacitat de memoritzar llistes de paraules —cosa que alguns animals també poden fer sorprenentment bé—, sinó també la capacitat de conèixer les regles implícites que regulen com hem de combinar i transformar les paraules per formar una frase amb lʼobjectiu de transmetre un missatge específic. Per exemple, saber que nit, convidar i sopar són paraules del català és un bon començament, però si no les transformem i ordenem en una frase com ara «aquesta nit en Pere ha convidat la Maria a sopar» no podrem comunicar exactament el que pretenem. I és que les regles són molt més complexes que les paraules i els aprenents dʼuna segona llengua en són totalment conscients: fins i tot després dʼanys de pràctica, sʼequivoquen amb més facilitat amb les regles que amb lʼús de les paraules adequades.
Els nadons també mostren diferències en el patró dʼaprenentatge. Comencen reconeixent les paraules individualment i més tard comprenen les subtils transformacions induïdes per les regles. A què es deu aquesta distinció durant el desenvolupament? Una manera dʼestudiar aquesta qüestió és simulant el primer contacte dʼuna persona amb una llengua desconeguda. En el nostre laboratori vam observar com variava lʼactivitat elèctrica cerebral mentre un grup dʼadults aprenia un llenguatge artificial simplificat en el qual es repetien paraules amb certes regles. Mitjançant un casquet elàstic, similar als de piscina, amb sensors col•locats en diferents punts del cuir cabellut, analitzàvem els potencials evocats que registraven els canvis a lʼelectroencefalograma en resposta a la presentació successiva de paraules dʼaquesta llengua artificial.